Trencar la barrera que les cèl·lules de càncer colorectal creen contra la quimioteràpia

Els laboratoris de Vivek Malhotra al Centre de Regulació Genòmica (CRG) i de Lluís Espinosa a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han col·laborat en un estudi que ha demostrat que els fàrmacs que es fan servir de manera habitual contra el càncer colorectal comporten un augment en la producció i secreció de mucines. Aquestes són unes proteïnes que formen la mucosa, un líquid lubricant que evita la deshidratació dels teixits i els protegeix davant de patògens i altres factors externs. L’augment de mucines genera una barrera física que impedeix que els fàrmacs arribin al seu objectiu, generant resistència al tractament.

Amb la intenció de regular aquesta sobreproducció de mucina, l’equip investigador ha manipulat genèticament els nivells de la proteïna KChIP3, la qual regula negativament la producció de mucosa – quan hi ha nivells baixos d’aquesta proteïna augmenta la producció de mucina i viceversa. De fet, a l’estudi es va observar que les cèl·lules sense KChIP3 (i per tant amb majors nivells de mucina) eren 4 vegades més resistents als fàrmacs, mentre que aquelles que presentaven alts nivells d’aquesta proteïna (i baixos de mucina) eren fins a 10 vegades més sensibles a la quimioteràpia. Això també converteix la proteïna KChIP3 en un bon marcador pronòstic de la malaltia, ja que nivells elevats van indicar un període de supervivència lliure de malaltia més llarg.

Les cèl·lules sense la proteïna KChIP3 eren 4 vegades més resistents a la quimioteràpia, mentre que aquelles que presentaven alts nivells de KChIP3 eren fins a 10 vegades més sensibles al tractament.

Un fàrmac prometedor

Tot i això, com diu Espinosa “usar KChIP3 com a diana terapèutica té un inconvenient, i és que requereix l’ús de teràpia gènica, una tecnologia en fase de desenvolupament i molt cara d’utilitzar”. Per això, han investigat altres maneres de regular la producció de mucina, com l’ús d’inhibidors químics.

Basant-se en estudis anteriors, l’equip investigador va provar l’SN-6, un inhibidor químic que impedeix la funció dels canals de sodi i calci i, per tant, bloqueja la secreció de mucines. De fet, es va veure que l’ús de l’SN-6 feia que les cèl·lules de càncer colorectal fossin 40 vegades més sensibles als fàrmacs quimioteràpics.

L’ús de l’inhibidor químic SN-6 va fer que les cèl·lules de càncer colorectal fossin fins a 40 vegades més sensibles als fàrmacs quimioteràpics.

Aquesta troballa podria beneficiar el tractament d’altres tipus de càncer, ja que tal com diu Gerard Cantero, primer autor de l’estudi, “la mucina es produeix a moltes parts del cos, no només al tracte digestiu. Així, nous estudis haurien d’explorar si els inhibidors poden ser útils en altres tipus de càncer resistents a la quimioteràpia”.