Manuel Pastor, madrileny de 45 anys, va estudiar farmàcia a la Universitat d’Alcalà de Henares (Madrid), i després de fer la tesi doctoral al departament de química orgànica va marxar de postdoc a Perugia, Itàlia. Informàtic autodidacte i apassionat de la lectura i del cinema, Pastor es va enamorardels fàrmacs des de ben petit. Anys després ha realitzat el seu somnicom a cap del grup de recerca en disseny de fàrmacs assistit per ordinador a la Unitat de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), que és un programa d’investigació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) situat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
Quan vas sentir la crida per la ciència?
M’apassionen els medicaments des de petit. Ja amb 5 anys, els meus germans llegien el còmic d’Spiderman i recordo perfectament que m’intrigava com l’heroi, un científic, creava compostos que podien revertir els efectes dels verins dels malvats. Em preguntava com devien funcionar aquests compostos dins el cos. De seguida vaig començar a dir que volia treballar fent recerca. Els meus companys es reien de mi ipreguntaven si els meus pares eren rics. “No? Doncs oblida-ho!” Vinc d’una família modesta, però amb sort i dedicació me n’he sortit prou bé.
Així que deus la teva vocació a l’home aranya…
Crec que és un còmic fascinant. Avui en dia hi ha pocs casos on l’heroi és un estudiant, una persona intel·lectual i compromesa, amb valors.
Com va ser el teu postdoc a Itàlia?
Era el 1994, quan Internet just començava a ser conegut i utilitzat. Tot estava per fer. Quan vaig arribar a Itàlia vaig instal·lar el primer navegador als ordinadors del laboratori, ells ni tan sols se n’havien adonat que podien accedir a informació i a bases de dades a través d’Internet!
No ets farmacèutic?
Si, però vaig aprendre programació durant el doctorat. De fet, cap al final de la meva tesi ja vaig crear una de les primeres xarxes d’ordinadors a Espanya – i quan dic crear vull dir físicament unir els cables d’un ordinador amb un altre! Després del postdoc a Itàlia vaig tornar a Madrid durant un any i mig, però la cosa estava malament, molt pitjor que ara, i no hi havia feina enlloc. Vaig tornar a Perugia on em van oferir feina en una empresa de software científic (Multivariate Infometric Analysis). Hi vaig treballar durant tres anys com a responsable científic.
“Cap al final de la meva tesi ja vaig crear una de les primeres xarxes d’ordinadors a Espanya – i quan dic crear vull dir físicament unir els cables d’un ordinador amb un altre!”
I finalment vas tornar a la terra…
Era el 1999 i aquesta vegada em va contactar en Ferran Sanz perquè necessitaven professors de bioestadística que encaixessin també amb les línies de recerca de l’IMIM. Sobretot em va atreure la part docent, sempre m’ha agradat. Per a mi el donar classes no és una part accessòria, és important.
Quines diferències has trobat entre el món acadèmic i la indústria?
Tenen objectius i metodologies diferents. Crec que el que és important és aprendre què té de bo cada món i intentar aplicar-ho. En el meu grup ens trobem just en la interfase de tots dos móns.
I què és el millor de cada món?
Del món de l’empresa m’agrada que tenen objectius clars i resultats pràctics. No tinc res en contra de la recerca bàsica, però per a mi vull una investigació que tingui un impacte en el món on visc. A l’acadèmia hi ha més llibertat de creació i més contacte amb gent jove, investigadors que comencen. Això és especialment enriquidor perquè a l’haver d’explicar les coses vàries vegades al final les entens millor tu mateix!
