Menys cotxes, més vida

Un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha revelat que reduir el trànsit motoritzat en un 25% a la ciutat permetria disminuir un 17,6% els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂), el que es traduiria en la prevenció de 199 morts prematures anuals.

L’estudi, que va fer servir models desenvolupats en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center, s’ha basat en la implementació del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2024 de la ciutat. L’equip va establir com a base l’any 2019 i van estimar la reducció de NO₂ i de morts anuals en tres escenaris hipotètics. Cadascun d’ells assumia diferents nivells de compliment del que s’estableix en aquest pla en relació a la reducció del trànsit:

• Si s’eliminessin tan sols els vehicles més contaminants, s’evitarien 67 morts anuals.
• Si es reduïssin en un 25% el nombre total de vehicles, s’evitarien 199 morts anuals.
• Si, a més de reduir en un 25% el nombre de vehicles, s’electrifiqués el port, s’evitarien 228 morts anuals.

L’electrificació del port de Barcelona no és part del PMU, sinó que respon al compliment de normatives europees com la Llei del Clima Europea i la iniciativa marítima FuelEU. Aquestes normatives busquen reduir les emissions de transport marítim i s’espera que per al 2030 tots els vaixells de passatgers i de contenidors utilitzin electricitat des de terra mentre estan atracats. Això implica electrificar tots els molls que reben creuers, ferris i vaixells portacontenidors, el que permetrà als vaixells apagar els seus motors auxiliars durant la seva estada a port i reduir emissions de gasos amb efecte hivernacle. “S’estima que aquest projecte pot reduir les emissions de NO₂ en un 38% als vaixells atracats i un 22% del total d’emissions del port”, diu Ana Ramos, investigadora a l’ISGlobal i una de les autores de l’estudi.

Escenaris idealitzats, encara lluny de l’ideal

“La nostra anàlisi es basa en escenaris idealitzats, amb una completa implementació de totes les mesures del PMU. En realitat, això no s’ha donat”, explica Ramos. Tot i així diu que algunes de les mesures plantejades en aquest pla sí s’han dut a terme parcialment, com els eixos verds de l’Eixample, la zona de baixes emissions (ZBE) que està en vigor des de 2020 i que restringeix vehicles contaminants, i algunes superilles.

“S’ha avançat en l’eliminació dels vehicles més contaminants, però no s’han eliminat totalment encara. En quant a la reducció de l’ús del vehicle privat, el 2023 el seu ús va baixar al 19,9%”, continua Ramos.

Però ni tan sols als escenaris idealitzats que han utilitzat en aquest estudi s’estarien complint els nous límits de contaminació de l’aire de la Unió Europea, que entraran en vigor al 2030. Aquesta nova proposta de la Unió Europea planteja un límit anual de NO₂ de 20 µg/m³ per a 2030. “I la recomanació de la OMS és inclús més estricta, amb 10 µg/m³ per a NO₂”, assegura Ramos. I el més ambiciós dels escenaris de l’estudi (reducció del 25% de trànsit + electrificació del port), va arribar només a 32,6 µg/m³.

L’estudi mostra que les mesures actuals van en la direcció correcta, però no són suficients per a complir amb els estàndards de qualitat de l’aire que proposa la Unió Europea o la OMS.

Noves metes

L’ajuntament de Barcelona està actualment desenvolupant el nou Pla de Mobilitat Urbana 2025-2030, a través d’un procés participatiu. Proposa avaluar i adaptar la ZBE així com reforçar mesures de control i monitorarge. Entre les seves metes està també reduir l’ús del vehicle privat al 15% i augmentar els desplaçaments en transport actiu i transport públic.

Tot i que estudis com aquest d’ISGlobal no formen part directament del nou pla, “aquest tipus d’evidència pot ser útil per a secundar la presa de decisions i prioritzar mesures en funció dels seus beneficis reals sobre la salut”, opina Ramos.

Aquest tipus d’estudis mostren la importància de la col·laboració intersectorial i d’utilitzar les dades com a base per a avançar cap a una ciutat més saludable i sostenible i per a prendre decisions més informades.
Ana Ramos (ISGlobal)

Els investigadors fan èmfasi en la necessitat de mesures més ambicioses per a millorar la qualitat de l’aire i la salut pública de Barcelona. Això requereix d’una coordinació i col·laboració dels diferents sectors de la ciutat i un enfoc compartit cap a una mobilitat més saludable, equitativa i sostenible.

El director del programa Clima i Salut Urbana d’ISGlobal, Mark Nieuwenhuijsen, va destacar que els resultats de l’estudi poden servir com a referència per a altres ciutats que busquen reduir la contaminació atmosfèrica i els seus efectes negatius a la població.