Tomàs Marquès-Bonet (IBE): “Conèixer la diversitat genètica de les espècies és crucial per preservar-la”

El Tomàs Marquès-Bonet és l’Investigador Principal del Comparative Genomics Lab, de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), un grup de recerca que ha participat en el Zoonomia Project per la conservació de la biodiversitat.

El projecte, fruit d’una col·laboració a nivell mundial, ha analitzat el genoma de més del 80% dels mamífers en un esforç per caracteritzar la diversitat que es vol preservar.

Parlem amb l’ex-director de l’IBE sobre la rellevància d’entendre la pèrdua de biodiversitat com un problema complex on la genètica i la genòmica comparativa tenen molt a dir.

En què consisteix el projecte Zoonomia ?

El projecte neix d’una necessitat del camp de la genòmica evolutiva i la conservació per entendre les bases genètiques de la biodiversitat amb l’objectiu no només d’entendre com evolucionen les espècies sinó també per mantenir-ne la diversitat.

“No es pot mantenir una biodiversitat que no has caracteritzat abans”

Així, equips científics de vàries universitats del món vam analitzar una diversitat molt gran de mamífers que cobria el 80% de la variabilitat taxonòmica d’avui en dia, amb dos objectius. Per una banda, vam comparar aquests genomes amb el genoma humà per veure quines parts estan més conservades i quines parts han evolucionat més ràpidament.

Això ja s’havia fet abans, però no al nivell de resolució que s’ha aconseguit ara comparant el genoma humà amb el de 200 altres mamífers. Aquest estudi ens mostra com la genòmica comparativa és una de les eines que podem fer servir per estudiar també la malaltia humana i com funciona el nostre genoma.

“Si una part del genoma és molt important, canviarà més a poc a poc que una part que sigui menys rellevant.”

L’altra vessant de l’estudi, que en aquest cas és la que va prendre més rellevància, era la d’estudiar quina relació hi havia entre la diversitat genòmica i el risc d’extinció d’una espècie, que fins ara no estava clar.

Quins han estat, doncs, els resultats o conclusions més destacades? 

Aquest és dels primers articles, per no dir el primer, que mira el genoma sencer d’un sol individu per espècie. Però com que cada individu és la unió a l’atzar de dos cromosomes de la població, el del pare i el de la mare, comparant la diversitat genètica dels dos cromosomes ens dóna una idea de com és de variable la població.

Hem utilitzat aquesta mesura de variabilitat, comparant la d’espècies més amenaçades i menys amenaçades, i el que hem trobat és que les espècies que estan més amenaçades tenen tendència a tenir menys diversitat.

“Quan una espècie està amenaçada té menys individus i quan hi ha menys individus hi ha menys variabilitat genètica”.

En la conservació de la biodiversitat, per tant, quin paper hi té la genètica?

La desaparició de la biodiversitat és un tema molt complex que implica molts agents, com la política, geopolítica, el paisatgisme, la societat o l’ecologia, però també l’estudi de la mateixa biodiversitat per saber què hem de restaurar.

Moltes vegades ens trobem que a la genètica no se li dóna prioritat a l’hora de la conservació, i jo no dic que l’hagi de tenir, sinó que aquest és un problema que si no sumem tots és molt difícil de sortir-nos-en. Per tant, defensem que la genètica és un dels factors a també tenir en compte, ja que saber quina diversitat tenen les espècies és crucial per preservar-la.

La biodiversitat i la genòmica formen part de la mateixa equació per resoldre el problema; com més sumem millor l’entendrem i abans posarem una solució.

I aquesta preservació, com es relaciona amb la salut humana?

Es pot intentar preservar la biodiversitat per moltes raons, i la primera per a mi, la més important, és perquè cada espècie que es perd és un valor que ha portat milions d’anys d’evolució i per tant perdre-la, ja de per si, és un desastre.

Malgrat això, fins i tot des del punt de vista més egoista, una espècie que es perd és una oportunitat menys per entendre malalties humanes o trobar vacunes, antídots o potencials molècules que només aquella espècie tenia o sabia tolerar. Per tant, la pèrdua de diversitat ens fa més ignorants sobre la nostra pròpia espècie.

No us perdeu l’entrevista completa, on el Tomàs Marquès-Bonet ens explica la rellevància de projectes com el Zoonomia – així com d’altres iniciatives com santuaris o fins i tot alguns zoos – per intentar esmorteir la pèrdua de biodiversitat causada pels humans.