Un equip de biologia computacional del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha participat recentment en un estudi que ha llançat llum sobre perquè una mateixa mutació pot a vegades causar càncer i altres no. L’estudi, realitzat en col·laboració amb el CNIO i l’IRB, ha conclòs que el secret està en les interaccions entre mutacions.
Utilitzant dades de l’Atlas de Genoma del Càncer (The Cancer Genome Atlas, TCGA), l’equip ha analitzat les xarxes d’interaccions que existeixen entre les alteracions genètiques de més de 200 gens presents en més de 10.000 tumors humans i ha comprovat que la capacitat d’una mutació de provocar càncer depèn de la seva relació amb una altra mutació i fins i tot d’aquesta parella de mutacions amb una tercera. És a dir, la millor manera d’atacar una mutació cancerígena podria ser, de fet, atacant una 2a o 3a mutació relacionada.
“Fins ara, la recerca s’ha enfocat en les alteracions en un únic gen sobre el qual actuar amb fàrmacs, però aquest estudi implica que cal considerar les associacions entre diferents gens implicats en el càncer”
Solip Park, Cap del Grup de Genòmica Computacional del Càncer del CNIO i coautora de l’estudi.
Amb aquests resultats es podria millorar el diagnòstic genètic i, amb això, facilitar la cerca de dianes terapèutiques que anessin dirigides cap a una o més de les mutacions que intervenen en un mateix tumor.
Park, S., Supek, F. & Lehner, B. Higher order genetic interactions switch cancer genes from two-hit to one-hit drivers. Nat Commun 12, 7051 (2021).
