L’exposició a la contaminació atmosfèrica pot provocar canvis a les estructures cerebrals dels fetus

L’exposició a la contaminació atmosfèrica afecta al desenvolupament fetal. Així ho ha mostrat per primer cop un estudi liderat per investigadors i investigadores de l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal) i en el que han participat l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, així com el centre de medicina fetal BCNatal (Hospital Sant Joan de Déu, Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona). En concret, han vist que els fetus més exposats presentaven canvis en la mida d’algunes estructures del cervell.

L’estudi es va a portar a terme amb al cohort BISC (Barcelona Life Study Cohort) i en ell van participar 754 dones embarassades entre 2018 i 2021. Els investigadors i investigadores van analitzar l’exposició al diòxid de nitrogen (NO₂), a les partícules aèries de 2,5 micres (PM_2.5) i al sutge en tres microambients diferents: la llar, el lloc de treball i durant el desplaçament. Van recollir les dades d’activitat a través d’una aplicació mòbil amb geolocalització. Els canvis en les estructures cerebrals dels fetus es van detectar mitjançant la tècnica ecogràfica neurosonografia transvaginal, realitzada a les dones en el tercer trimestre d’embaràs.

L’equip investigador va veure que una major exposició als contaminants en qualsevol dels microambients estava associada amb un major volum dels ventricles laterals, una dilatació de la cisterna magna i una major amplada del vermis cerebel·lós. Tant els ventricles laterals com la cisterna magna contenen el líquid cefalorraquidi, mentre que el vermis cerebel·lós està relacionat amb l’equilibri i la coordinació motora. A més, van detectar una relació entre l’exposició al sutge i una menor profunditat del solc lateral que podria suggerir una menor maduració cerebral. Tots el canvis van ser més significatius durant el segon i tercer trimestre d’embaràs, quan “el cervell fetal entra en una fase clau del seu desenvolupament, el que el fa particularment vulnerable a factors externs”, diu Payam Dadvand (ISGlobal), autor sènior de l’article.

Cal destacar que, tot i els canvis, totes les estructures cerebrals analitzades estan dins dels límits normals establerts i no tenen per què comportar el desenvolupament de patologies. A més, l’estudi no ha analitzat els efectes dels canvis cerebrals a llarg termini.

No obstant, Laura Gómez-Herrera (ISGlobal), coautora principal de l’article, adverteix que “les diferències són rellevants des d’una perspectiva poblacional, ja que ens informen sobre com la contaminació afecta al cervell fetal i de la seva vulnerabilitat davant exposicions ambientals”. De la mateixa manera, la també coautora principal Yu Zhao (ISGlobal) afegeix que “els resultats reforcen l’evidència sobre la necessitat de minimitzar l’exposició de les dones embarassades a la contaminació de l’aire, especialment en entorns urbans”.