La primera “píndola viva” per tractar infeccions resistents als antibiòtics

Per molt que s’esterilitzin, els implants mèdics, com catèters o marcapassos, poden infectar-se per biofilms, colònies de cèl·lules bacterianes que s’enganxen sobre una superfície. Aquestes impenetrables capes impedeixen que els antibiòtics o el sistema immunitari humà destrueixin els bacteris allí incrustats, fent-los fins a mil vegades més resistents als antibiòtics que els bacteris lliures.

La solució per aquestes infeccions passa per intervenir quirúrgicament als pacients per extreure els implants mèdics infectats. L’alternativa és introduir anticossos o enzims que destrueixin els bacteris del biofilm, però aquests són altament tòxics per a les cèl·lules sanes.

Científiques i científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i de Pulmobiotics S.L. (una recent spin-off del mateix centre) han modificat el bacteri Mycoplasma pneumoniae per fer que transporti fins a l’implant a aquests enzims, que així poden actuar localment.

Biologia sintètica: reconstruir un bacteri ‘dolent’ per ajudar-nos

Els bacteris són un vector ideal, ja que tenen genomes petits que es poden modificar mitjançant la simple manipulació genètica.

El primer que va fer l’equip científic va ser modificar M. pneumoniae (una causa comuna d’infeccions respiratòries) perquè no causés malalties.

A continuació, van introduir altres canvis al seu ADN que li permetien produir dos enzims que dissolen els biofilms i ataquen els bacteris incrustats.

Per primera vegada s’ha modificat un bacteri (M.pneumoniae) i s’ha fet servir en ratolins per combatre altres bacteris

Per comprovar-ne el funcionament, es va inocular aquesta ‘píndola viva’ sota la pell a ratolins que tenien catèters infectats: el tractament va acabar amb les infeccions en el 82% dels animals.

Un petit primer pas per al bacteri, un gran pas per a la medicina viva

El primer objectiu de l’equip científic és fer servir els bacteris modificats per tractar els biofilms al voltant de tubs endotraqueals, ja que M. pneumoniae està naturalment adaptat al pulmó.

“El nostre proper repte és abordar la producció i fabricació a gran escala, i esperem començar els assaigs clínics el 2023”
Maria Lluch, coautora de l’estudi i directora científica de Pulmobiotics

Però els bacteris modificats també es podran aplicar a llarg termini en altres malalties. “Una vegada que arriben a la destinació, els vectors bacterians ofereixen una producció contínua i localitzada de la molècula terapèutica. Com qualsevol vehicle, els nostres bacteris es poden modificar amb càrregues diferents adreçades a malalties diferents, amb més aplicacions potencials en el futur,” diu Luis Serrano, director del CRG i coautor de l’estudi.

Pulmobiotics acaba de rebre el Premi Nacional d’Innovació a crear una empresa amb base científica. Aquesta és una nova categoria, estrenada l’any passat, dels Premis Nacionals de Recerca, el màxim reconeixement a l’activitat científica a Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).