Proteïnes G, esquizofrènia i potencials nous fàrmacs

Estudiar el funcionament de potencials nous fàrmacs sobre les proteïnes G obre les portes cap a nous medicaments personalitzats que evitin els efectes secundaris dels tractaments actuals de l’esquizofrènia

Model de proteïna

Un estudi de l’IMIM dona peu a desenvolupar nous fàrmacs personalitzats, ja que l’estudi d’unes proteïnes presents al receptor on hi actuen els medicaments actuals sembla clau per a una teràpia personalitzada. Imatge extreta de l'article de Kossatz et al. (2024).

L’esquizofrènia sovint és tractada amb fàrmacs que actuen sobre uns receptors concrets del cervell, els de serotonina tipus 2A. El fàrmac hi encaixa i desencadena un seguit de reaccions, però els seus efectes no son selectius pels símptomes, sinó que tenen efectes secundaris i els pacients abandonen la medicació.  

És per això que l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar ha encapçalat un estudi internacional on s’han investigat unes proteïnes del cervell per trobar fàrmacs personalitzats i que responguin millor a la malaltia. La recerca s’ha basat en analitzar i simular com actuarien fàrmacs encara no provats en humans a una escala molecular en la seva interacció amb els receptors de serotonina. D’aquí en van sortir quatre possibles substàncies que, en estudiar-les en cèl·lules, van mostrar diferents respostes mitjançant diferents tipus de proteïnes G (unes molècules que tenen un paper vital en la modulació de les respostes cel·lulars en l’esquizofrènia). En particular, un tipus de proteïna G estava implicat en els símptomes psicòtics, mentre que l’altre estava relacionat amb dèficits cognitius.

“És la primera vegada que s’identifiquen dianes terapèutiques prometedores per a desenvolupar fàrmacs que actuïn i beneficiïn a un determinat perfil de pacient amb esquizofrènia” 

Patricia Robledo, autora principal de l’article

L’estudi, iniciat al PRBB amb simulacions informàtiques (al laboratori de Jana Selent) i amb models de ratolí (amb Patricia Robledo) va continuar al Grup de Neuropsicofarmacologia de la Universitat del País Basc UPV/EHU i al grup CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), on van avaluar l’afectació de les proteïnes G amb el fàrmac en teixit humà. El que van observar va ser que alguns compostos inhibeixen la unió entre receptor i proteïnes G. Això suposa un tractament potencial per a quadres psicòtics, com també es va veure en ratolins. 

Patricia Robledo i Jana Selent, autores principals de l’estudi i investigadores a l’Hospital del Mar Research Institute.

Aquests nous fàrmacs potencials resulten clau per a conèixer en profunditat el funcionament de les proteïnes G en pacients amb esquizofrènia i per a poder desenvolupar nous medicaments personalitzats en un futur. 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *