Omar Jamshed treballa com a responsable de premsa al Centre de Regulació Genòmica (CRG) del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Va estudiar Biologia i es va especialitzar en comunicació científica al Regne Unit, per després tornar al barri on es va criar i on es troba el PRBB: la Barceloneta.
L’Omar ens explica en què consisteix la feina del responsable de premsa. Parlem amb ell dels reptes en comunicació, la seva funció estratègica i el camí que l’ha portat a aquesta professió que considera apassionant.
“És una feina que et desafia cada dia a nivell intel·lectual, que alimenta la teva curiositat; crec que això és un privilegi. A més, tens accés a les persones més intel·ligents del món, persones que estan explorant fronteres desconegudes, i ets part d’aquest equip d’exploració.”
En què consisteix la teva feina?
Consisteix en promocionar la ciència que es duu a terme al CRG, sobretot redactant notes de premsa sobre els nous estudis publicats en revistes científiques. Converteixo unes 20 pàgines de contingut científic en una nota de 500-600 paraules amb un llenguatge més senzill. Ho faig en anglès, perquè som un centre internacional, però també escric en castellà i català.
L’altra part de la feina és promocionar els projectes institucionals del centre. Cal explicar els nous projectes del CRG o les noves col·laboracions amb altres centres de recerca o amb la indústria. O altres projectes especials, com per exemple el nostre 20è aniversari que vam celebrar recentment.
En definitiva, es tracta de difondre les novetats en ciència, tecnologia, patents i empreses que sorgeixen del CRG. Però tot això s’ha de fer de manera estratègica per aconseguir el màxim de cobertura per part dels mitjans i arribar al públic. Per això treballo amb els periodistes i tracto de redactar continguts que funcionin per a ells.
Com és el teu dia a dia?
Abans de venir a la feina llegeixo la premsa nacional i internacional. Intento estar al dia dels temes que s’estan debatent en l’àmbit públic i del que estan fent altres centres de recerca, per buscar oportunitats i pensar en què podria contribuir el nostre centre.
Després, a la feina, tinc moltes reunions. He d’estar al dia de les investigacions que es publicaran per començar a treballar en les notes de premsa amb dos mesos d’antelació. En general, la ciència que fem és molt complicada i costa molt d’explicar. Com més temps tenim per preparar-ho tot, més impacte tindrem.
Gran part del dia la dedico a la redacció i també a estar en contacte amb els periodistes per WhatsApp. A més de les notes que els enviem, també els posem en contacte amb els nostres investigadors perquè valorin notícies d’altres centres com a experts independents. I una altra tasca molt important del dia a dia és elaborar el calendari editorial, en el qual programem quan sortirà cada notícia per evitar que se solapin.
Com ha estat el teu camí formatiu i professional?
Vaig estudiar Biologia a la Universitat de Sheffield, al Regne Unit, i després un màster de comunicació científica. Aquest tipus de màster no era tan habitual als anys 2000, però ara ja és habitual en moltes universitats.
Després vaig treballar en una societat d’endocrinologia del Regne Unit, on feia funcions molt variades i portava les xarxes socials i la web. Llavors em vaig anar a la Royal Society, que és l’Acadèmia Reial Científica del Regne Unit, i allà em vaig especialitzar en premsa durant gairebé 3 anys. La meva següent feina ja va ser al CRG.
Creus que hi ha altres camins per arribar a aquesta professió?
Sí, crec que hi ha altres màsters que podrien ser fins i tot més útils. El màster en comunicació científica t’ensenya la sensibilitat de la cultura de divulgació científica. Però n’hi ha d’altres, que potser semblen més aliens a la ciència, que et poden ajudar a desenvolupar competències molt útils per a la comunicació, com un màster en periodisme o en comunicació digital.
Jo recomanaria un grau científic i algun d’aquests màsters per aprendre sobre comunicació. Això et prepara per treballar en un centre de recerca, però també per a altres sortides professionals com les agències de comunicació o les empreses d’innovació científic-tecnològica.
Per ser responsable de premsa d’un centre de recerca, jo recomanaria un grau científic i algun màster per aprendre sobre comunicació.
Omar Jamshed, responsable de premsa del CRG
També hi ha persones que venen del món del periodisme i s’han especialitzat en periodisme científic. I ho fan molt bé perquè, com que no són experts en la matèria científica, però sí en comunicació, simplifiquen molt bé els missatges perquè els entengui el públic general.
Per què vas escollir aquest camí professional?
La veritat és que va ser una mica per accident. Volia una feina en la qual poder utilitzar la meva curiositat, i crec que la meva personalitat em va fer avançar en aquesta carrera, se’m dona bé parlar amb les persones.
Sí que hi ha una història personal que em lliga al PRBB. La meva família és de Pakistan i jo em vaig criar a Espanya. El primer lloc on vam viure a Barcelona va ser el barri de la Barceloneta. La meva mare era científica i va haver de deixar la ciència. Quan jo era petit estaven construint el PRBB al barri i ella em deia que li agradaria que treballés aquí. Un dia vaig trobar l’oferta de feina del CRG a LinkedIn i vaig pensar que seria molt graciós si l’aconseguia. I la vaig aconseguir. La meva mare es va posar molt contenta.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
És una feina que et desafia cada dia a nivell intel·lectual, que alimenta la teva curiositat; crec que això és un privilegi. A més, tens accés a les persones més intel·ligents del món, persones que estan explorant fronteres desconegudes, i ets part d’aquest equip d’exploració. Tu estàs explorant com comunicar aquestes idees, com posar-les en valor i fer que la gent pensi de manera diferent. Pots influir a nivell nacional amb el periodisme, o iniciar converses a nivell estatal i continental.
L’altre dia, un investigador del CRG va anar a prendre un cafè i el cambrer li va dir que havia llegit a la premsa sobre el seu projecte i el va felicitar. Quan escoltes això, veus l’impacte que estàs tenint i això et fa feliç.
També m’agrada treballar en un centre públic, on l’objectiu principal no és l’enriquiment des d’un punt de vista purament capitalista.
Quins són els reptes de la teva feina?
Un primer repte és que has de fer divulgació constantment al personal científic de les regles del joc. Els professionals de l’àmbit científic no tenen per què entendre com funciona la política del periodisme, quina informació es considera nova o rellevant.
Un altre és la fragmentació dels canals de comunicació. Ja no és suficient estar només a la premsa, també has d’estar a les xarxes socials i en els diferents canals que sorgeixin, i créixer en aquestes comunitats. No és el mateix generar un contingut per a la premsa que per a Tiktok o X. Fer-ho tot requereix molta feina i no sempre tens tants recursos. És un canvi de paradigma i de vegades els departaments de comunicació ens adaptem més lentament del que és necessari.
Com és l’equip humà amb el quetreballes?
Som un equip de quatre persones. Hi ha una persona a càrrec del departament, una persona de divulgació científica que organitza esdeveniments presencials, una altra persona que s’encarrega d’esdeveniments i xarxes socials, i jo m’encarrego de la premsa. Per a un centre de la nostra mida és un bon equip, encara que, atès el grau d’excel·lència del CRG i la quantitat de contingut que genera, crec que ens podria anar bé tenir alguna persona més a l’equip!
Quines habilitats o destreses creus que són les més importants per a aquest tipus de feina?
Necessites habilitats en comunicació per poder explicar les coses de manera senzilla i concisa. També saber tractar amb les persones i gestionar les seves expectatives, perquè treballaràs amb diferents actors, com científics i periodistes que tenen objectius i visions diferents.
Per últim, es requereix una visió estratègica de la comunicació. Has de saber quan alguna cosa és noticiable. La teva feina no és només redactar notes de premsa, sinó dissenyar una estratègia per poder difondre-les i avançar amb uns objectius.
Quin consell donaries a una persona que vulgui dedicar-se a aquesta professió?
Que estigui disposada a sortir de la seva zona de confort i vagi més enllà de la formació en divulgació científica. Si aprèn sobre periodisme o màrqueting, tindrà habilitats que li permetran treballar en un centre de recerca, però també en altres sortides professionals possibles, com en l’empresa o la indústria. Es demanden molts perfils de màrqueting i gestió de xarxes socials.
“Crec que les noves tecnologies de generació de continguts faran que ens dediquem menys a crear i més a editar”
Com veus el teu futur?
Crec que les noves tecnologies de generació de continguts faran que siguem menys creadors i més editors. Aquestes tecnologies ja s’estan utilitzant força. La intel·ligència artificial pot, per exemple, fer un primer esborrany, que després tu edites. Ja no començarem amb una pàgina en blanc i haurem d’editar i debatre molt. Podrem fer moltes més coses, molt més ràpid, però sempre necessitarem una persona que ho coordini.
No crec que els treballs desapareguin, però sí que crec que haurem de fer coses molt més diverses i generarem més continguts. El que em preocupa és si hi haurà saturació de continguts i si podran tenir el mateix impacte, si el públic hi serà o buscarà alguna cosa més orgànica. Això és el que no puc predir.
