La neurobiòloga Mara Dierssen està entusiasmada. Fa més de vint anys que investiga per millorar la qualitat de vida de les persones amb síndrome de Down, i ara està molt a prop de fer un important pas endavant. “Estem a punt de publicar els resultats d’un assaig clínic per a un tractament que millora significativament la seva capacitat cognitiva”, explica. L’assaig de fase II, realitzat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) en col·laboració amb Rafael de la Torre, de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), i amb metges de l’Hospital del Mar, ha obtingut molt bons resultats.
Fa anys que el seu grup de recerca al Centre de Regulació Genòmica (CRG)—centre on Dierssen treballa des del 2002—estudia els mecanismes cerebrals involucrats en l’aprenentatge i la memòria, i com aquests estan afectats en patologies cognitives, sobretot en la síndrome de Down. “No existeix major satisfacció que veure que el coneixement que generem millora la vida de les persones”, diu la investigadora. El seu grup treballa molt amb les associacions de síndrome de Down. “Sovint són ells els que contacten amb nosaltres. Fa tants anys que treballem en aquest camp que tothom ens coneix; som un referent per a ells, fins i tot prescriptors”, comenta la cap del grup.
Fa més de vint anys que Mara Dierssen investiga per millorar la qualitat de vida de les persones amb síndrome de Down, i ara està molt a prop de fer un important pas endavant.
Recerca amb efecte immediat
Precisament el millor de la seva recerca, com diu ella mateixa, és que té una translació immediata. “El component que hem trobat que millora la capacitat cognitiva és un nutracèutic, és a dir, que té capacitat ‘farmacèutica’, però és un complement nutricional, no un fàrmac. Per tant, no està sotmès a les regulacions dels fàrmacs i es pot començar a prendre immediatament”, explica emocionada. El ‘nutracèutic’ en qüestió és l’EGCG, l’epigalocatequina galato, un component antioxidant del té verd. Els pares de les persones que van participar en l’assaig clínic els van demanar com el podien continuar prenent després dels bons resultats de l’assaig. Els científics van contactar amb diferents empreses que hi estiguessin interessades i una d’elles va fer un “batut d’EGCG”, amb gust de xocolata, que ja es pot comprar a les farmàcies.
“El component que hem trobat que millora la capacitat cognitiva és un nutracèutic, és a dir, que té capacitat ‘farmacèutica’, però és un complement nutricional, no un fàrmac”
Mara Dierssen
Però el tractament no consisteix només a prendre l’EGCG; també inclou estimulació cognitiva. “Hem vist que en ratolins l’enriquiment ambiental—posar-los ‘joguines’ a les gàbies per estimular-los—millora la capacitat cognitiva, i ho fa normalitzant l’activitat d’un enzim, la quinasa DYRK1A, que està desregulada en síndrome de Down”, explica Dierssen. L’EGCG fa exactament el mateix, normalitza la quinasa. La suma de les dues coses – estimular i subministrar EGCG– ha demostrat incrementar molt l’efectivitat.
En l’assaig clínic, el tractament s’ha seguit durant un any, i el seu efecte s’ha mesurat a través de diversos tests neuropsicològics i de proves de neuroimatge que s’ha demostrat que provoquen canvis en l’arquitectura de l’arbre dendrític —és a dir, en la complexitat i connexions de les terminacions de les neurones. Ara es pregunten si aquest canvi d’estructura és causa o conseqüència de la millora cognitiva, i si aquests canvis locals poden tenir un efecte a nivell de tot el cervell. “Al cap i a la fi, el cervell funciona com un tot i és important demostrar que un canvi local té un efecte funcional general”, diu Dierssen.
El seu grup, format per nou persones, també treballa com un tot. Utilitzen des de models de ratolins o cultius cel·lulars fins a individus, des de la neuroimatge fins a l’anàlisi computacional de dades proteòmiques. Per això col·laboren amb diversos grups al PRBB: Eduard Sabidó, Cédric Notredame o James Sharpe, del CRG; Rafael Maldonado, del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), i sobretot, Rafael de la Torre, de l’IMIM, amb qui han fet l’assaig clínic amb quasi 100 individus.
Dierssen i Dela Torre volen ara repetir l’assaig amb nens. “Tenen molta més plasticitat neuronal, més flexibilitat. Si en majors de setze anys ens ha funcionat tan bé, creiem que amb nens serà encara més efectiu; a més, la infància és el moment ideal per tractar-los”, conclou la científica.
