Què és, i què no és, un organoide embrionari?

Els models embrionaris són estructures tridimensionals que imiten embrions humans. Un grup d’experts internacionals, liderat per Alfonso Martínez-Arias al MELIS-UPF, ha proposat quines característiques han de tenir per ser fiables.

Imatge d'un gastruloide desenvolupat a la UPF, al laboratori dirigit per Alfonso Martínez-Arias. Crèdits: UPF.

Un grup internacional de 14 científics i científiques, coordinat per Alfonso Martínez-Arias del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), ha establert criteris per ajudar a definir models embrionaris basats en cèl·lules mare que siguin útils per a futures investigacions.

Aquests nous models imiten les primeres etapes del desenvolupament humà, l’estudi de les quals presenta grans reptes ètics i tècnics. “Les restriccions de l’ús d’embrions humans fan que el nostre coneixement sobre el desenvolupament humà entre el dia 14 i la setmana 4 sigui molt limitat”, explica Susanne van den Brink, investigadora a l’Hospital del Mar Research Institute.

En canvi, els models embrionaris o organoides d’embrions, estructures tridimensionals que imiten embrions humans, poden recapitular esdeveniments del desenvolupament primerenc, com el patró dels teixits i la morfogènesi. Aquests, que no es poden estudiar d’altra manera, són crucials per entendre problemes de fertilitat i anomalies en nadons.

Per a Martínez-Arias, els referents actuals de models embrionaris són els “blastoides”, que imiten el blastocist, i els “gastruloides” que imiten estadis posteriors a la gastrulació.

“Falsos” models embrionaris

No obstant, “de vegades es fan afirmacions sobre estructures que suposadament són models embrionaris, però en realitat no imiten l’embrió”, explica Martínez-Arias, “cosa que pot portar a errors en el coneixement”. Això es deu al fet que és un camp molt nou, i hi ha una manca de criteris a seguir.

Els models embrionaris són estructures tridimensionals que imiten embrions humans. Un grup d’experts ha proposat quines característiques han de tenir per ser fiables.

Per això, un reduït grup de persones expertes en cèl·lules mare i biologia del desenvolupament de tot el món ha estat treballant durant un any per establir quines són les característiques necessàries perquè aquests models embrionaris siguin fiables. En un comentari a Nature Cell Biology, el grup expert proposa una estandardització de les normes tant per experimentar com per informar sobre la creació, caracterització i avaluació de models embrionaris humans derivats de cèl·lules mare.

“El nostre objectiu és deixar clar què s’ha d’anomenar model embrionari perquè es pugui utilitzar en recerca i en biologia reproductiva”, afirma Alfonso Martínez-Arias, investigador ICREA i un dels responsables del treball. “Es requereixen una sèrie d’atributs, però crec que el més important és que han d’assemblar-se al tot o a parts de l’embrió i, sobretot, que, com l’embrió, han de ser reproduïbles. No podem anomenar model a una cosa que en cada experiment produeix estructures diferents”, explica.

“Si es barregen cèl·lules mare embrionàries, passen coses, entre les quals es poden trobar estructures que, més o menys, tenen sentit. Hi ha diversos treballs d’aquest tipus en revistes de gran visibilitat. Però això no vol dir que aquestes estructures tinguin res a veure amb embrions”, explica l’investigador. “De fet, el problema més gran que poden tenir aquestes estructures és quan s’intenten aplicar a usos clínics, o més honestament, preclínics, ja que poden conduir a mals usos“, conclou.

“Si s’adopten els nostres suggeriments per a aquestes normes, podrem frenar malentesos que són molt perjudicials per a les possibilitats d’aquest nou però important camp”
Alfonso Martínez-Arias, MELIS-UPF

La nova iniciativa busca garantir un vocabulari comú, acordant les definicions de diversos conceptes, i millorar la comunicació entre investigadors, mitjans i la societat, a més d’ajudar organismes de finançament i reguladors en l’avaluació d’aquest prometedor camp.

“Espero que les revistes que publiquen aquests treballs i els organismes nacionals que els regulen tinguin en compte aquests suggeriments perquè, definitivament, necessitem elevar el nivell del camp“, conclou l’investigador del MELIS-UPF.

Per saber més sobre models embrionaris, podeu veure aquest vídeo (en holandès i anglès) sobre el treball que està fent Susanne van den Brink al laboratori dirigit per Anna Bigas al PRBB:

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *