2016 va ser l’any en el que es va celebrar el 30è aniversari de l’accident a la central nuclear de Txernòbil, i el 5è aniversari de l’accident de Fukushima. Aquests accidents van causar contaminació radioactiva generalitzada, especialment a grans àrees de Bielorússia i Ucraïna i parts del Japó i la Federació Russa.
La radiació no és una cosa nova. Els humans hem evolucionat en un mar de radiació natural provinent de la terra i de l’espai. La radiació és energia transferida en forma d’ones o partícules. S’anomena ionitzant si té prou energia per canviar l’estructura d’un àtom (fer que guanyi o perdi electrons), i si no en té suficient, s’anomena no ionitzant.
En la nostra vida quotidiana estem envoltats de radiació tant de fonts artificials com naturals.
- Radiació ionitzant: Les fonts naturals de radiació ionitzant inclouen alguns minerals, com l’urani, i l’espai (raigs còsmics). Són exemples de radiació ionitzant els raigs alfa, beta, neutró i gamma.
- Radiació no-ionitzant: La radiació ultraviolada (UV) del sol i el camp electromagnètic de la Terra són exemples de radiació natural no ionitzant.
Hi ha diversos usos tecnològics de la radiació. La radiació ionitzant s’utilitza en la indústria per a la producció d’energia i la verificació de la integritat dels materials i també en un àmbit tan important com la medicina, en el qual s’usa per al diagnòstic i tractament de malalties. Els telèfons mòbils, el Wi-Fi, els microones i les cuines d’inducció funcionen gràcies a les radiacions no ionitzants.
És dolenta la radiació per a la salut humana? Està demostrat que l’exposició a les radiacions ionitzants provoca càncer, cataractes i, en altes dosis, malalties cardiovasculars. La magnitud del risc, però, és una qüestió de quantitat: l’ús de radiació ionitzant està estrictament regulat per tal de minimitzar la dosi i, per tant, els efectes sobre la salut. En medicina, els beneficis dels exàmens de raigs X i la radioteràpia són enormes, encara que l’optimització de les dosis és molt important per minimitzar els efectes en la salut a llarg termini. L’exposició als raigs UV és també clarament cancerígena, tot i que l’exposició solar és important per a la producció de vitamina D. Les precaucions són importants, sobretot en països com Espanya, per protegir-nos contra els efectes nocius dels UV.
L’exposició a les radiacions ionitzants té riscos, però la magnitud del risc, és una qüestió de quantitat; a menys exposició, menys risc.
Els efectes adversos potencials per a la salut d’altres tipus de radiació no ionitzant són encara incerts. L’exposició tant a camps electromagnètics de baixa freqüència (ELF) com a radiofreqüència (RF), respectivament relacionats amb les tecnologies de distribució d’electricitat i les de comunicacions, ha estat classificada com a possible carcinogen per l’Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC) de l’OMS. La investigació continua, en particular a l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), per aclarir si existeixen aquests efectes. Per als camps estàtics, com per exemple en les ressonàncies magnètiques, i els camps intermedis —cada vegada més utilitzats, fins i tot en portes antirobatori en botigues i en cuines d’inducció—, s’han dut a terme pocs estudis.
