Tots els embrions de vertebrats són molt similars en les primeres fases del desenvolupament. Però les velocitats de formació són molt diferents, tot i haver de crear les mateixes estructures: braços, cames, caps, cors… Per exemple, un embrió humà triga 60 dies a desenvolupar-se mentre que el de ratolí en triga només 20. ¿Per què les diferents espècies animals es desenvolupen a diferents velocitats?
Això és el que està estudiant en Jorge Lázaro, un bioquímic que està en el seu darrer any de doctorat amb la Miki Ebisuya al Laboratori Europeu de Biologia Molecular – Barcelona (EMBL Barcelona), on estudien la velocitat de desenvolupament embrionari utilitzant cèl·lules mare. L’equip d’Ebisuya analitza la formació de les somites, estructures embrionàries que donen lloc a les vèrtebres, els músculs de l’esquena i les costelles. Aquestes somites es formen de manera seqüencial, en intervals de temps determinats, i per això funcionen com un rellotge cel·lular. Ebisuya havia observat que en un embrió de ratolí, les somites es formen cada hora i mitja, mentre que en l’humà cada 5 hores.
“Volem descobrir els principis universals bàsics que regulen aquest procés en tots els animals”
Jorge Lázaro, EMBL
En Jorge Lázaro amplia aquesta recerca investigant la velocitat de desenvolupament d’embrions d’espècies diferents de vertebrats. Per fer-ho ha creat un zoològic de cèl·lules embrionàries amb cèl·lules de ratolí, humà, conill, vaca, mico tití i rinoceront. Actualment, està intentant entendre quin és el control genètic que hi ha darrere de la velocitat de desenvolupament embrionari. “Volem descobrir els principis universals bàsics que regulen aquest procés en tots els animals”.
També parlem amb ell de la recerca com quelcom emocionant, tot i que també sacrificat. Ens explica que, quan es treballa amb cèl·lules mare, cal anar al laboratori cada dia per fer el canvi de medi, per “donar-les de menjar”. “La recerca és una feina diferent però molt bonica. Sacrificada a vegades, però molt gratificant”, explica el Jorge. Una de les coses que més li agrada de ser científic és l’oportunitat de viatjar. “Viatjar és una part imprescindible de la recerca. La ciència es fa a nivell global i és important estar disposat a veure nous llocs i com fan les coses a diferents països”, comenta.
No us perdeu l’entrevista que li fa la Maruxa Martínez-Campos i descobrireu com s’ha creat aquest zoològic internacional!
