Gran empenta a la immunoteràpia contra el càncer de mama més agressiu

Un recent estudi realitzat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ha demostrat una millora de l’eficàcia de la immunoteràpia en el càncer de mama triple negatiu. Aquest és un dels més difícils de tractar i més agressius, ja que presenta una progressió més ràpida i ataca dones més joves.

El grup de recerca va observar que les cèl·lules mare canceroses en aquest tipus de tumor eren invisibles a l’atac immunitari, cosa que comportava una baixa eficàcia del tractament amb immunoteràpia. En efecte, tot i representar només entre el 5 i el 50% de les cèl·lules del tumor, aquestes cèl·lules mare que escapen a la resposta immunitària mantenen el tumor actiu de forma comptant.

A més, l’equip investigador va mostrar la causa molecular d’aquesta baixa resposta immunitària. Es tracta del factor LCOR, responsable de la diferenciació de les cèl·lules mare, i que als tumors triple negatius es troba en nivells molt baixos. Aquest factor està implicat en l’expressió d’antígens a la superfície cel·lular que són reconeguts pel sistema immunitari com a tumorals.

Per això, en augmentar l’activació del gen LCOR en ratolins, l’equip va comprovar que s’aconseguia potenciar la resposta immunitària. Tal com explica Toni Celià-Terrassa, col·líder de l’estudi, “el que estem fent és que el sistema immunitari vegi millor la cèl·lula tumoral i, així, aconseguim potenciar la resposta a la immunoteràpia i la seva eficiència”.

ARNm contra el càncer

Inspirats en el disseny de les vacunes contra la COVID-19, els investigadors van fer servir la teràpia d’ARN missatger per introduir el gen LCOR a les cèl·lules mare tumorals, convertint-se en un estudi pioner en l’ús d’aquestes tècniques per tractar el càncer.

L’estratègia emprada es va basar en l’ús de nanovesícules amb ARN missatger del gen LCOR al seu interior, de manera que s’introduïa a la cèl·lula tumoral la informació necessària per produir antígens a la seva superfície. El grup científic va comprovar que la taxa de resposta al tractament era total i s’aconseguien eliminar tots els tumors, guarint els ratolins a llarg termini.

De moment, només s’han realitzat assajos preclínics en ratolins i organoides, però segons Joan Albanell, col·líder de l’estudi, “els resultats experimentals demostren una sensibilització sense precedents en aquest tipus de càncer a la immunoteràpia“. I afegeix que “això ens motiva a investigar estratègies terapèutiques que puguin culminar en estudis de seguretat i assaigs clínics en humans”. De fet, ja s’ha generat una patent i s’està treballant en la creació d’una spin-off per continuar el desenvolupament d’aquesta potencial teràpia.