Degut a la crisi de la COVID19, la majoria de conferències científiques arreu del món estan sent cancel·lades. La conferència de la Societat de Biologia Molecular i Evolució (SMBE2020), que generalment reuneix a varis milers de participants i s’havia de celebrar al juliol al Québec (Canadà), és una d’elles.
Rosa Fernández i Jesús Lozano-Fernández, investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), havien de contribuir a la trobada de la SMBE2020 amb un simposi titulat ‘Evolució a través de la lent de la filogenòmica i la genòmica comparativa’. Veient que, durant la preparació de la conferència, aquest Simposi va ser un dels més populars, la parella va decidir tirar endavant amb la seva organització – això si, virtualment. El seu objectiu és promoure el networking i la col·laboració dins de la comunitat científica interessada en aquests camps durant aquesta difícil situació.
Així, aquest primer Simposi Virtual sobre Filogenòmica i Genòmica Comparada tindrà lloc els dies 16 i 17 de juliol a través de zoom. Us podeu registrar aquí. Es retransmetrà des de l’IBE, i es podrà seguir a través de les xarxes socials amb el hashtag #VirtualPhyloComp2020.
Parlem amb Rosa Fernández, una de les co-organitzadoras.
Què destacaries del simposi?
El primer punt a destacar del simposi és l’excel·lència dels i les ponents. I he de dir que ha estat sorprenentment fàcil animar a tothom a participar, probablement perquè no hi ha molts altres esdeveniments o compromisos i les seves agendes estan més lliures del que és habitual aquest estiu.
Un altre element és la inclusió d’una sessió específica per a doctorands, on els alumnes presenten els seus projectes. Pensem que és una gran oportunitat per a ells compartir la seva recerca amb la comunitat científica. Per això, la conferència està atraient l’atenció d’investigadors sèniors, líders de grup o postdocs, però també de doctorandss i estudiants de màster.
A més, la conferència és gratuïta, la qual cosa ha ajudat a atraure personal científic de tot el món que d’altra manera no seria capaç de pagar el cost d’assistir a aquestes conferències de forma presencial. Fins ara, ha estat un èxit: a dia d’avui, més de 700 persones s’han registrat!
Hi ha programada una sessió específica per parlar de gènere – per què?
L’equilibri de gènere entre els convidats a una conferència segueix sent un gran problema. Les raons són variades, per exemple:
- els organitzadors y organitzadores no tenen prou coneixement de les qüestions de gènere, o
- es troben amb dificultats per trobar ponents dones, ja que elles són menys “visibles” a la comunitat científica que els seus homòlegs masculins, o
- les científiques rebutgen invitacions per donar xerrades a causa de limitacions que els impedeixen viatjar (per exemple responsabilitats de cura d’infants, etc.).
Les conferències virtuals ofereixen l’oportunitat de tancar aquesta bretxa i augmentar la participació i visibilitat de les científiques mitjançant l’eliminació dels problemes logístics d’assistir físicament a les conferències. En aquest context, hem pensat que seria ideal incloure una sessió especial sobre com podem capitalitzar les conferències virtuals per tancar la bretxa de gènere. Elena Gómez-Díaz, de l’Institut López Neyra de Parasitologia i Biomedicina (CSIC) impartirà una xerrada sobre maneres sencilles d’implementar pautes per aconseguir aquest objectiu.
“L’equilibri de gènere entre els ponents convidats és un gran problema en moltes conferències. Les conferències virtuals ofereixen l’oportunitat de tancar aquesta bretxa eliminant els reptes logístics de la presència física a la conferència”
Rosa Fernández (IBE:CSIC-UPF)
Vosaltres ho heu aconseguit: 9 dones i 6 homes com a ponents principals…
Per a nosaltres, l‘equilibri de gènere ha estat un aspecte essencial en la selecció dels ponents. Només es necessita una mica més de temps per identificar possibles ponents femenines. Com he esmentat anteriorment, els homes tendeixen a tenir més visibilitat en la comunitat científica i, com a resultat, la majoria dels possibles ponents que vénen a la ment en un principi solen ser homes. Però per a trencar aquest biaix tot el que es necessita és tan sols una mica més de temps. El nostre objectiu era que almenys el 40% dels ponents fossin dones, i ha estat tan fàcil com mantenir-nos fermes en aquest objectiu i dedicar una mica més de temps a la cerca. I he de dir que totes les ponents estaven encantades d’acceptar la nostra invitació, pel que ha estat bastant fàcil després de tot.
