Les lleis de l’evolució afecten també a les competicions esportives: neixen, algunes es reprodueixen i evolucionen i d’altres s’extingeixen. Aquest últim no és en absolut el cas del torneig de voleibol platja del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
El proper 9 de març s’obre la pre-inscripció per a la 19a edició del Campionat de Voleibol Platja del PRBB, que enguany tindrà lloc del 30 de març al 24 de juliol. Un campionat que va néixer al 2002 -abans que el propi PRBB al maig del 2006- i que ha evolucionat constantment des de llavors.
Parlem amb tres persones que representen els inicis, el present, i el futur del campionat.
El 9 de març s’obre la pre-inscripció per a la 19a edició del Campionat de Voleibol Platja del PRBB
INICIS: Jordi Minguillón
Ens pots fer un repàs ràpid de la cronologia del campionat?
El primer campionat el va organitzar al 2002 en Magano, del laboratori de Genètica del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), i quan ell va marxar al 2003, vam agafar el relleu els membres del grup d’immunologia de la UPF. A la primera edició, molt informal, vam ser 5 equips de 6×6. A partir del 2004, vam posar normes més estrictes i vam crear una lliga regular i uns play-offs, i durant les següents edicions va anar creixent el nombre de participants fins que al 2008 vam acabar amb 32 equips en 4 lligues de 6×6 i 4×4 (els “cracks”, “casi-cracks”, “casi-que-no” i “disaster”) i 4 play-offs.
Al principi érem només gent de la UPF i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), però amb el trasllat dels grups de recerca a l’edifici del PRBB al 2007, es va obrir el campionat a persones de tots els centres del parc. A més de quantitatiu, voldria destacar el salt qualitatiu del campionat quan ens vam traslladar al PRBB: la direcció del parc va decidir donar-nos suport aportant recursos i muntant la ben coneguda festa final a la plaça interior. Sense aquest suport no s’entendria el torneig tal com és actualment.
Quin ha estat el teu rol en el campionat durant aquests anys?
Del 2003 al 2006 vaig coordinar el campionat, amb gran ajuda de l’Alberto Moldón (ex-UPF), la Mari Carmen Ortells (ex-UPF) i la Vanessa Marfil (ex-IMIM). Des del 2008, quan vaig llegir la tesi i vaig marxar del PRBB, ja no estic directament involucrat en la organització. Però vaig seguir jugant fins al 2017, quan ho vaig fer en tres equips (2×2, 4×4 i 6×6), i em consta que no en sóc l’únic! Des d’aleshores no he pogut jugar degut a una lesió.
Explica’ns què et fa sentir el campionat.
Per mi, fer la tesi a la UPF/PRBB no es podria entendre sense el campionat de voleibol. Pels que ens hem format aquí i que ens agrada la recerca i l’esport, el torneig de ha estat una de les millors coses que ens ha pogut passar. Cal tenir en compte que ser pre-doc o post-doc és una feina molt exigent, així que el torneig ha estat una de les millors maneres d’alliberar estrès i mantenir-nos motivats.
Respecte la part social, no hi ha hagut millor forma de conèixer a tota la gent del PRBB: de tècnics a caps de grup dels diferents centres, tots ens trobem a la sorra! Fins i tot conec diverses parelles creades per “l’amor al voleibol”! Al final, guanyis o perdis, juguis o vegis jugar, el que queda és un vincle entre els que estem allà i amb la institució, una sensació que jo elevaria a la qualitat de privilegi.
“Ser pre-doc o post-doc és una feina molt exigent; el torneig de voleiplatja del PRBB ha estat una de les millors maneres d’alliberar estrès i mantenir-nos motivats”
Jordi Minguillón
PRESENT: Anna Almor
Quan vas començar a treballar al PRBB? I a involucrar-te al campionat?
Al 2009 vaig començar a treballar com a tècnic de laboratori a la UPF, a l’edifici docent, i de seguida vam fer un equip per jugar a l’edició de l’any 2010. Cap al 2014 estava treballant com a tècnic de genotipatge a la Unitat d’Immunologia de la UPF, on hi havia molta afició per al voleibol; que és on van fer la tesi en Jordi Minguillón, la Mari Carmen Ortells i la Giulia Lunazzi, tots tres ex-membres de La ORG. Quan vaig entrar-hi jo, a la ORG hi havia la Romilde Manzoni, en Jürgen Mayer, en David Piedra, en Francesc Leiva i la Mariana Lopez (o com li deia jo, Mariana “Power”). Ella m’ho va ensenyar tot!
Què implica ser membre de la ORG?
Ens repartim les tasques segons les habilitats de cadascú. Però el 2016 va ser un any dur: em vaig quedar pràcticament sola. Un dels meus millors amics es va oferir a donar-me un cop de mà, i pobre, no sabia on es ficava! Va fer un lloc web nou i vam incorporar millores com els càlculs automàtics de la classificació, disponibilitat de xarxes segons el calendari, etc.
Quines altres millores heu incorporat al campionat?
A petició popular, vam crear una nova categoria 2×2 gràcies a l’Angela Ramirez i en Valerio Di Carlo. Altres millores van ser crear més premis especials de votació popular, un concurs a les xarxes socials organitzat per en Marc Talló, comptar amb un àrbitre a totes les finals, el mític photocall de la festa, un control exhaustiu i sistematitzat del material, modificacions a la normativa… i sancions pels equips infractors!
Què significa per a tu el torneig de voleibol del PRBB?
El torneig del PRBB m’ha donat molt: m’ha permès descobrir un esport genial i conèixer a molta gent, que no hagués conegut mai sense el torneig, amb qui compartim l’amor per aquest esport i per la ciència.
També he millorat molt les meves habilitats polítiques (lidiar amb equips enfrontats, persones que se salten les regles, etc.) i d’organització: no és fàcil programar un torneig amb més de 400 partits per temporada, des de les pre-inscripcions al febrer fins la festa final al juliol!
Deixo la ORG amb molta pena, però la gent que s’hi queda son fabulosos. Seguiré col·laborant com a consultora externa com va fer la Mariana quan se’n va anar, i ho faré de bon grat!
“El torneig del PRBB m’ha donat molt: m’ha permès descobrir un esport genial i conèixer a molta gent, així com millorar molt les meves habilitats polítiques i d’organització”
Anna Almor
FUTUR: Davide Cutuli
Acabes de debutar al PRBB i al torneig.
Exacte! Sóc italià, tinc 25 anys i vaig aterrar al PRBB al gener del 2019 per a fer les pràctiques del meu màster al grup del Francesc Calafell, a l’IBE, durant 6 mesos. Quan vaig arribar, els meus companys de laboratori em van dir si volia unir-me al seu equip de la categoria 6×6 i vaig acceptar de seguida. A Itàlia he jugat a voleibol des de que tenia 14 anys.
I què n’opines després de jugar el torneig sencer?
Penso que és una manera ideal de socialitzar i conèixer gent. He conegut un munt de persones gràcies a participar al torneig, i a més a més, en un ambient amb tanta mobilitat com la ciència, on constantment hi ha gent nova a l’edifici, és una forma fantàstica d’entrar a formar part de la comunitat del PRBB. L’ambient a la platja és molt relaxat i fins i tot quan va pujant el nivell i la tensió dels partits, la gent es manté majoritàriament amigable i amb bona actitud!
“El torneig és una manera ideal de socialitzar i conèixer gent, sobretot en un ambient amb tanta mobilitat com la ciència, on constantment hi ha gent nova a l’edifici. És una forma fantàstica d’entrar a formar part de la comunitat del PRBB”
Davide Cutuli
T’agradaria tornar a participar-hi?
Si mai torno a treballar a Barcelona, que està totalment dins dels meus plans, segur que sí. Ara mateix estic acabant el màster a Itàlia, i mantinc l’amistat amb bastantes persones del PRBB que he conegut jugant a la platja.
Penso que seria fantàstic que el PRBB segueixi destinant recursos al campionat, sobretot, tenint en compte l’elevat nombre de participants que té. És una eina increïble que ajuda a crear lligams d’equip (tant esportius com de treball) i contribueix moltíssim a generar un ambient de treball positiu.
