L’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) i la Universitat de Harvard han coliderat un estudi que caracteritza per primer cop la història genòmica dels Balcans entre l’època de l’Imperi Romà i el segle XI. Identifica la migració bàrbara de més rellevància en aquest període. Hi han participat també la Universitat del País Basc, la Universitat de Western Ontario i la Universitat de La Rioja.
L’estudi proposa un model per integrar l’anàlisi de dades genètiques i arqueològiques. A través d’aquest model descriu els fluxos migratoris que durant el primer mil·lenni van configurar l’ancestralitat dels Balcans. Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident es va produir una forta migració a aquesta zona de poblacions genèticament semblants a les actuals poblacions eslaves.
“És un fenomen massiu. Parlem de la migració bàrbara que probablement té un impacte genètic més gran en aquest període.”
Carles Lalueza-Fox, IBE: CSIC-UPF
L’anàlisi també mostra altres fluxos migratoris que demostren que la zona va ser un nus d’encreuament de cultures. En el primer mil·lenni es van produir migracions als Balcans de poblacions de la península d’Anatòlia i aquesta ancestralitat s’ha detectat als jaciments romans de Sèrbia. Fins i tot s’han trobat genomes de 3 individus d’ascendència africana, que transmeten la idea d’un Imperi Romà divers i cosmopolita. “És un fenomen massiu. Parlem de la migració bàrbara que probablement té un impacte genètic més gran en aquest període”, explica el Carles Lalueza-Fox, un dels autors de l’estudi.
A la dreta, mapa polític actual extret de D-maps.com.
Les poblacions balcàniques actuals presenten una influència genètica eslava d’entre un 30 i un 60%. A més, aquesta influència es distribueix de nord a sud i no coincideix amb la distribució geopolítica i cultural actual. La troballa obre una reflexió interessant sobre els mecanismes de construcció cultural i identitària dels pobles en una zona que ha viscut molts conflictes en els darrers segles.
Hem parlat amb Lalueza-Fox de tot això i sobre com la genètica pot col·laborar amb altres ciències, com l’arqueologia i la història, per reconstruir el nostre passat. També ens explica com la cerca de coneixement ha promogut una col·laboració intercultural molt interessant entre equips científics serbis i croats.
La genètica i l’arqueologia es donen la mà
Lalueza-Fox i Miodrag Grbic, biòlegs, es van conèixer al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i van iniciar a Sèrbia l’estudi genètic dels Balcans. Gràcies a la col·laboració amb arqueòlegs que treballen a l’antiga ciutat romana de Viminacium, a l’actual Sèrbia, han aconseguit mostres genètiques de poblacions antigues de la zona. “En aquest treball hem fet un esforç de posar en contacte genetistes, arqueòlegs i historiadors”, comenta Lalueza.
“Els resultats genètics ajuden a anar més enllà en les interpretacions del registre arqueològic. Les dades genètiques són més objectives en el sentit que qualsevol genetista, amb les mateixes dades, arribaria a la mateixa conclusió”
Carles Lalueza-Fox, IBE: CSIC-UPF
Aquestes mostres cal comparar-les amb genomes de les poblacions actuals. En el cas de Sèrbia, els investigadors han genotipat també els habitants actuals. Es tracta d’una població de la qual no es tenien dades a causa de l’aïllament polític que ha patit la regió des de la guerra dels Balcans.
Més tard van decidir obrir l’estudi a tota la zona dels Balcans i es va unir a l’equip en David Reich, de la Universitat de Harvard. Han analitzat 136 genomes antics i han identificat diversos fenòmens migratoris importants. En primer lloc, de poblacions de l’Anatòlia i, més tard, de poblacions d’Europa central, Europa del nord i de l’estepa. Després, arribada la fi de l’Imperi Romà d’Occident, s’observa la migració a gran escala de les poblacions eslaves. Es confirma així un període de migracions de grups humans ètnicament diversos que s’ha conegut com les migracions “bàrbares”.
“Els resultats genètics ajuden a anar més enllà en les interpretacions del registre arqueològic. Les dades genètiques són més objectives en el sentit que qualsevol genetista, amb les mateixes dades, arribaria a la mateixa conclusió. Això sí, la interpretació s’ha de fer amb conjunció amb dades arqueològiques i històriques”, comenta Lalueza-Fox.
Tot i que confessa que la discussió dels seus resultats ha generat algun cas aïllat de conflicte per motius identitaris, l’investigador ens explica que la col·laboració entre els equips d’arqueòlegs i biòlegs croats i serbis ha funcionat molt bé. Creu que és un exemple de com la ciència pot fer col·laborar persones de països amb històries de conflicte.
Els gens ens expliquen una altra història
La zona dels Balcans és un territori complex quant a la diversitat cultural de les poblacions i els països que la formen. Ha estat una zona sotmesa a molts episodis sagnants durant els darrers segles a causa de lluites de poder i reivindicacions nacionalistes basades en mecanismes identitaris. Lalueza-Fox ens recorda una cita de Winston Churchill: “La regió dels Balcans té la tendència de produir més història de la que pot digerir”.
“La regió dels Balcans té la tendència de produir més història de la que pot digerir.”
Winston Churchill
Els serbis es consideren els eslaus del sud i se senten més agermanats amb els russos que la resta de les regions. Són ortodoxos i la seva llengua és d’origen eslau. Altres regions, com Croàcia o Romania, reivindiquen la seva herència llatina i mediterrània, que permea aspectes culturals propis com la llengua i la religió.
Però aquest estudi mostra com, a nivell genètic, les influències eslaves i mediterrànies es troben per tot el territori. “No hi ha una gran diferència genètica entre serbis i croates, més aviat les diferències es donen en sentit nord-sud”, explica Lalueza. Això contrasta amb les diferències culturals que aquests dos països han desenvolupat per motius històrics i que els han abocat al conflicte durant molt de temps. Les dades genètiques mostren que tant uns com altres són aproximadament meitat eslaus i meitat mediterranis.
La migració eslava entre els segles VI i XI representa entre el 30 i el 60% de l’ancestralitat de les poblacions de la zona dels Balcans. La influència eslava és major en les poblacions del nord, com Sèrbia i Croàcia, i disminueix a mesura que s’avança cap al sud. A la Grècia continental representa entre un 30 i un 40% i arriba fins a les illes gregues, on pot arribar a un 20%.
“No hi ha una gran diferència genètica entre serbis i croats, més aviat les diferències es donen en sentit nord-sud”
Carles Lalueza-Fox, IBE: CSIC-UPF
Els mecanismes de construcció de la identitat són complexos i es basen en molts factors, com els factors socials, històrics i culturals. L’estudi genètic de l’ancestralitat dels pobles afegeix una capa per a la reflexió i pot ajudar a enriquir les interpretacions històriques d’altres registres, com el registre arqueològic. Una interpretació històrica dels genomes pot ajudar a entendre el passat, ja que els estudis genètics poden informar d’aspectes socials com les migracions, el poder o la desigualtat. Lalueza-Fox explora precisament aquesta perspectiva en el seu darrer llibre de divulgació titulat Desigualdad. Una historia genética (Editorial Crítica, 2023).
Potser l’anàlisi genètica pot ajudar a combatre algunes idees allunyades dels valors de convivència, com idees racistes fonamentades en èpiques històriques que podem reinterpretar amb aquest tipus de dades.
Olalde et al., A genetic history of the Balkans from Roman frontier to Slavic migrations, Cell (2023), DOI: https://doi.org/10.1016/j.cell.2023.10.018
