A Catalunya es van suïcidar 614 persones l’any 2022, 38 més que l’any anterior, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Es tracta d’una causa de mort que afecta cada cop més persones, tant les que es treuen la vida com les que sobreviuen al suïcidi, així com les persones del seu entorn. El sistema sanitari i diverses associacions treballen per lluitar contra l’estigma inherent a aquest acte, millorar els sistemes de prevenció i oferir una millor atenció i seguiment a les persones en risc.
En aquesta direcció, el consorci europeu PERMANENS està desenvolupant un software basat en intel·ligència artificial (IA) que pot millorar l’atenció a les persones en risc de suïcidi o autolesió quan acudeixen a urgències. En el seu disseny participen persones expertes en investigació clínica, medicina, bioestadística i bioinformàtica, així com pacients i persones del seu entorn. Hi col·laboren les associacions Després del Suïcidi i l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi. Les dues dones que les presideixen, Cecília Borràs i Clara Rubio, participen també a títol individual.
“Amb les tècniques que avui existeixen d’intel·ligència artificial podem personalitzar el tractament al perfil de risc de cada pacient. La idea és ajudar a buscar la intervenció que vagi millor a cada persona”
Philippe Mortier, Hospital del Mar Research Institute
Es tracta d’un projecte dut a terme per cinc grups de recerca de quatre països europeus. A Catalunya hi treballen Philippe Mortier, de l’Hospital del Mar Research Institute i coordinador del projecte, i Manuel Pastor, de la Unitat de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), al Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF). També hi treballen la Universitat d’Oslo (Noruega), l’Institut Karolinska (Suècia) i l’University College Cork-National Suicide Research Foundation (Irlanda).
El projecte es troba en el seu primer any de desenvolupament i està finançat per l’Institut de Salut Carles III i la Unió Europea. Mortier també lidera el projecte CARES, finançat per la Fundació la Marató de TV3, que té com a objectiu millorar la detecció del risc de suïcidi entre els pacients que busquen ajuda al servei d’urgències per raons no psiquiàtriques.
Reptes en prevenció del suïcidi
Hi ha diversos condicionants que fan difícil la prevenció del suïcidi. L’estigma associat pot provocar que les persones en risc no rebin una atenció adequada per part de l’entorn social o sanitari. En l’àmbit sanitari, els metges d’urgències han de considerar molts factors quan les atenen en moments de crisi.
No és senzill poder avaluar bé el risc de suïcidi o autolesió, que depèn de les característiques de cada pacient. Els metges, fins i tot els psiquiatres que reben formació especialitzada, poden estar desbordats i tenir dificultats en oferir una atenció personalitzada a aquest tipus de pacients. “Amb les tècniques que avui existeixen d’intel·ligència artificial podem personalitzar el tractament al perfil de risc de cada pacient. La idea és que podem ajudar a buscar la intervenció que vagi millor a cada persona”, ens explica Mortier.
L’experiència de les persones que acudeixen a urgències en un episodi de crisi pot ser molt diferent. En alguns casos els pacients, després d’assistir-hi i resoldre la crisi, no assisteixen a les cites de seguiment, sovint concedides força temps després degut a les llistes d’espera. Això pot produir que pateixin noves crisis en el futur i que tornin a assistir a urgències.
Per abordar aquesta problemàtica, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va engegar l’any 2014 el programa Codi Risc Suïcidi (CRS), un protocol d’actuacions assistencials i preventives de la conducta suïcida. CRS dona cobertura completa a tota Catalunya des de l’any 2016. Millora el seguiment dels pacients, derivant-los al Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) i fent-ne un seguiment per telèfon.
Com la IA pot ajudar a millorar l’atenció dels pacients en risc
El nou projecte del consorci PERMANENS fa un pas més en desenvolupar una nova eina de intel·licència artificial (IA) que pot millorar l’atenció que reben les persones que acudeixen a urgències amb risc de suïcidi. La IA donarà suport als metges perquè puguin oferir una atenció personalitzada, considerant els perfils de risc de cada pacient. Permetrà accedir a l’historial dels pacients i calcular puntuacions de risc de suïcidi, autolesió o desvinculació del sistema sanitari. També proposarà al metge preguntes per valorar el pacient i la intervenció més adequada. S’espera que doni seguretat al personal sanitari i ajudi a estandarditzar la resposta. A més, podrà funcionar com a eina per a la seva formació.
Les dades que alimenten aquest model d’aprenentatge provenen de registres clínics de cada país. En el cas de Catalunya s’obtenen del programa d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut PADRIS i del programa CRS. “A Catalunya s’han dut a terme programes innovadors de prevenció del suïcidi i les dades dels programes PADRIS i Codi Risc ens permeten poder participar en aquest projecte”, comenta Mortier. Un dels grans reptes del projecte és l’estandardització de totes aquestes dades, que provenen també de Noruega, Suècia i Irlanda, i assegurar-ne la privacitat.
