Sis gens del cromosoma Y podrien explicar l’augment de risc dels homes a patir càncer

Més càncer i de pitjor pronòstic, i menor esperança de vida. Aquest és el preu que han de pagar els homes per… bé, pel fet de ser homes. 

Investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) han desxifrat una de les claus biològiques d’aquesta diferència entre els dos sexes, que rau precisament en el cromosoma Y (només present en els mascles). Des de fa temps se sap que, en envellir, els homes poden perdre aquest petit cromosoma en algunes de les seves cèl·lules, durant la divisió cel·lular. Un equip liderat per Juan Ramón González, cap del Grup de Bioinformàtica en Epidemiologia Genètica d’ISGlobal, ha trobat que la pèrdua de funció d’aquest cromosoma – i en especial de sis dels seus gens – està lligada a un major risc de diversos tipus de càncer.

Aquests sis gens del cromosoma Y estan implicats en la regulació del cicle cel·lular, un procés que, quan falla, pot donar lloc al desenvolupament de tumors. 

En envellir, els homes poden perdre el cromosoma Y en algunes de les seves cèl·lules. Ara, investigadors d’ISGlobal han trobat que la pèrdua de funció de 6 gens d’aquest cromosoma podria explicar l’increment de risc de càncer en homes.

Per a que el tumor tingui lloc, però, cal que estiguin mutats també uns gens similars presents al cromosoma X.

“Si la còpia del cromosoma X està mutada, i la cèl·lula aleshores perd la funció dels gens del Y –el que s’ha demostrat que passa– la possible protecció biològica d’aquests gens contra el càncer es perd completament”, explica el primer autor de l’estudi, Alejandro Cáceres.

Els científics han trobat també que la causa de l’increment de risc és la pèrdua de funció dels gens, i que això pot passar per dues raons principals:

• Pèrdua del cromosoma (durant la divisió cel·lular)
• Metilació de l’ADN (una modificació epigenètica que, segons els investigadors, podria estar relacionada amb certes exposicions ambientals, com el tabac i altres tòxics)

L’estudi ha analitzat dades de 9.000 homes, provinents de repositoris públics, i ha estat realitzat en col·laboració amb Luis A Pérez-Jurado del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), així com investigadors de la Universitat d’Adelaide i del Centre Genòmic d’Estònia.