Estudiar la salut planetària va més enllà de conèixer les relacions entre l’activitat humana i els sistemes naturals. Per això, des de l’ Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) han organitzat un cicle de conferències en format webinar per ampliar l’abast de la investigació en salut planetària a Europa. L’objectiu d’aquestes trobades és compartir punts de vista entre el món acadèmic i institucions governamentals i de la societat civil europees, compartir coneixement i desenvolupar nous projectes de recerca i accions.
Parlem de la segona sessió d’aquest cicle de webinars que va tenir lloc el passat 2 de març. Allà, es va parlar dels reptes que ha de resoldre el sistema de producció, distribució i consum d’aliments per a ser sostenible.
Sostenibilitat i salut dels sistemes alimentaris
Vivim en un món on la malnutrició i la fam no paren de créixer i, paradoxalment, a l’altra banda de la balança creix l’obesitat i el malbaratament alimentari. El consens que el model alimentari ha de canviar perquè les nostres dietes siguin sanes i sostenibles és global. Però com s’afronta aquest repte titànic on cada país té les seves peculiaritats?
“El sistema alimentari no s’està movent en la direcció correcta. Hi ha gent que pateix malnutrició i d’altra banda, malbaratem aliments. I a més, estem degradant el medi ambient”
Anna Lartey – Universitat de Ghana
Segons els participants del seminari, seguir una “dieta planetària” milloraria la sostenibilitat del sistema alimentari del món. Aquesta seria una dieta flexitariana on els aliments protagonistes són la fruita i les verdures i es prima el consum de llegums per sobre de la carn vermella. Però més enllà dels aliments que posem al plat, la Sara González, de la Universitat de Santiago de Compostela, va recordar que cal tenir en compte l’impacte del consum d’aigua i l’emissió de diòxid de carboni associada a la producció i transport dels aliments.
Consumir més fruita, llegums i vegetals no solucionarà tots els problemes
La Pauline Scheelbeek, de l’Escola de Medicina Tropical i Higiene de Londres, va explicar que, en els propers anys, l’agricultura europea haurà de fer front a l’augment de temperatures i als canvis en el patró de precipitació deguts al canvi climàtic.
Per això, cada vegada és més raonable pensar en la possibilitat de consumir carn i altres aliments produïts al laboratori. I aquí, la Hanna Tuomisto, de la Universitat de Helsinki, ho va deixar ben clar. L’impacte principal de produir aquests productes, és el consum energètic. I si s’aposta per energies renovables, aquests aliments sintètics tindran un impacte més baix que una dieta basada en vegetals.
“La dieta que duem està lligada a la nostra cultura i valors. Hem de fer molta feina per a canviar els nostres costums”
Minna Kaljonen – Institut mediambiental de Finlàndia
Però en paraules de la Minna Kaljonen, la nostra dieta està lligada a la nostra cultura i valors. I va recordar que a Finlàndia, vuit de cada deu homes consumeix més carn de la recomanada mentre que només una de cada quatre dones fa aquest consum excessiu. Per això, són especialment rellevants treballs com el de’n Brian Cook, de la Universitat d’Oxford, que va presentar quins factors condicionen la presa de decisions a l’hora de triar els aliments que es consumeixen.
El paper de les institucions
El contrapunt a la opinió dels investigadors el va posar la Dora Szentpaly-Kleis, que va presentar el programa “Farm to Fork”. Es tracta d’una proposta de la Comissió Europea per a promoure un sistema de producció d’aliments just, saludable i respectuós amb el medi ambient.
El cicle ‘Ampliar l’abast de la investigació en salut planetària a Europa’, compta amb cinc sessions sobre:
- Reforçar la investigació i l’acció en salut planetària a Europa
- Sostenibilitat i salut dels sistemes alimentaris
- Descarbonització energètica, salut i equitat
- Promoure la salut a través del desenvolupament sostenible urbà
- Catalitzant la demanda de salut planetària a Europa
Els cinc webinars, emesos durant els mesos de febrer i març, estan organitzats per l’ISGlobal en col·laboració amb LSHTM – Centre sobre Canvi Climàtic i la Salut Planetària i L’Institut Finlandès per a la Salut i el Benestar (THL). Per participar a la sessió “Catalitzant la demanda de salut planetària a Europa” el proper 24 de març, us podeu inscriure a la web de ISGlobal.
