Miguel Beato és un dels investigadors de més prestigi internacional en els mecanismes d’acció hormonal, expressió gènica i càncer de mama i endometri. Es llicencià en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1962. En una època on no era comú sortir del país tant jove, va marxar a fer la seva tesi doctoral a Alemanya on ha viscut i treballat fins que va tornar al seu país d’origen ara fa casi 10 anys. Amant de la pintura i la fotografia, aquest autodidacte ha ajudat a la creació de tres instituts de recerca: un a Alemanya, un a Sevilla i el darrer, del que actualment n’és el director, dins el context del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) a Barcelona: el Centre de Recerca Genòmica (CRG).
El teu pare era ginecòleg i tu vas seguir els seus passos…
Sí, vaig estudiar ginecologia i obstetrícia, i fins i tot vaig treballar a la clínica que ell tenia a Burgos intervenint en uns 500 parts! Ho trobava molt divertit, m’hagués encantat ser llevador. I era tota una aventura, per arribar als pobles aïllats a vegades havia d’agafar un cavall…
Perquè, doncs, ho vas deixar?
A mi m’agradava dedicar temps a les pacients, però era impossible, tenia un minut i mig per a cadascuna! Així que em vaig ficar al laboratori a fer anatomia patològica, primer a Madrid i després a Alemanya, a fer la tesi.
Perquè a Alemanya?
Per tradició familiar, el meu pare hi va fer la tesi, hi va conèixer la meva mare… I jo, apart d’una curta estada a Columbia, Nova York, hi he viscut quasi 30 anys, m’hi he casat….
Però vas tornar a Espanya.
Després de la unificació d’Alemanya hi va haver una forta crisi econòmica. Així que vaig començar a buscar altres coses, sobretot en un lloc amb més llum…
Com Barcelona…
Bé, vaig començar vàries iniciatives, però el més interessant va ser quan Jordi Camí em va convidar a ajudar-los a fer la facultat de biologia humana a la UPF. Em va semblar fantàstic el que estaven fent: una universitat que reclutava a nivell internacional, que no feia oposicions sinó selecció de bons candidats, etc. Després va arribar Mas-Colell, que era el Conseller d’Universitats, amb la idea de crear centres de recerca bàsica d’una gran massa crítica al costat de la facultat. Això era justament el que jo volia, així que varem crear el CRG, que ha estat una carrera d’èxits inesperada. El millor moment de la meva carrera va ser tornar a Barcelona.
“Els científics tenim la obligació de fer divulgació per a que la societat avanci junt amb la ciència”
Què opines de la recerca a Espanya i a Catalunya en comparació amb l’estranger?
Catalunya està millor posicionada que Madrid, però tota Espanya està força malament, perquè la majoria de la ciència la fan funcionaris, i així no pot funcionar. Però crec que estem en un punt d’expansió que pot servir per a posar-nos al lloc on ens pertoca. Cal que deixem de consumir dels altres i produïm coneixement nosaltres mateixos. La cultura del segle XXI és la ciència i els científics tenim la obligació de fer divulgació per a que la societat avanci junt amb la ciència.
Què es el millor de la ciència?
El més important que els científics podem oferir a la societat és el respecte per la veritat, la passió del científic, que quan se n’adona que s’ha equivocat, se n’alegra i diu “ara sé més”. El que és important de la ciència per a la societat és el mètode científic, que la gent aprengui a tenir una actitud escèptica.
