Per a celebrar el mes de l’#OrgullLGTBIQA+, el 27 de juny se celebrà al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) una taula rodona sobre la diversitat en ciència amb un enfocament particular en la diversitat LGTBIQA+.
La xerrada fou organitzada pel grup LGBTIQA+ del PRBB, en col·laboració amb la comissió d’Igualtat, Diversitat i Inclusió del PRBB i PRISMA, l’Associació Espanyola per a la Diversitat Afectiva-Sexual i de Gènere en Ciència, Tecnologia i Innovació.
Una perspectiva múltiple de la diversitat
Moderat per en Raül Toran de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l’esdeveniment va començar amb una visió general de les diferents dimensions de la diversitat a càrrec de la Natalia Vilor-Tejedor, investigadora del BarcelonaBeta Brain Research Centre i del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Primerament va parlar de la importància de la diversitat de les dades – una cosa que, amb gairebé el 90% de les dades dels estudis d’associació del genoma sent d’origen europeu, estem lluny d’aconseguir. I després va passar a parlar de la diversitat del personal investigador; tant de la diversitat de gènere o d’orientació sexual (en les que es va centrar l’acte), com en la diversitat d’origen o ètnia, de capacitats o fins i tot d’edat o context social. Perquè «qui fa la pregunta definirà tant el tema com la forma d’abordar-lo», va dir Vilor-Tejedor.
«Com a científics i científiques no només volem, sinó que necessitem, dades diverses en els nostres projectes per a garantir una millor interpretació i millorar la medicina personalitzada a nivell mundial», va afirmar la investigadora. Però la diversitat de dades és només una primera dimensió de les múltiples capes de la diversitat, va defensar la investigadora. «Per a fer preguntes rellevants, és essencial cultivar el talent i promoure la plena inclusió de l’excel·lència als equips de recerca de tot l’espectre social».
«Com a científiques no només volem, sinó que necessitem, dades diverses en els nostres projectes per a garantir una millor interpretació i millorar la medicina personalitzada a nivell mundial»
Natalia Vilor-Tejedor (BBRC-CRG)
Diversitat LGBTIQA+
Simon Perera, estudiant de doctorat a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) i també membre de PRISMA, va parlar de la diversitat LGBTIQA+ com a mitjà per a aconseguir comunitats i centres de recerca inclusius i acollidors per tothom.
Va començar la seva xerrada aclarint alguns conceptes bàsics com el de sexe (definit biològicament), gènere (referit a la identitat i expressió de la persona) o orientació sexual, i subratllant que cap d’ells és un concepte simple i binari.
«Hem de garantir la diversitat LGBTIQA+ i altres diversitats a les STEM, no només perquè és un dret humà de les persones que fan ciència, sinó també perquè interessa als centres de recerca i a la comunitat. Sabem que els equips diversos fan una ciència millor, ja que hi ha més oportunitats de resoldre els problemes científics, de que sorgeixin hipòtesis creatives»
Simón Perera (IBE-UPF)
Perera va donar algunes dades sobre la realitat de les persones LGBTIQA+ al món acadèmic. Per exemple, va explicar que, sovint, les persones que estan ‘fora de l’armari’ a la seva vida personal, oculten la seva identitat (orientació sexual, identitat de gènere…) a la feina. I com existeix una relació entre estar ‘dins de l’armari’ i tenir més problemes de salut mental o publicar menys. Malgrat això, va dir, tenim algunes coses a celebrar: «Espanya és el primer país que reconeix específicament els drets de les persones LGBTIQA+ a la seva Llei de Ciència, aprovada just la setmana passada. I el país acaba d’aprovar un projecte de llei per a la Llei Trans i LGBTIQA+, reconeixent l’autodeterminació de gènere, desterrant les pseudoteràpies de conversió i complint amb altres necessitats de les persones LGBTIQA+».
També va donar una visió general de què és PRISMA i el què han estat fent des de la seva creació fa uns 4 anys:
- creació de xarxes i espais segurs per a les persones LGBTIQA+
- augment de la visibilitat de les persones LGBTIQA+
- fent pressió per canvis de polítiques, per exemple parlant amb el Ministeri de Ciència o promovent les “10 accions que els centres de recerca poden portar a terme per a augmentar la inclusió LGBTIQA+“
Tant a les presentacions com en el debat posterior va quedar clar la necessitat de més dades per a comprendre les diverses realitats – així com la dificultat d’aconseguir-les – així com que es necessiten més models de referència. Però també que es poden realitzar petites accions per a millorar la inclusivitat, com incloure els pronoms a les identificacions dels congressos o a les firmes dels correus electrònics.
Tal i com van destacar ambdós ponents, necessitem entorns segurs i còmodes per a promoure la diversitat i millorar l’avenç en ciència. Al PRBB ens esforcem per fer-ho i seguirem fent-ho.
Feliç mes de l’Orgull LGBTIQA+ a tots i visqueu amb orgull al PRBB!
