En Mark J Nieuwenhuijsen és Professor d’investigació, Director de la iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut i director del programa de Contaminació Atmosfèrica i Entorn Urbà a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Fa gairebé 30 anys que en Mark fa recerca en epidemiologia i acaba de publicar el seu article número 500 sobre morts prematures, pol·lució, planificació urbana i inequitats ambientals.
Em trobo amb ell a la terrassa de l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) per parlar de la seva carrera. Fa un dia assolellat, el mar està calmat i la primavera ja és a la cantonada. En Mark arriba a una bona tassa de te a la mà, i de seguida tinc clar que passaré una bona estona.
Primer de tot, felicitats: 500 són molts articles!
Bé, sí, en són molts! Però encara no sóc la persona que ha publicat més articles al meu institut. En Jordi Sunyer i en Manolis Kogevinas en tenen més. Tot i que ells són més grans! (riu)
Encara tens temps, doncs! Però parlem de com va començar tot. Recordes quin va ser el primer article que vas publicar?
El meu primer article… això va ser fa molt de temps! Va ser part del meu doctorat, devia ser cap al 1993. Estava estudiant al·lèrgies i exposicions a malalties professionals i, en aquell moment, a Londres estudiava un brot d’una malaltia pulmonar en una serradora.
I vas deixar l’estudi de malalties respiratòries per estudiar la planificació urbana. Com va anar aquest canvi?
Bé, va ser una mica més llarg que això que dius. Durant el meu doctorat, estudiava higiene ocupacional i epidemiologia. Després, me’n vaig anar uns anys a Califòrnia a fer un postdoc en salut agrícola, i finalment vaig tornar a Londres per fer un lectorat a l’Imperial College. Allà volia tornar a estudiar qüestions relacionades amb l’ocupació però no vaig aconseguir finançament per a la meva proposta, i vaig decidir escriure’n una altra sobre contaminació de l’aire que va rebre finançament de seguida. Així és com vaig arribar a estudiar la contaminació atmosfèrica.
Llavors, va ser gràcies a aquell moment de mala sort que vas trobar el que ha acabat sent el teu tema d’estudi!
Totalment. I, de fet, em va tornar a passar vuit o nou anys més tard. Havia vingut aquí, al que abans era el CREAL, a fer un any sabàtic. Estava treballant en subproductes de desinfecció de l’aigua potable i també estudiava una mica de contaminació de l’aire. En aquell moment no donaven massa finançament per estudiar els subproductes de l’aigua i vaig decidir deixar-ho. Així que vaig demanar una beca per estudiar l’efecte dels espais verds en la salut. Me la van donar i vaig començar a estudiar-ho.
I com vas començar a estudiar el transport i la planificació urbana?
Bé, estudiant l’efecte de l’exposició als espais verds sobre la salut vam voler posar totes les variables dins d’un marc d’acció. I ens vam demanar, quins elements entren en joc? Perquè no es tracta només de la contaminació de l’aire i els espais verds. I fent aquest exercici és com vam arribar a la planificació urbana i del transport, el soroll, els efectes de les onades de calor, l’activitat física… perquè vam aplicar una mirada holística i vam dur aquest estudi al camp de l’epidemiologia.
Ha estat un llarg camí, doncs!
Sí, anant pas a pas i amb una mica de sort! En aquesta feina, no saps mai com aniran les coses, perquè sovint, presentes una proposta de recerca que no rep finançament! Però tinc un gran equip i col·laboracions molt fructíferes tant dins d’ISGlobal com amb altres grups d’arreu d’Europa.
Per acabar, Mark, tu que tens una experiència dilatada en això d’escriure, tens algun consell pels estudiants de doctorat que estiguin preparant el seu primer article?
Ostres! Crec que el primer article és el més difícil d’escriure. Amb el temps, quan n’has escrit tres o quatre ja agafes el ritme. Saps què has de fer, què es necessita, però recordo que amb el meu primer article m’hi vaig haver de barallar. El vaig escriure i el vaig entregar al meu supervisor… i ell el va reescriure completament! (riu). Jo em pensava que havia fet una bona feina, però ell va canviar l’article de dalt a baix. Va ser un bon aprenentatge, però.
Jo per escriure un article, aconselleria:
- intenta fer-ho el millor possible
- intenta aprendre al màxim de la gent que t’envolta
- no dubtis en demanar ajuda
- tingues clars quins són els missatges que vols donar
- tingues 4-5 figures o taules amb els resultats
- pensa en un bon relat per lligar els resultats
- estigues orgullós o orgullosa de la feina feta!
Segueix aquests consells i acabaràs tenint una bona història! A la gent li encanten les històries, així que hauràs fet una bona feina.
I el més important: facis el que facis, escriu-ho en un article! Els articles són importants. Són la manera que tenim de compartir els resultats de la nostra recerca amb la resta de comunitat científica. Per això és una llàstima si la teva feina no s’acaba convertint en un article!
