Vasos sanguinis i fetges dissenyats al aboratori, malària, Zika i l’oïda interna van ser alguns dels variats protagonistes d’una sèrie de xerrades que van tenir lloc del 14 al 15 de gener passat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). L’ocasió va ser la selecció de dos nous líders de grup per a l’últim centre en arribar al parc, el Laboratori Europeu de Biologia Molecular – Barcelona (EMBL).
Els vuit candidats, joves investigadores i investigadors provinents d’una varietat d’instituts i universitats de tot el món, des de Cambridge (Regne Unit), Heidelberg, Copenhaguen o Viena, a Europa, fins a Stanford, Seattle i el MIT a Estats Units, van donar xerrades de 45 minuts sobre les seves darreres recerques, com així com els seus plans de futur. Els organoides van ser un fil conductor en moltes de les xerrades.
L’audiència va poder escoltar Kristina Haase parlar sobre capil·lars autoensamblats que es poden perfondre i usar-se per estudiar preeclàmpsia o transport de fàrmacs en microambients de càncer o en condicions d’isquèmia. Maria Bernabeu Aznar, utilitzant gels preformats per desenvolupar vasos sanguinis, va parlar sobre la relació entre la barrera hematoencefàlica, la patologia vascular i la malària. Veronica Krenn va mostrar com podia crear organoides cerebrals que reprodueixen fenotips de microcefàlia, com els causats pel virus Zika, i com aquests diminuts cervells han llançat una mica de llum sobre un tipus d’interferó amb potencial terapèutic.
Luigi Aloia va parlar sobre els mecanismes epigenètics que impulsen la regeneració del fetge en adults i la formació de organoides. Weng Chuan Peng de Stanford va introduir un angle diferent utilitzant la reparació de teixits en el fetge com una estratègia per a comprendre el potencial de cultiu de cèl·lules in vitro. Un altre organoide popular, el de criptes intestinals, també va estar ben representat a les xerrades de Megan Stanifer i Jordi Guiu. Megan va parlar sobre l’ús dels organoides intestinals com un sistema model per estudiar la interacció hoste-patogen i Jordi va combinar els transgènics de ratolí i la biologia molecular per rastrejar l’origen de les cèl·lules mare intestinals adultes.
L’última conferenciant de l’esdeveniment, Marta Roccio, va portar a l’audiència dels pensaments als sons, deixant per un moment el cervell en segon terme i centrant-se en els seus organoides de l’oïda interna, que utilitza com a models de pèrdua auditiva. Amb ells es proposa estudiar el desenvolupament, la degeneració i la regeneració d’aquest complex sistema sensorial.
Quins d’aquests brillants joves investigadors i investigadores s’uniran a nosaltres com a nous caps de grup a EMBL Barcelona? Siguin que siguin, la comunitat del PRBB està desitjant donar-los la benvinguda. Estigueu atents!
