El divendres 4 de desembre, la conferència CRG-PRBB, organitzada online pel Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG), va comptar amb la participació de Denis Bourguet i Thomas Guillemaud, els dos biòlegs evolucionistes francesos que van cofundar Peer Community In (PCI). Convidats per Donate Weghorn (CRG), van explicar el Què, el Per què i el Com de PCI, un procés de recomanació d’articles científics inèdits gratuït basat en revisions per parells.
Vam aprofitar per fer-los algunes preguntes sobre com veuen el futur de les publicacions.
Quan i per què es va crear Peer Community In (PCI)?
Es va fundar en 2017. Tenim un problema amb el sistema de publicació científica. Les revistes tradicionals cobren molts diners per publicar i per llegir els articles, i després es queden amb els drets d’autor! Les revistes d’accés obert permeten als autors conservar els drets d’autor i la seva lectura és gratuïta, però la seva publicació continua costant bastant diners, amb un cost que oscil·la entre els 2.000 i els 3.000€ per article. Els Preprints (o preimpressions) semblen una bona solució: es tracta de simplement publicar els articles de manera gratuïta en Internet (en un servidor de preimpressió o en un repositori obert). No obstant això, el problema amb els preprints és que no hi ha control de qualitat, perquè no es revisen per parells en el moment en què es dipositen. El que volíem fer amb PCI era afegir aquest control de qualitat als preprints, fet per les pròpies comunitats científiques.
“Vam crear Peer Community In (PCI) per a afegir un control de qualitat als preprints, realitzat per les pròpies comunitats científiques”
Denis Bourguet i Thomas Guillemaud
Com funciona?
Quan publiques un preprint en un servidor, per exemple bioRxiv, també pots enviar-lo per a la seva avaluació a un PCI, per exemple, PCI Genomics. Aquí un recomanador, una figura similar a un editor associat en una revista tradicional, pot decidir fer-se càrrec i, en aquest cas, trobarà almenys dos revisors. Igual que amb la revisió per parells “tradicional”, els seus informes portaran al recomanador a un rebuig, a demanar als autors que revisin el seu preprint o a la recomanació del preprint (possiblement després de diverses rondes de revisions). En aquest últim cas, el recomanador redactarà un text de recomanació. Aquest text, les ressenyes i tota la correspondència editorial es publica en la web del PCI corresponent, per la qual cosa tot és transparent. El procés d’avaluació/recomanació el realitzen els científics per als científics de manera voluntària. Per tant, tot el procés és gratuït: no hi ha pagaments per la revisió o recomanació del teu article, ni tampoc als recomendadors o revisors. Les recomanacions de PCI també poden ser llegides per qualsevol usuari sense cap cost.
Llavors, no hi ha cap despesa en el procés?
Existeixen alguns costos per a desenvolupar o millorar els llocs web, allotjar-los, subscriure’s a serveis com Crossref, etc. però si publicar en accés obert en una revista tradicional costa 2.000 o 3.000€, estimem que el cost de PCI, en equilibri, rondaria els 60€ per article! I aquests costos tan baixos poden ser coberts per les institucions públiques, com ja ho estan actualment.
Qui tria als i les recomenadores?
Els nous recomanadors són nominats per recomanadors actuals i aprovats per la Junta Directiva del PCI específic. Si estàs interessat o interessada a convertir-te en un recomanador/a, contacta amb un recomanador actual en el teu camp!
I els revisors, són anònims?
Els donem l’opció de ser-ho, perquè hi ha pros i contres de revelar el seu nom… aproximadament el 50% opta per signar la seva ressenya.
Què ocorre amb el manuscrit una vegada “acceptat”?
La versió final “recomanada” de l’article es torna a publicar en el servidor de preprints amb indicacions que el preprint ha estat revisat per parells i recomanat per PCI. Si els autors així ho desitgen, es pot enviar a una revista. De fet, els PCI no publiquen els preprints que recomanen; no generen una versió del registre amb un DOI específic. Per tant, haver passat per PCI no li impedeix publicar-ho més tard en una revista tradicional! De fet, aproximadament 2/3 dels nostres articles recomanats acaben sent publicats en una revista científica indexada. Alguns d’ells fins i tot utilitzen les nostres ressenyes per a accelerar la seva decisió editorial, la qual cosa fa que el procés d’avaluació sigui més ràpid i tingui més probabilitats de ser acceptat. Però aquest no és realment el nostre objectiu; el nostre desig és desfer-nos algun dia de les revistes. Avui dia, 1/3 dels autors ja prefereixen mantenir els seus preprints recomanats fora de les revistes perquè consideren que no és necessària una publicació en una revista.
Quin és el futur que imagineu per a la publicació científica?
Podem imaginar un sistema de tres capes. Primer, tots els manuscrits es publicaran com preprints en els servidors existents abans de qualsevol avaluació. Després, la segona capa, podrien ser revisats obertament per comunitats científiques, a través de PCI o altres iniciatives similars com Reviews Commons, Peer J, PreReview, Peerage of Science… La tercera capa seria la validació, basada en revisions publicades per plataformes com PCI o per revistes.
