Les investigadores del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF), Carolina Llorente i Gema Revuelta, amb la Mar Carrió del Grup de Recerca Educativa en Ciències de la Salut (GRECS), tots dos del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), han presentat un estudi sobre la relació entre les organitzacions de la societat civil i el sistema de ciència i tecnologia a Espanya. L’objectiu era entendre el grau d’implicació i d’interés de la societat civil en la producción científica.
Parlem amb Carolina Llorente sobre els resultats d’aquest estudi.
Heu entrevistat directius i directives de 31 organitzacions a Espanya…
Sí, 31 organitzacions del tercer sector, de voluntariat. La majoria (19) eren entitats petites amb àmbit d’acció local; també hi havia algunes federacions i confederacions i dues grans entitats a nivell de tot l’estat.
Hem intentat que hi hagués diversitat d’àmbits d’acció entre les organitzacions (animalistes; ecologistes; pacients; pares; consumidors; LGBTI+) i també que estiguessin repartides per tot el país.
De què heu parlat?
Les nostres preguntes es dividien en 3 blocs:
- Estat actual de la participació de les organitzacions de societat civil (OSC) durant tot el procés d’R+D+I
- Barreres o limitacions per millorar la participació de les OSC en la recerca
- Relació ideal que als directius de les OSCs els agradaria tenir amb el sistema de ciència i tecnologia
Heu entrevistat també a científics i científiques sobre la seva visió?
Al 2019 vam publicar un article sobre la percepció del personal investigador Espanyol respecte el públic. Aquí en podeu veure un vídeo resum. Els resultats van mostrar que aproximadament el 75% del personal científic espanyol creu que el públic en general té un greu desconeixement i comprensió del raonament científic, tot i que reconeixien que la ciència interessa al públic.
Un estudi previ va mostrar que el 75% del personal científic espanyol creu que el públic general té un greu desconeixement i comprensió del raonament científic
Dieu que s’han de millorar els vincles entre el personal investigador i les organitzacions, de manera que tots dos sàpiguen en què poden ajudar-se. Com creieu que es pot fer això a nivell pràctic?
Si realment volem anar cap a un model de producció científica més participatiu necessitem que les noves generacions d’investigadors/es estiguin formats en aquest àmbit. És a dir, que dins de les carreres científiques s’inclogui formació per aprendre no només a parlar sobre ciència amb públics no experts, sinó també a escoltar activament a aquests altres públics. També seria important una formació en estratègies col·laboratives per a co-construir ciència, mantenint l’esperit de treball en equip, intrínsec de la ciència, amb una mirada més oberta.
Aquests nous models de producció científica precissen d’altres figures professionals que puguin treballar conjuntament amb els investigadors durant la recerca. Ara bé, seria necessari també que a nivell institucional s’estableixin canals formals de participació per les OSCs. Per exemple, fomentar treballs finals de grau, de màster o doctorats en àmbits d’acció d’aquestes organitzacions tenint en compte les seves necessitats i expectatives des del plantejament de la recerca.
És cabdal també que les pròpies organitzacions siguin conscients del seu potencial per a construir una ciència socialment més rellevant, i aquí la comunicació hi té molt a fer. En el nostre estudi hem vist que la gran majoria dels directius i directives entrevistats no creien que tinguessin res a aportar a la ciencia – inclós alguns que després hem vist que hi estan participant!
“La gran majoria dels directius i directives entrevistats no creien que tinguessin res a aportar a la ciencia”
Carolina Llorente (CCS-UPF)
Les nostres conclusions suggereixen que les OSC participen principalment en ciència només en un moment concret de la recerca (per exemple, com a subjecte d’estudi). Seria interessant oferir cursos específics a les organitzacions sobre la naturalesa de la ciència i sobre com poden intervenir en el curs de la recerca per a que els resultats finals puguin ser útils per a tothom.
En aquest sentit, en el CCS-UPF acabem de rebre finançament per organitzar un seguit de workshops al 2021 amb formacions específiques per les OSCs que han participat en aquest estudi.
Com poden les associacions col·laborar amb la ciència i viceversa?
Les OSCs poden participar en ciència de diferents maneres:
- Discutint els objectius de la recerca a través de la creació de consells assessors en els que participin representants d’algunes organitzacions que tinguin un ámbit d’acció similar al de la recerca.
- En la recollida de dades, ja sigui com a subjecte d’estudi o bé fent una acció activa de recol·lecció d’aquestes dades.
- En l’anàlisi d’aquestes dades.
- En la discussió dels resultats, a través de seminaris de discussió on es presenten els resultats preliminars.
S’ha de tenir en compte que molts d’aquests projectes de recerca participativa tenen un objectiu múltiple; volen obtenir un nou coneixement, però alhora hi ha un objectiu d’acció social, que amb el coneixement que aporti aquesta recerca es puguin generar, per exemple, polítiques concretes. Això és el que la recerca pot aportar a la societat civil.
Llorente C, Revuelta G, Carrió M. Social participation in science: Perspectives of Spanish civil society organizations. Public Understanding of Science. September, 2020. https://doi.org/10.1177/0963662520960663.
