Tant l’exposició al fred com a la calor afecta negativament a la salut

Dos estudis recentment publicats per equips investigadors de l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal) conclouen que l’exposició a temperatures excessives deriva en una menor connectivitat cerebral i canvis en el comportament. Amb enfocs complementaris, els estudis duts a terme al grup de la Mònica Guxens volen donar visibilitat a les conseqüències del canvi climàtic en adolescents.

El fred deprimeix i la calor desconcentra

En un dels estudis, on es va analitzar el comportament, es va veure que els adolescents que estaven més de dos mesos exposats a temperatures sobre els 5 °C presentaven problemes d’interiorització com la depressió i l’ansietat. En canvi, aquells que estaven exposats durant dos mesos a altes temperatures (21,7 °C) patien problemes d’atenció. No es van veure casos que presentessin els dos tipus de problemes, perquè en cap cas els participants van estar exposats tant a altes com baixes temperatures durant llargs períodes de temps.

L’anàlisi es va fer amb les dades dels projectes Generation R i INMA (Infancia y Medio Ambiente) que van aglutinar a quasi 4000 adolescents del Països Baixos i 900 d’Espanya. Els comportaments es van determinar a través de formularis, mentre que les temperatures de les seves zones residencials ho van ser amb el model d’alta precisió UrbClim. Els problemes associats al fred només es van veure a les cohorts dels Països Baixos, mentre que els associats a la calor només es van detectar a Espanya.

“La salut mental i el canvi climàtic no han estat una prioritat de les polítiques.”
Esmée Essers

Estudis anteriors ja havien vist que les temperatures extremes disparen les hospitalitzacions i altres marcadors de salut mental en adults. No obstant això, segons la primera autora de l’article, Esmée Essers, aquest estudi indica que hi ha símptomes previs i menys greus que també es veuen afectats per aquestes temperatures i, a més a més, en gent jove, quan els efectes encara són reversibles. Això podria ajudar a reaccionar davant casos de problemes de salut mental abans de que siguin massa greus.

El calor desconnecta les xarxes cerebrals

El segon projecte va estudiar els efectes de la temperatura a nivell neurològic i va observar canvis en les xarxes neuronals medial parietal, de la saliència i l’hipocamp.

La xarxa medial parietal està associada a l’autopercepció i la memòria autobiogràfica. Per altra banda, la xarxa de la saliència s’encarrega de detectar els estímuls interns i externs i de processar la seva informació. En aquest sentit, és una xarxa molt important a nivell cognitiu. Per últim, l’hipocamp té a veure amb la memòria, l’aprenentatge i les emocions.

L’estudi va mostrar que en els i les preadolescents, les tres xarxes estaven menys connectades quan havien estat exposats a temperatures d’entre 18 i 24 °C als dies previs a l’anàlisi. La pèrdua de connexió s’accentuava si la calor era just el dia anterior. No obstant això, si l’exposició havia esta a temperatures per sota dels 18 °C, aquestes xarxes no patien canvis.

Igual que en l’estudi anterior, es van utilitzar les dades de temperatura del model UrbClim que té una resolució de 100 metres. És a dir, informa de les temperatures cada cent metres en una àrea determinada. Aquest estudi va tenir 2229 participants del projecte Generation R dels Països Baixos que es van sotmetre a ressonàncies magnètiques funcionals (fMRI per les seves sigles en anglès) quan tenien entre 9 i 12 anys. En aquestes es pot mesurar el consum d’oxigen de diferents regions cerebrals: a major consum, més activitat neuronal. Això permet saber quines regions estan funcionant de manera sincronitzada. Es va veure una menor sincronització de l’activitat neuronal en les tres xarxes senyalades després d’exposar-se a la calor en els dies previs.

“Ens agradaria que estudis com els nostres ajudessin a promoure polítiques de mitigació del canvi climàtic tant a nivell europeu com local.”
Laura Granés

Una de les hipòtesis que la primera autora Laura Granés i la resta de l’equip investigador barallen és que la deshidratació jugui un paper fonamental en els resultats obtinguts. Està comprovat que els nens i les nenes són més propensos a deshidratar-se amb les altes temperatures que els adults. La pèrdua de líquid podria ser una de les causes de la pèrdua de connectivitat funcional en les xarxes neuronals.

Estudis anteriors ja havien vist que una baixa connectivitat en la xarxa de saliència en els adolescents accentuava alguns símptomes de la depressió. Aquest anàlisi ha trobat una de les possibles causes, el que ajudarà a pal·liar-ho.

Dades per a afrontar el canvi climàtic

Esmée senyala que la investigació podria ajudar a promoure noves polítiques de mitigació del canvi climàtic que accentuïn l’exposició a temperatures extremes. Per la seva banda, Laura diu que les seves dades “mostren la importància d’evitar que els nens i les nenes pateixin d’estrès tèrmic”. La seva feina es va centrar en l’exposició a les temperatures a casa i ressalta que indiquen la rellevància de construir de manera sostenible i aïllar bé. Afegeix que això no significa que s’hagi d’abusar de l’aire condicionat, sinó que s’han de buscar maneres de contrarestar els efectes de la calor.

Continuar amb aquestes línies d’investigació és imprescindible per pal·liar els efectes del canvi climàtic. Veure si els resultats es repeteixen en altres parts del món o si la diferència de temperatura afecta a altres aspectes de la vida donarà una visió global del problema i eines per lluitar contra ell.

Les dues investigacions són part de les tesis doctorals de les autores. La Laura, que ja ha entregat la tesi, la defensa a l’abril, mentre que l’Esmée espera presentar-la al juliol.