Fins el moment, diversos estudis han analitzat l’efecte de diferents exposicions — contaminants ambientals, estil de vida, característiques de l’entorn urbà — en l’obesitat infantil. No obstant, s’havia estudiat l’efecte de cada exposició individual per separat, i mai en el seu conjunt.
Ara, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la Universitat del Sud de Califòrnia han liderat el primer gran estudi que relaciona una multitud de contaminants i factors ambientals — 77 exposicions prenatals i 96 postnatals — amb el risc d’obesitat infantil. La totalitat de les exposicions ambientals que afecten a les persones des de la concepció en endavant, complementant el genoma, és el que es coneix com a exposoma.
Els resultats mostren el paper destacat que podrien jugar la contaminació atmosfèrica, el tabac i les característiques de l’entorn construït en el desenvolupament d’aquest problema de salut infantil.
La nova recerca va partir de les dades de més de 1300 nens i nenes de 6 a 11 anys de cohorts de naixement de sis països europeus, entre ells Espanya. De tots els infants es van recollir dades relacionades amb el sobrepès i l’obesitat dels nens i nenes. També es van realitzar anàlisis de sang i orina, tant als infants com a les mares durant l’embaràs.
Les conclusions van mostrar que l’exposició al tabac — al fum matern durant l’embaràs i al passiu durant la infància —, a la contaminació atmosfèrica — partícules PM2.5 i PM10 i diòxid de nitrogen (NO2), tant a l’interior com a l’exterior dels habitatges — i característiques de l’entorn construït, com viure en àrees densament poblades, s’associaven amb un IMC més alt en la infància. L’estudi no va trobar que les diferències en el nivell socioeconòmic de les i els participants influïssin en els resultats.
Vrijheid M, Fossati S, Maitre L et al. Early-life Environmental Exposures and Childhood Obesity: an Exposome-wide Approach. Environmental Health Perspectives, June 2020. DOI: 10.1289/EHP5975
