El divulgador i investigador de l’IBE-CSIC Pompeu Fabra (Institut de Biologia Evolutiva) Carles Lalueza-Fox ha estat recentment escollit director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona per unanimitat.
El científic de primera línia internacional presenta una sòlida trajectòria en tant en investigació com en divulgació. És especialista en tècniques de recuperació d’ADN antic, en reconstrucció de migracions passades en les poblacions humanes i en genètica evolutiva. També té un gran interés en la divulgació, i ha escrit llibres que parlen de temes tan variats com la des-extinció d’espècies, la genètica de les monarquies europees o la història de les desigualtats a través de la genòmica, el focus del seu darrer llibre.
Per tota aquesta activitat científica i divulgadora ha estat ampliament reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Investigació Científica (2008) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya (2018), així com el Premi Prismas al millor llibre de divulgació científica publicat a Espanya (2019).
En Carles Lalueza-Fox ve carregat de noves idees i projectes molt interessants per estendre la visibilitat del museu a escala mundial, i relacionar el seu propi interès divulgatiu amb l’enfocament del museu.
Parlem amb ell sobre els vincles del nou càrrec amb la recerca del seu grup al PRBB (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona) i les seves perspectives de futur.
Enhorabona Carles pel nou càrrec com a director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Què significa aquest canvi per a tu?
Tot i que continuaré vinculat a la recerca, en molts aspectes significa un canvi de rumb del que he estat fent fins ara, com a investigador i divulgador en forma de llibres. Tot i que el que es fa al museu té certs paral·lelismes amb la recerca i la divulgació que he fet fins ara, com transmetre coneixements fent servir eines emocionals, o el component de recerca pròpia que tenen molts museus de ciències naturals.
Tinc ganes d’aprendre moltes coses noves; potser en part degut al confinament per la pand`èmia del coronavirus, tenia la sensació d’estar una mica estancat. Ara, la idea és fer el que estigui a les meves mans per aportar el màxim al museu.
Com veus la interacció entre el nou càrrec i la teva recerca a l’IBE – poden beneficiar-se mútuament?
Encara no t’ho puc explicar del tot perquè no he començat (rient). Però si, la idea és combinar-ho. Primàriament, m’ocuparé del museu, però s’han de crear vincles sòlids i duradors amb la recerca, especialment amb l’IBE on som especialistes en temes de biodiversitat i evolució. Probablement establirem alguna mena de conveni per formalitzar aquesta connexió. Sobretot és interessant tenint en compte l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de la Unió Europea, que posa molt ènfasi en la sostenibilitat del planeta, en la biodiversitat i la seva conservació.
Ens pots parlar de com preveus ampliar la visibilitat del museu a nivell internacional?
Una forma de generar visibilitat a nivell social i a escala internacional és que el museu es percebi com una eina de generació de coneixement. Que no només sigui una eina expositiva, sinó que també estigui implicat en aspectes de recerca. Això crea un museu més dinàmic i, alhora, la recerca també alimenta la part expositiva. Aquesta és la meva intenció principal.
“Una forma de generar visibilitat a nivell social i a escala internacional és que el museu es percebi com una eina de generació de coneixement”
També cal aprofitar que s’està desenvolupant la Ciutadella del coneixement, a la zona del mercat del peix, relativament aprop del Museu Blau. Aquí, en un nou edifici hi haurà l’IBE, i proximament, també s’hi establirà el BIST i el Planetari Wellbeing, un projecte de la UPF per esdevenir referència mundial en defensa de la idea de la Salut Planetària, on es definiran aspectes del canvi climàtic i de sostenibilitat. Així doncs, tots els actors d’aquest pol de coneixement tindran moltes coses en comú entre ells i amb el museu. Per la ciutat i pel país, és doncs un moment crucial; cal definir bé aquesta xarxa, que haurà d’estar enllestida de cara al 2025, i en la que el museu ha de ser una peça clau, hi ha d’encaixar.
“Per la ciutat i pel país és un moment crucial per intentar definir bé aquesta xarxa de la Ciutadella del coneixement”
El fet de dedicar-te a la recerca farà més fàcil establir aquests vincles ?
Sí, si coneixes el món de la recerca, és més fàcil saber quines línies poden tenir èxit, quines emergiran en els següents anys, quines institucions llencen les línies noves potencialment més interessants, etc. Saber-ho té un avantatge; des de fora costa més de veure aquestes dinàmiques.
Aleshores, per ser director o directora del museu, és requisit ser investigador en actiu?
No hi ha aquest requisit, però tampoc hi ha gaires precedents, ja que l’anterior direcció va estar uns 25 anys exercint…
Dèu ni do! Com funciona l’elecció o permanència de la direcció del Museu?
No sé com ha anat en l’anterior cas; jo de moment en tinc per cinc anys, renovables. Però crec que aquest tipus d’institucions han de tenir més mobilitat, perquè hi ha moltes coses que només pel fet que sigui una persona diferent ja aporta una visió nova que és necessària. Els temps canvien, i tot s’ha d’adaptar. És millor que hi hagi canvis per aconseguir mirades noves, i especialment algú que estigui connectat amb la creació del coneixement. A veure què puc fer amb aquests 5 anys!
Ens podries fer cinc cèntims de les línies d’innovació que has proposat?
Un dels meus reptes és saber què s’ha de fer amb les col·leccions, que ara mateix estan en unes condicions subòptimes. El museu té uns 4 milions d’espècimens, que són molts i ocupen molt d’espai, així que és evident que requereix voluntat política i probablement imaginació per veure quin és el millor destí per aquests, com guardar-los.
També m’agradaria crear un crio museu, un lloc on es poguessin conservar mostres de fauna local congelades, per conservar-ne l’ADN i ser un referent per estudis genètics. Que es poguessin emprar les mostres d’aquí uns cent anys, per exemple. Saber que serà una col·lecció que seguirà existint. A l’IBE, com a qualsevol altre centre de recerca o universitat, pot passar que es fa un estudi amb una col·lecció d’animals molt interessants, però quan l’investigador o investigadora es jubila o marxa, la col·lecció es dispersa. Jo crec que el museu ha de ser un centre on les col·leccions es puguin conservar a llarg termini. Ara que el canvi climàtic és un tema recurrent en tots els àmbits, i es parla de l’extinció d’espècies i el declivi de la biodiversitat, és fonamental tenir un reservori d’informació.
De fet, també m’agradaria seqüenciar peces que ja hi ha al museu d’espècies que ara estan en perill d’extinció, per veure la diversitat genètica que tenien quan encara no ho estaven, quan es van prendre les mostres. I no només amb mostres locals, també en tenim de Sud Amèrica, per exemple. És important saber quina és la diversitat que s’ha anat perdent i això es pot fer a través del museu. No només és una mirada al passat, sinó també a la conservació, al futur.
Un ús més enllà d’aquest anàlisi genètic de les mostres seria detectar mutacions que han fet perdre fertilitat, i potser fins i tot eliminar algunes d’aquestes mutacions amb edició gènica. Ara hi ha eines molt potents i crec que en el futur tindran molt d’impacte.
“Els espècimens més interessants s’han de poder conservar per les generacions futures; congelar-los i així conservar-ne el material genètic. Aleshores es pot analitzar quina diversitat han perdut i inclús es podrien eliminar algunes de les mutacions responsables amb edició gènica.“
Moltes gràcies pel teu temps Carles, i que aquest nou rumb vingui acompanyat de bona sort i els canvis que esperes!
