Es calcula que al 2050 la resistència als antimicrobians serà la primera causa de mort al món. Com hem arribat a aquest punt i què s’hi pot fer?
Sara Soto és, juntament amb Jordi Vila i Quique Bassat, co-líder del grup d’investigació “Infeccions bacterianes” de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Soto també forma part de la iniciativa “Resistències microbianes” del centre.
Aquesta iniciativa precisament ha publicat recentment un informe (Policy brief) sobre la problemàtica de la resistència dels bacteris als antibiòtics. En parlem amb ella.
Sara, es parla de la resistència dels bacteris als antibiòtics des de fa molt de temps… estem arribant a un punt crític?
Ja estem en un límit crític! L’altre dia parlava amb una doctora de MSF (Metges Sense Fronteres) que em deia que no podia tractar un pacient amb res… la seva infecció era resistent a tots els antibiòtics coneguts. I és un problema que ens afecta a nivell global; amb la globalització ha augmentat moltíssim la transmissió d’aquestes resistències entre països i, fins i tot, continents. Però concretament a l’Àfrica subsahariana, no només hi ha taxes molt altes de resistència a antibiòtics, sinço que a més els antibiòtics que els arriben no són veraços, les concentracions són més baixes de les que haurien de ser… hi ha fins i tot màfies que els venen més barats, però de baixa qualitat. És terrible.
I a què es deu la resistència, al mal ús? Al fet que es desenvolupen pocs antimicrobians nous? A l’evolució dels bacteris?
El problema és una combinació de factors, sent el principal l’ús en excés i el mal ús dels antibiòtics. Es deixen de prendre abans d’hora; si l’has de prendre 8 dies i cada 8 hores, no és per atzar: és perquè és la dosi necessària per evitar que baixin els nivells de l’antibiòtic en sang fins que hagin acabat amb la infecció. És la concentració necessària per matar els bacteris, i una concentració o dosi més baixa no els mata, els fa resistents!
En la meva opinió, un problema és que a l’atenció primària no ho expliquen suficient, i el pacient no ho entén. Hi ha gent que fins i tot pressiona als metges fins sortir de la consulta amb una recepta d’amoxicil·lina; si no, no es queden tranquils!
Però el problema del mal ús no és només a nivell humà. Ara està prohibit, però en ramaderia s’ha estat donant antibiòtics per al creixement dels animals, i també com a profilaxi, “per si de cas” s’infectaven. En comptes d’això, s’ha d’aïllar els animals malalts, però hi ha gent que no té espai i en comptes d’això els “medica” a tots.
I després tot s’ajunta a les aigües residuals, on van a parar tots els bacteris i els residus dels antibiòtics que utilitzem. I allà, els bacteris ambientals que no eren resistents als antibiòtics fan un intercanvi de cromos; agafen parts de l’ADN d’altres bacteris que els donen resistència! És important no oblidar aquesta gran transmissió d’humans a animals i ambient. A vegades tenim una visió molt antropocentrista, des de la clínica humana, però tot està lligat. Per això és súperimportant no llençar els medicaments que ens sobren pel WC!
Doncs si els bacteris es fan resistents als antibiòtics que tenim, no podem crear-ne de nous?
Van sortint alguns antibiòtics nous, però pocs, i la majoria són derivats dels que ja hi ha, així que són molt semblants i de seguida generen resistència també – són un pegat, una tireta. No la solució.
I per què hi ha tan pocs; se’ns estan acabant les fonts d’on surten normalment els antibiòtics?
No, i ara! Les microalgues, per exemple, amb les que he treballat jo, són una gran font d’antimicrobians. El problema és que és molt difícil identificar-los i aïllar-los, comporta molt de temps. Igual has de mirar 10.000 molècules per a què surti només 1 d’eficaç, que a sobre al final pot resultar ser tòxica… Fan falta uns 2 bilions d’euros per portar només un antimicrobià al mercat. I els incentius econòmics són baixos, perquè són tractaments curts i barats. Així que les farmacèutiques ho han arraconat una mica…
Fan falta uns 2 bilions d’euros per portar només un antimicrobià al mercat, i no hi ha incentius econòmics per a les farmacèutiques.
Qui ho ha de fer, llavors?
És que ha de ser la indústria farmacèutica, perquè la investigació pública no ho pot pagar. Els laboratoris i els grups acadèmics investiguen i arriben fins a les fases preclíniques, però a partir d’allà no hi ha finançament…
Però s’està avançant molt amb diferents acords econòmics per a que crear nous antibiòtics sigui rentable per a les empreses. En els Models de subscripció que s’estan duent a terme al Regne Unit el govern paga, per exemple, 1 milió d’euros a l’any a canvi de tenir un determinat número d’antibiòtics funcionals en stock; tant si es venen com si no. També tenen una iniciativa, la AMR Innovation UK Mission per a posar en contacte el personal mèdic i investigador amb farmacèutiques i altres empreses i avançar conjuntament contra la resistència bacteriana.
I no es poden crear antimicrobians sintètics?
Sí, aquest és el camí. Si saps a on vols que vagi l’antibiòtic, amb química computacional el pots dissenyar. O pots crear una quimioteca, una “biblioteca” de molècules i anar provant; de les que funcionen, n’estudies l’estructura i les vas modificant més, etc. És més ràpid i eficient, ja que amb les molècules naturals vas a cegues i a més els metabolits que funcionen van barrejats amb moltes altres coses que no saps què fan. A més, es produeixen en molt poca quantitat – s’ha de clonar en un altre organisme o fer síntesi química. Però estem igual; fa falta finançament…
Què feu vosaltres des de la Iniciativa Resistències Microbianes?
A l’ISGlobal tenim un departament de policy des d’on es fa pressió al govern. I en aquesta iniciativa, tenim un projecte a nivell d’atenció primària per a conscienciar els metges. També treballem amb infants i adolescents a través de tallers, jocs de cartes, xerrades formatives, taules rodones o fins i tot petits projectes d’investigació en escoles o instituts.
Heu publicat recentment un informe, o policy brief. A qui va dirigit? Teniu previst publicar-ne més?
Sí, hem publicat el primer, un de general que explica com els bacteris es tornen resistents. Tenim previst publicar-ne un cada mes aproximadament; el següent sobre el concepte que et comentava de One Health – que estem tots relacionats (humans, animals, plantes, el planeta sencer). Després vindran altres “policy briefs” o informes sobre països de rendes baixes, noves accions, alternatives, etc.
L’objectiu és conscienciar tots els públics, incloent polítics, d’aquest greu problema que és la resistència als antimicrobians. El grup de policy preveu tenir reunions i fer lobbying amb governs i la UE.
A més de major regulació i monitoratge, cal augmentar la conscienciació a nivell mèdic, polític i de la població general: no demanar antibiòtic per a tot, seguir el tractament complet i llençar els antibiòtics a les farmàcies.
Què s’hi pot fer?
Hauríem de tenir regulacions més estrictes respecte als antibiòtics – a Espanya ja s’està fent bastant a nivell d’humans i del seu ús en animals, per exemple amb el PRAN (pla de resistència als antibiòtics nacional).
Però encara necessitem reforçar molts aspectes com la vigilància i monitoratge de les resistències a nivell ambiental. I, sobretot, conscienciació pública.
I a nivell personal… què podem fer la gent del carrer?
Per començar, no demanar antibiòtic per a tot! Seguir el tractament complet i llençar els antibiòtics a les farmàcies: no guardar les restes per a una altra ocasió, ni tirar-les a les escombraries o pel vàter.
L’ideal en aquest sentit, per evitar també el malbaratament, seria el que fan als EUA, on et donen un potet amb el teu nom, i el nombre exacte de pastilles que necessites – més alguna extra per si se’n perd una… Això seria fantàstic.
