Unes 100 persones es van sumar a la taula rodona en zoom sobre “La maternitat a la ciència”, celebrada el passat 15 de febrer en el marc del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència.
Quan pensem en les dones a la ciència, tothom està d’acord que existeix un problema. Segons dades de l’Institut d’Estadística de la Unesco, menys del 30% del personal investigador del món són dones. En alguns camps el problema és el reclutament, per exemple en física o matemàtiques, i encara més en enginyeria o informàtica, amb menys del 20% de dones estudiants (dades d’UCAS; la xarxa d’universitats del Regne Unit).
A les ciències de la vida, amb més del 50% de dones llicenciades (dades de la UNESCO), la captació no és un problema. Però sí que ho són la retenció i la promoció professional. D’aquí el famós gràfic tisora, o de la canonada que degota, en què el nombre d’investigadores novells és superior al dels homes, però la tendència s’inverteix completament a mesura que s’avança a la carrera.
Les raons d’això són múltiples i complexes. Les dones s’enfronten a moltes “barreres invisibles” que expliquen en part aquest fenomen: des dels rols de gènere des que som petites, passant pels prejudicis de gènere i la discriminació o fins i tot l’assetjament sexual a la feina, fins a l’anomenat mur maternal.
Aquesta última barrera és la que intenta trencar “Mothers in science”. Isabel Torres és la cofundadora i directora general d’aquesta organització sense ànim de lucre que busca “advocar per les mares a STEMM i promoure l’equitat a la feina i la inclusió de mares, pares i cuidadors”. Va ser la moderadora de la taula rodona organitzada pel Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i l’IDIBAPS.
Les dones són majoria a les etapes inicials de la carrera en ciències de la vida, però el seu percentatge disminueix a mesura que avança la carrera. Això és degut a moltes barreres invisibles.
Què mostren les dades
La investigadora convertida en comunicadora (i mare sola de 4 fills) va començar l’acte amb algunes dades d’una enquesta prèvia a la pandèmia realitzada per Mothers in science i els seus socis per esbrinar com o perquè la paternitat havia afectat la carrera del personal investigador.
Dels gairebé 9.000 enquestats de 128 països de tot el món, el 34% de les mares (davant només el 12% dels pares) havien abandonat les seves carreres STEMM a temps complet en tenir fills, canviant a una feina a temps parcial, acceptant una feina més favorable per a la vida amb nens, canviant-se a un altre sector professional o deixant de treballar completament. L’estudi també va trobar una bretxa de publicació entre mares i pares, no només els anys posteriors al naixement, sinó durant tota la seva carrera.
El 34% de les mares (davant només el 12% dels pares) han deixat les seves carreres STEMM a temps complet en tenir fills, segons una enquesta de “Mothers in science”
“Com que aquestes barreres són majoritàriament invisibles, quan una mare comença a quedar-se enrere en la seva carrera, els altres i ella mateixa la culpen de no fer prou. Això porta a treballar més, a sacrificar-se, etc., però mai és suficient, fins que arribes a l’esgotament. Arribes a un punt on sembla que has d’escollir: família o carrera”, diu Torres.
Però, és una elecció personal o amaga una discriminació estructural?
La suposada elecció personal amaga barreres estructurals i socials, segons Torres, sent algunes de les qüestions estructurals que conformen aquest mur matern:
- manca de guarderia (cara, no disponible…)
- permisos parentals desiguals: es normalitza que les mares tinguin permisos més llargs, però això crea desigualtats i una dinàmica familiar desequilibrada que es pot perpetuar
- penalització de la maternitat: hi ha una bretxa salarial entre homes i dones, però aquesta és encara més gran en el cas de les mares, amb una penalització del 5% en el salari per cada fill, segons estudis realitzats als Estats Units
- el prejudici i la discriminació per embaràs/maternitat, molt estesos segons el seu estudi, perquè se suposa que les mares no estan disponibles, són menys competents, etc. De fet, el 40% de les mares i el 10% dels pares van afirmar que se’ls havien ofert menys oportunitats professionals i 1 de cada 3 mares (1 de cada 10 pares) va dir que se n’havia qüestionat la competència des que va tenir fills
- cultura laboral inflexible: amb uns llocs de treball construïts per al treballador “ideal”, és a dir, algú que està sempre disponible i dedicat al 100% a la feina
- divisió desigual del treball no remunerat: els homes estan avui dia molt més implicats en la cura dels nens, però les dones segueixen dedicant fins a 3 vegades més hores a les tasques domèstiques/cura dels nens, i la càrrega mental familiar també recau més freqüentment en les dones
Experiències personals
Després de la introducció, els cinc ponents de la taula rodona –dues mares, dos pares i una investigadora sense fills– van compartir les seves experiències personals.
Encara que no formaven part d’aquest 30% d’investigadores la carrera de les quals s’ha vist truncada d’alguna manera per la maternitat – totes eren científiques consolidades i amb èxit -, tant les com els ponents coincidien que les seves carreres sí que s’havien vist afectades per tenir fills.
Gemma Moncunill és immunòloga, professora de recerca adjunta i investigadora principal a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), amb dos fills i casada amb un investigador. Segons va explicar, la maternitat ha afectat la seva carrera a molts nivells. “Va determinar on vaig fer un postdoc, per poder criar el meu fill amb la meva parella. Vaig rebutjar ofertes de feina per estar a prop de la meva família. I en el dia a dia sí que afecta la meva productivitat, perquè elegeixo passar temps de qualitat amb els meus fills”. Tot i això, també li ha portat coses bones: la maternitat l’ha fet més eficient, ha après a prioritzar, a fer diverses coses alhora, i s’ha convertit en una millor mentora. Altres mares – tant al panell com al públic – van estar d’acord amb aquestes aventatges, i es van preguntar si, en aquest sentit, la maternitat hauria de ser un punt positiu a l’hora de considerar qui contractar, en lloc de negatiu. “El problema és estructural”, va dir Gemma. “El sistema assumeix que per tenir èxit en la ciència necessitem invertir molt de temps extra escrivint subvencions, difonent la nostra investigació, anant a conferències, etc. Necessitem canvis en les polítiques i en la conciliació, començant per coses tan senzilles com no programar reunions fora de l’horari escolar”.
“La maternitat va determinar molts aspectes de la meva carrera, i el dia a dia afecta la meva productivitat. Però també m’ha ajudat a ser més eficient i millor mentora”
Gemma Moncunill (ISGlobal)
José Maestro, investigador principal de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), hi està d’acord. Té tres fills i està casat amb una professora, i també ha rebutjat ofertes per estar a prop de la família. “Com a pares, moltes vegades optem per no utilitzar el temps extra que altres col·legues poden estar utilitzant. I això pot ser un desavantatge, perquè se’ns avalua molt quantitativament, pel nombre de treballs que publiquem. Les agències o els processos de promoció haurien de tenir en compte la situació personal de les mares, i fins a cert punt també dels pares”.
“Com a pares, sovint decidim no utilitzar el temps extra que altres col·legues utilitzen. I això és un desavantatge, perquè se’ns avalua pel nombre de treballs publicats”
José Maestro (IBE)
Itziar Salaverria, cap de grup júnior de l’Institut de Recerca Biomèdica August Pi i Sunyer (IDIBAPS), la parella de la qual treballa en informàtica, va compartir les seves diferents experiències en tenir tres fills en 3 moments diferents. “El primer va ser després d’una època molt productiva, per la qual cosa estava força relaxada, mentre que amb l’últim ja era cap de grup, estava preparant beques, tenia alumnes a supervisar… no vaig poder desconnectar realment”.
“La maternitat no ha canviat la meva carrera, sinó que la meva carrera ha canviat la meva experiència maternal”
Itziar Salaverria (IDIBAPS)
Giuliana Magri, investigadora independent Miquel Servent de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), que no té fills, va afegir: “En el meu cas, la precarietat i la inseguretat estan relacionades amb la meva decisió de continuar endarrerint tenir fills. Cal canviar les institucions i les polítiques, però també la nostra cultura, aquesta idea que cal triar. Que si tens un fill, estàs triant la família abans que la carrera, i que si tries la carrera no pots tenir una família. Jo he estat a Nova York, on no hi ha cap mena de permís parental, i a Holanda, on és molt més comú treballar a temps parcial, hi ha més conciliació… però la qüestió cultural continua sent la mateixa, a tot arreu”.
“Hem de canviar la nostra cultura, aquesta idea que hem d’escollir entre tenir una carrera i tenir una família”
Giuliana Magri (IMIM)
L’experiència de Sergi Aranda és coherent amb això. L’investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG) diu: “Vaig tenir dos dels meus tres fills a Suècia, on teníem 480 dies de permís parental compartit (ho vam agafar al 50% amb la meva dona, també investigadora). Els diferents països tenen polítiques diferents, però d’alguna manera els problemes continuen sent els mateixos, probablement perquè no s’apliquen correctament. Potser caldrà trobar què és el que les mares que deixen la investigació troben en un altre lloc, i portar-ho al món acadèmic”. Aranda també va posar èmfasi en la importància de triar la parella adequada; algú que comparteixi les tasques de la forma més equitativa i justa possible i que et doni les mateixes oportunitats, una idea de la qual es van fer ressò la resta dels panelistes.
“És fonamental triar la parella adequada, algú que comparteixi les tasques de manera equitativa i justa. Però també al laboratori, companys i companyes que et donin suport”
Sergi Aranda (CRG)
Durant la taula rodona van sorgir diverses idees concretes per resoldre alguns dels problemes generalitzats al voltant de la maternitat a la ciència:
- subvencions/avaluacions que tinguin en compte la maternitat (en diferent grau que la paternitat, ja que les mares es veuen més afectades)
- normalitzar la feina flexible i desnormalitzar l’excés d’hores de treball
- respectar els horaris familiars – no programar reunions a la tarda
- trobar bons companys – a la família, però també al laboratori
- permís parental obligatori per a mares i pares
- tenir sales de lactància a la feina
- ajuda econòmica per contractar un tècnic que continuï amb els experiments durant la teva absència
- tenir la possibilitat d’explicar la situació personal en relació amb la productivitat; no només les mares i els pares, sinó en molts altres casos en què es pugui veure afectada. No som robots!
Una cosa en què tothom va estar dacord va ser en la importància de conscienciar sobre com la maternitat (i la paternitat) afecta la promoció de les carreres de les investigadores , i continuar les converses diàries amb els nostres col·legues. Esperem haver contribuit en part amb aquesta taula rodona.
“Tant la carrera com la maternitat tenen alguna cosa en comú: ens acompanyen al llarg de la vida. No cal triar una o altra, sinó saber viure amb totes dues en equilibri”
Participant (dona postdoc i mare soltera de 3 adolescents)
Pots veure el vídeo complet de la taula rodona al nostre canal de Youtube.
També podeu consultar aquest fil de Twitter per veure alguns aspectes destacats.
Si vols donar suport a “Mothers in science“, pots fer-te membre i unir-te a una increïble comunitat de mares a STEMM.
