Als catorze anys, Salvador Carranza ja feia expedicions per recollir serps i altres bèsties. Avui el cap del grup de Filogènia i Sistemàtica Animal de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) ha fet de la seva afició la seva professió i recull rèptils per estudiar els processos que generen i mantenen la diversitat animal. El grup és molt dinàmic, sempre amb visitants estrangers; no en va és un referent europeu en el seu camp: la filogènia de rèptils.
Illes i rèptils
“Com que són de sang freda, són molt sensibles als factors ambientals, i a causa de la seva baixa mobilitat estan molt afectats per les barreres físiques”, diu Carranza dels seus objectes d’estudi. Això els fa bons indicadors d’esdeveniments biogeogràfics i climàtics. El biòleg ha treballat amb la majoria de rèptils: serps, escíncids, dragons (geckos)… “Els dragons posen ous calcaris resistents a l’aigua salada, així que han colonitzat la majoria d’illes del món”, explica el barceloní. Les illes són, precisament, l’altra pota del seu model: “Són ideals per estudiar la generació de diversitat, perquè constitueixen un ecosistema simplificat i contingut”.
“(Les illes) són ideals per estudiar la generació de diversitat, perquè constitueixen un ecosistema simplificat i contingut”
Salvador Carranza
El seu projecte principal és a l’illa de Socotra, a 100 quilòmetres de Somàlia. “La flora és espectacular: hi ha boscos d’arbres de la sang de drac, arbres del cogombre (bilimbi)… Això fa que els animals que hi arriben s’hagin de reinventar; s’adapten i apareixen noves espècies: l’evolució en acció”.
També ha treballat al Marroc, a les Canàries, al Cap Verd, al Iemen i a l’Aràbia Saudita, a més d’arreu d’Europa i a Oman, on treballen des de 2004. Quan arriben a un lloc nou, el primer que fan és esbrinar quines espècies hi ha i on es troben. “Podem trigar dos anys a trobar aquesta informació. Fem col·leccions científiques de referència si hi ha espècies noves — n’hem descobert vuit de dragons a Oman — i descripcions morfològiques. Després analitzem marcadors genètics per construir arbres filogenètics ”, explica Carranza. És aleshores quan poden fer-se preguntes: com ha actuat la selecció natural? Són els canvis morfològics a les illes més ràpids que al continent? Mitjançant algoritmes que integren tota la informació genètica i geogràfica, també fan propostes per identificar les àrees ecològicament prioritàries d’un país.
Tecnologia de paper i llapis
El grup sol fer dues expedicions l’any; a la primavera i a la tardor. En cada expedició poden recollir fins a unes mil mostres, i necessiten permisos de recol·lecció i exportació. El cost d’una expedició a Oman d’un mes, tot inclòs, s’acosta als 1.500 euros per persona. “Com que és un país de beduïns, pots acampar on vulguis; és la seva tradició”, diu l’investigador.
Tot i que porten tablets amb connexió a internet i les tecnologies més capdavanteres, els investigadors utilitzen paper i llapis per anotar les dades del que recullen. “En un lloc amb tant de sol, no veus la pantalla de l’ordinador, i amb la sorra i el vent pot espatllar-se. El llapis, en canvi, és infal·lible. Ni tan sols va bé el bolígraf, perquè se’t pot córrer la tinta: llapis”, somriu el cap del grup. Les tecnologies d’informació geogràfica són, però, essencials per preparar l’expedició i també durant els viatges. Viatges en els quals acumulen milers d’anècdotes, algunes divertides i d’altres perilloses, com picades de serps verinoses.
“Mai he treballat en zones tropicals, que són molt interessants, perquè per arribar al fons de la qüestió necessites un sistema ric, però que puguis dominar. Has de poder-lo convertir en un model per avançar un cop has definit les espècies. Oman és perfecte perquè té només 86 espècies de rèptils: Mèxic en té més de 700″.
Carranza defineix el laboratori com a empíric i productor de noves dades. “Cada cop costa menys seqüenciar, i es poden analitzar bases de dades més ràpid… Però sempre continuarem necessitant les mostres inicials, que és el que nosaltres recol·lectem”, conclou.
