El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) es construeix sobre una antiga zona de naus industrials al costat de les grans instal·lacions de gas de La Catalana, amb els seus grans gasòmetres, que defineixen formalment tota aquesta zona de la ciutat situada entre el tren i la platja. Els arquitectes Manel Brullet i Albert de Pineda proposen una imatge simbòlica de “gran objecte industrial”, que enllaça les grans construccions industrials del segle XIX i començaments del XX amb la “nova indústria” de la investigació i del coneixement del segle XXI.
Aquestes imatges de grans objectes industrials estan molt ben explicades en les fotografies de séries d’objectes industrials dels alemanys Bernd i Hilda Becher. Tots estan representats com a elements unitaris, únics, definits, imponents, de gran escala, d’una gran racionalitat, amb unitat de materials, amb una presència ben intensa i amb domini de l’entorn. Aquests elements són objectes dipositaris d’una memòria històrica aclaparadora.
Els arquitectes volien que el PRBB tingués alguna d’aquestes característiques perquè, d’alguna manera, s’arrelés en el context buscant un sentit en la seva ubicació i, a la vegada, una resposta a l’entorn existent, confús i irregular.
Sol-ombra-llum
En general, tots els objectes industrials són d’una opacitat manifesta. Són volums tancats on la llum no pot penetrar, han de contenir líquids o gasos, han de controlar fluids. En el nostre cas, la llum és un element essencial del projecte. El control de la llum i, sobretot, el control solar sobre la superfície de l’objecte són essencials. Però, a la vegada, la semitransparència, la mutabilitat segons el punt de vista i els estrats epitelials són també definitoris.
Quan parlem de l’edifici del Parc de Recerca Biomèdica hem de fer referència obligatòriament a l’edifici de l’Ombracle del vei Parc de la Ciutadella, obra de l’arquitecte Josep Fontserè, de l’any 1883. Aquest edifici posa damunt la taula el tema de la llum i l’ombra, tan fonamentals en l’arquitectura mediterrània.
Les qüestions clau són com es construeix l’ombra, com es controla el sol, com ens en refugiem i com s’eviten els enlluernaments. La utilització de lames de fusta en quasi tota la superfície de l’edifici ens porta a la idea de frescor, de protecció de les persones respecte de l’exterior. També ens porta a un moviment suau però continuat dels espais interiors. Els intersticis entre lama i lama creen un univers singular dins d’aquests espais. El moviment de qualsevol cos dins d’aquesta llum-ombra crea un dinamisme vibrant molt específic i suggerídor.
Vols veure la teva foto aquí? Envia’ns imatges relacionades amb la ciència o la vida al PRBB a ellipse@prbb.org.
Aquest text s’extreu del llibre “Parc de Recerc Biomèdica de Barcelona” dels autors Brullet, de Pineda i de Luna de Edicions de l’Eixample, 2007.
