Quina és l’aportació de la bioinformàtica en el camp de la biologia molecular? Com en totes les àrees de la ciència, l’aportació bàsica dels ordinadors a la recerca en biologia i medicina és clara: velocitat de processament i precisió matemàtica. Una tasca conceptualment tan senzilla com alinear dues seqüències d’aminoàcids seria molt tediosa (i impensable de dur a terme a gran escala) sense recórrer als ordinadors. Més important encara, aquesta velocitat de processament s’ha convertit en un aliat essencial dels investigadors i investigadores davant la inabastable acumulació de dades biològiques en els darrers anys.
Amb ordinadors especialment programats podem creuar dades obtingudes independentment i fer emergir noves relacions entre entitats biològiques. Contínuament es desenvolupen nous programes per triar, integrar i visualitzar dades, ajudant així a trobar ràpidament gens relacionats segons la seva seqüència, funció o expressió, a explorar vies metabòliques o a resumir els resultats d’anàlisis clíniques. En definitiva, aquests programes ens ajuden a establir noves hipòtesis i fer avançar la recerca. I aquesta tasca és crítica ja que, d’altra manera, molta informació de gran valor quedaria soterrada sota la muntanya de resultats que s’afegeixen a diari a les bases de dades.
Finalment, la bioinformàtica pot modelar in silico (dins l’ordinador) aspectes complexos dels sistemes biològics a partir de components més senzills. Això s’aconsegueix entrenant l’ordinador amb dades reals i verificant el seu progrés, fins que les prediccions assoleixen un nivell de credibilitat acceptable. Un exemple clàssic és la predicció de l’estructura tridimensional d’una proteïna a partir de la seva seqüència. La utilitat de les prediccions bioinformàtiques és clara quan una comprovació experimental és massa complexa (o massa cara) de dur a terme. La intel·ligència artificial (IA) és un pas més que en els últims anys ha revolucionat encara més el poder dels ordinadors per a la investigació biològica i la medicina, entre moltes altres coses.
Evidentment, donada la interrelació entre biologia experimental i bioinformàtica, el desenvolupament de noves metodologies experimentals és un estímul pel desenvolupament de nous sistemes bioinformàtics. Paral·lelament, les hipòtesis construïdes a partir d’anàlisis bioinformàtiques incentiven el desenvolupament de noves metodologies experimentals. Tant és així que la sinèrgia entre tots dos camps de la recerca es farà notar encara més durant els propers anys.
L’article original va ser escrit per Daniel Aguilar quan estava al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) .
