Tu, jo i el nostre microbioma compartit

Ja fa molt de temps que es va demostrar que el microbioma té un impacte en la salut humana: en la capacitat cognitiva, en la prevenció a l’addicció a l’alcohol o en la resposta a les vacunes, entre d’altres. És per això que dins la comunitat científica hi ha molts grups que es dediquen a investigar els bacteris que ens habiten. Però, com els adquirim?

Això és el que ha buscat explicar un estudi recent de col·laboració internacional que ha liderat la Universitat de Trento. Allà hi treballa la Mireia Vallès-Colomer, primera autora de l’estudi que properament s’unirà al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) com a investigadora principal del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), on continuarà investigant el microbioma.

Estudiant la transmissió del microbioma

A diferència del virus de la COVID-19, del qual en un temps rècord vam conèixer com es transmetia, no en sabem gaire de com es transmeten els bacteris del nostre microbioma. Tot i així, la importància del microbioma és tal, que sense ell els humans no podríem viure.

Per a realitzar aquest estudi l’equip investigador ha tingut accés a dades públiques que contemplen més de 9.700 mostres orals i fecals d’individus de més de 20 països de 5 continents. A més, algunes d’aquestes mostres són de familiars, cosa que els ha permès estudiar la transmissió en aquest tipus de relacions. I gràcies a les noves eines metagenòmiques d’alta resolució, han sigut capaços de realitzar un estudi precís de la transmissió de la microbiota.

La transmissió vertical, la transferència de bacteris entre mare i fill en el naixement, ja s’havia estudiat amb anterioritat – i l’equip ha pogut observar com els diferents tipus de part (natural o cesària), afecten aquesta transmissió, on la cesària està lligada a una menor transmissió. Però els nadons no presenten molts dels bacteris típics d’adults, cosa que els feia pensar que hi havia d’haver transmissió horitzontal. Amb aquesta recerca ho han pogut comprovar.

Microbioma intestinal i oral

El microbioma intestinal és més complex que l’oral (el que es troba a la nostra boca) i ja fa temps que se sap que té influència en malalties intestinals i fins i tot en la salut mental. En comparació amb l’oral està més densament poblat, i ja se’n coneixen més de 1.000 espècies que el formen – i les que queden per descobrir!

Gràcies a aquest estudi, s’ha vist que, en néixer, els nadons comparteixen fins a un 50% de les soques bacterianes amb les seves mares. Però a partir del primer any, aquest percentatge comença a disminuir fins el 34% i es va reduint encara més amb l’edat.

Pel que fa els adults, sembla que el microbioma intestinal està influenciat pel cohabitatge (les persones de la mateixa casa comparteixen un 12% de les soques, independentment de la seva relació) i per les interaccions socials de l’individu (les persones d’un mateix poble, per exemple, comparteixen un 8%). Així, explica Mireia Vallès-Colomer, “la transmissió de les soques microbianes intestinals sembla donar-se també entre individus que viuen a prop però que no cohabiten, representant les relacions socials de la població hoste”.

Les espècies que formen part del microbioma oral són diferents a les intestinals. Com que utilitzen la saliva com a vehicle de transmissió, acostumen a ser més aerotolerants. Malgrat això, no tots els bacteris orals es transmeten igual, i s’ha observat que la transmissió tampoc està lligada a la seva prevalença o abundància. No s’ha observat, tampoc, que la transmissió mare-nadó sigui forta en el cas del microbioma oral. Però sí s’ha pogut concloure que l’intercanvi de soques depèn principalment de la duració del contacte.

“El nostre estudi mostra que la interacció social promou l’intercanvi del microbioma entre adults”

El pes de les interaccions socials en la transmissió de la microbiota

Tot i que encara queda molt per descobrir sobre el microbioma i la seva transmissió, la comunitat científica aposta per hipotetitzar que un microbioma més divers és bo, ja que a més diversitat, més resiliència a les pertorbacions que puguem patir.

Aquesta recerca ha mostrat que els individus adults que tenen un contacte estret, comparteixen part del microbioma, reforçant la hipòtesi que “les malalties que considerem no transmissibles com el càncer o les malalties carídaques, podrien tenir un component microbià transmissible”, explica Vallès-Colomer. I obre portes a nous estudis que analitzin les xarxes d’interacció social dels pacients per a conèixer el grau de tranmissibilitat del seu microbioma i de les malalties que pateixen.