El personal científic que duu a terme investigacions biomèdiques utilitza, en la gran majoria de projectes, mostres biològiques humanes. Però, d’on provenen i com s’obtenen?
La recol·lecció d’aquestes mostres és possible gràcies a la donació de teixits humans excedents després de realitzar-se un diagnòstic o tractament. Les entitats encarregades de recollir, emmagatzemar i distribuir aquestes mostres biològiques, així com les dades associades a elles, són els biobancs.
La Xarxa Nacional de Biobancs (RNBB) agrupa tots els biobancs a nivell nacional, afavorint la distribució de mostres biològiques humanes, cedides per voluntaris i voluntàries per millorar la recerca científica en el camp de la biomedicina. Actualment, a la RNBB trobem un total de 39 biobancs, distribuïts per tot el territori espanyol. El MARBiobanc, el biobanc del Parc Salut Mar, és un d’ells.
El passat 17 i 18 d’octubre de 2019, la RNBB, juntament amb la Xarxa Valenciana de Biobancs (RVB), va organitzar el X Congrés Nacional de Biobancs a València.
La directora científica del MARBiobanc, Montserrat Torà, ens explica en aquesta entrevista una mica més sobre el funcionament dels biobancs i què destaca ella, com a presidenta del comitè científic del congrés, d’aquesta trobada anual.
Entrevista a Montserrat Torà (MARBiobanc)
Què és la Xarxa Nacional de Biobancs?
Es tracta d’una xarxa on participen biobancs de tota Espanya. Es va crear al 2009 i aquest any celebrem el seu 10è aniversari! Consta actualmente de 39 biobancs i rep finançament de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) a través d’un ajut destinat a plataformes científico-tecnològiques. A Espanya hi ha al voltant de 50 biobancs, però no tots pertanyen a la RNBB. De fet, només formen part d’aquesta xarxa aquells que, en l’avaluació de l’ISCIII, reben una bona puntuació segons la seva activitat, objectius, implicació i col·laboració a la xarxa.
Quin és el seu objectiu?
La vocació dels biobancs és posar a disposició de tota la comunitat científica les mostres de les que disposen. Per tant, tots els biobancs estan compromesos a cedir les seves mostres a qualsevol investigador o investigadora que les sol·liciti i després de que la sol·licitud hagi estat aprobada pels comitès ètics i científics que, per llei, han de tenir tots els biobancs.
Qualsevol investigador d’Espanya pot accedir a qualsevol biobanc del país?
Efectivament. No hi ha cap restricció sempre que el centre receptor es comprometi a tractar les mostres amb rigor, a utilizar-les exclusivament per les finalitats marcades al seu projecte, a no cedir-les a tercers i a cumplir estrictament la llei de protecció de dades i la confidencialitat de la información associada a les mostres.
Qualsevol investigador o investigadora d’Espanya pot obtenir mostres de qualsevol biobanc del país, sempre i quan el seu projecte hagi sigut aprovat pels comitès ètics i científics.
Quin és el rol de MARBiobanc en aquesta xarxa?
El nostre biobanc va ser un dels millors avaluats a la convocatòria de l’ISCIII i també per part de la coordinació de la xarxa, tant per la seva activitat com per la seva implicació. Liderem algunes línies de treball de la plataforma i participem en d’altres. Jo formo part del Comitè de Direcció de la plataforma.
El nostre biobanc es distingeix per ser pioner en desenvolupar un model de gestió en la cessió de les mostres de l’arxiu de Patologia per a assajos clínics. El nostre model s’ha implementat des de l’any 2011, i des de que es va representar a una comunicació oral del Congrés Nacional de Biobancs a Lleida, al 2014, el model ha estat copiat per altres biobancs a Espanya. Aquest és un tema important ja que portem el control estricte de les mostres que se cedeixen a la indústria i vetllem per a que es porti a terme un ús ajustat a les necessitats de l’assaig clínic.
Qui del PRBB va participar al congrés aquest any a València i què podríem destacar?
Aquest any he sigut la co-presidenta del Comitè Científic del congrés, conjuntament amb Ana María Torres, de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid. Núria Somoza, Mar Iglesias i jo vam presentar un parell de pòsters i vam portar a terme presentacions orals en nom del MARBiobanc. També vam convidar a diversos investigadors com Roberto Elosúa, de l’IMIM, per així tenir una representació dels investigadors i usuaris. També van participar altres investigadors i investigadores del PRBB.
El congrés es va organitzar en un format de diverses taules rodones per afavorir la discussió i es van tractar temes molt interessants que van generar molt debat:
- La qualitat de les dades associades a les mostres. Vam convidar a la Laura Furlong del GRIB (IMIM-UPF), que treballa en temes de mineria de textos per explotar les dades no estructurades de les històries clíniques.
- El paper dels comitès científics externs dels biobancs. Va participar la Joana Porcel de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), des de la seva experiència com a membre del Comitè Científic Extern del MARBiobanc.
- L’accès a la història clínica dels biobancs per rescatar les dades associades a les mostres de teixit excedents de diagnòstic o intervencions quirúrgiques que es desen a l’hospital.
- El retorn dels resultats als donants és també una responsabilitat dels biobancs. Què explicar i com fer-ho?
És molt important que els individus, després de finalitzar un diagnòstic, tractament o intervenció quirúrgica, vulguin cedir el seu material biològic excedent per portar a terme projectes de recerca.
Quin seria el missatge final?
Per nosaltres, és essencial conscienciar a la població general. És molt important que els individus, després de finalitzar un diagnòstic, tractament o intervenció quirúrgica, vulguin cedir el seu material biològic excedent per tal de portar a terme projectes de recerca. A dia d’avui no existeix una altra manera a través de la qual puguem obtenir teixits. Només podem fer-ho a través del material sobrant d’endoscòpies, biòpsies… Així doncs, cal transmetre aquest missatge a la societat, fent-la partícip i convertint-la en un component central de la recerca biomèdica.
