David Oriola, biofísic del Laboratori Europeu de Biologia Molecular – Barcelona (EMBL Barcelona), va fer aquesta foto on es veuen dos agregats de cèl·lules mare de ratolí 24 hores després de la seva agregació. És una imatge del seu darrer estudi sobre la fusió de les cèl·lules mare embrionàries.
Oriola es dedica a estudiar les propietats mecàniques dels teixits i com canvien durant el desenvolupament embrionari. Per això combina experiments amb models matemàtics per explicar com les cèl·lules s’organitzen als teixits. Ell explica que “abans de la quarantena estava estudiant la fusió d’agregats de cèl·lules mare embrionàries, però només veia una fusió parcial. Més tard vaig descobrir que aquest procés es coneix com a coalescència detinguda i és un fenomen comú en la física de la matèria tova”. Però els models que es feien servir comunament per explicar la fusió d’agregats cel·lulars no contemplaven la possibilitat d’aquest fenomen.
Aprofitant el confinament i que no podia fer experiments, Oriola es va dedicar a refer càlculs i models matemàtics. Va observar que els models matemàtics que feien servir no tenien en compte les característiques viscoelàstiques dels teixits biològics, sinó que els descrivien com a fluids purament viscosos. Per això, Oriola va proposar un nou model que considera l’elasticitat com a propietat dels teixits. I, aquest sí, pot explicar els resultats experimentals observats.
Així, aquest nou model proporciona un mètode ràpid i barat per estudiar les propietats mecàniques dels teixits. Però, a més, com diu Oriola “aquest model pot tenir implicacions molt més enllà de la biologia, ja que podria arribar a fer-se servir per caracteritzar les propietats materials de les microemulsions, per exemple”.
Vols veure la teva foto aquí? Envia’ns imatges relacionades amb la ciència o la vida al PRBB a ellipse@prbb.org.
