El 8 de març és el dia internacional de la dona.
Aquest és un dia especial per reivindicar quelcom que no s’hauria de reivindicar, perquè hauria de ser obvi que una societat moderna no hauria de prescindir de ningú i hauria d’aprofitar el talent i l’experiència allà on siguin, independentment de cap altre consideració. Desgraciadament, això que és obvi no es compleix. Això és així especialment en un col·lectiu que engloba el 50% de la població.
Un esperaria que un camp com la ciència fos on més igualtat hi hagués, i on el nombre de dones en les diferents disciplines i llocs de treball de diferent responsabilitat fos igual que el nombre d’homes. Desafortunadament, aquest no és el cas i ens trobem àrees de coneixement en què el nombre de dones és molt baix com, per exemple, les enginyeries. En aquests casos, potser el problema rau en certs estereotips socials, en l’educació dels i les nostres joves, i en la manca de models d’èxit femenins en aquests camps. Aquests són temes que cal corregir a nivell de la societat.
Molt més preocupant és el fet de les carreres en què sol haver-hi més dones que homes i, a mesura que ascendim en l’escala de responsabilitat, el nombre de dones va descendint progressivament fins arribar a ser mínim en els càrrecs directius (el famós efecte tisores). Aquest és un aspecte que demostra clarament que existeix un problema.
Per què s’ha de resoldre? Evidentment, hi ha un aspecte d’igualtat al que tota la societat ha d’aspirar, però, a més a més, en la meva opinió, ens estem perdent moltes coses per no tenir un nombre major de dones en càrrecs de responsabilitat.
“Ens estem perdent moltes coses per no tenir un major nombre de dones en posicions de responsabilitat”
La ciència, tal i com la practiquem, és el resultat de 300 anys de recerca realitzats fonamentalment per homes. Per tant, la ciència actual reflexa una visió del món masculina, i no hi ha forma de justificar que aquesta visió sigui la forma idònia de portar-la a terme. La inclusió d’aquest 50% de la societat en tots els nivells pot canviar la forma en com fem la ciència. Oferir una altra perspectiva ens permetrà que la ciència sigui millor.
Així doncs, amb l’objectiu de millorar la forma en la que treballem, és important assolir la igualtat. És important en aquest punt destacar que, tot i que encara estem lluny d’aquest objectiu, la situació ha millorat en molts aspectes. Hi ha una conscienciació entre la comunitat científica de la importància d’eliminar els biaixos inconscients. Cada cop hi ha més dones que postulen a places d’investigadores principals i que escalen a càrrecs de més responsabilitat. Molts dels centres de recerca, encara que no tots, han desenvolupat plans d’igualtat i comitès de gènere. És cert que existeixen molt poques dones directores de centres o de departaments de recerca, però aquesta situació canviarà en els pròxims anys, a mesura que es vagi retirant una generació on la major part dels investigadors principals són homes.
“És cert que existeixen molt poques dones directores de centres o de departaments de recerca, però aquesta situació canviarà en els pròxims anys.”
No obstant, per aconseguir el canvi, també cal aplicar mesures específiques en el moment en què s’obre una oportunitat per contractar a un director o una directora o a líders d’un programa de recerca. Això implica buscar dones candidates competitives. No podem excusar-nos adduint que no s’han presentat candidates, cal establir una política que indiqui clarament que en el cas de no existir dones candidates excel·lents pel càrrec, no serà possible contractar a ningú.
“Quan s’obre una oportunitat per contractar a un director o una directora (…) no podem excusar-nos adduint que no s’han presentat candidates.”
Això no implica l’establiment de quotes, o el reclutament d’un candidat o candidata menys competent; es tracta de garantir que el procés de selecció compti amb candidates excel·lents. Aquesta és la política que ha seguit el Centre de Regulació Genòmica (CRG) durant els últims anys i que ha produït excel·lents resultats: 4 dones contractades com a investigadores principals, de les 6 places de caps de grup junior obertes.
A part de totes aquestes mesures, els centres d’investigació han de recolzar a les dones en altres nivells com, per exemple, a les estudiants de doctorat o investigadores postdoctorals que tinguin fills i filles. És necessari posar en marxa accions per a que les joves investigadores puguin conèixer a dones que hagin triomfat als seus camps sense sacrificar la seva vida personal. Ens hem d’assegurar d’eliminar els biaixos inconscients en els panells de selecció de candidats/es, i en aquests panells hi ha d’haver un nombre significatiu de dones. El llenguatge dels anuncis per oferir places de caps de grup ha de ser inclusiu per evitar que candidates potencials desestimin presentar-se.
“El més important és que els rectorats de les universitats i les direccions dels centres d’investigació creguin de veritat en els avantatges de la inclusió de dones a càrrecs de responsabilitat”
Independentment de tot això, el més important és que els rectorats de les universitats i les direccions dels centres d’investigació creguin de veritat en els avantatges de la inclusió de dones a càrrecs de responsabilitat, que no es tracti de mesures adoptades per ser políticament correctes, sinó perquè és important i perquè les dones contribueixen a millorar la ciència i les seves institucions.
