En Francesc Manaut ha passat mitja vida al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). En el moment de la seva jubilació (a finals de juliol del 2021) recorda els quasi 40 anys que ha passat vinculat al parc; primer 21 anys a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i després 16 anys al PRBB – des de la seva creació. “Si preguntéssim a Google on visc, segurament diria que aquí al PRBB, perquè hi he passat més hores que a qualsevol altre lloc, inclosa casa meva!”, fa broma a mitges.
En tots aquests anys, en Francesc ha experimentat l’evolució de la informàtica en primera persona. “He tingut la gran sort de veure un creixement de la informàtica, des dels seus inicis fins avui en dia, de tocar totes les tecles; ara la informàtica és tan ampla que és impossible veure-ho tot i tothom està molt més especialitzat”.
Tot i que no li agrada el protagonisme, no podíem deixar passar l’oportunitat de preguntar-li per aquesta experiència i la seva visió única de l’evolució i futur de les necessitats informàtiques del parc.
Quina ha estat la teva funció com a cap del departament d’informàtica del consorci PRBB?
El Departament de TIC treballa per dos col·lectius diferents, pels usuaris del consorci i per tots els residents a l’edifici.
Al principi vam haver de planificar de zero la informàtica pròpia del consorci i dissenyar una infraestructura informàtica que facilités l’arribada dels centres. Amb el temps aquest objectius s’han anat transformant en un procés d’actualització i millora constant del nostre catàleg de serveis.
Què és el que més t’agradava de la teva feina? I el que menys?
El millor ha estat que, al tenir plena llibertat per actuar, pots anar veient l’efecte de les millores incorporades, i això és molt gratificant.
Pel que fa a la part més negativa és que darrerament, l’increment del risc de patir un atac de “malware” i la cotilla que representa ser organisme públic fan que el dia a dia sigui més feixuc del que hauria de ser.
Què t’emportes de tots aquests anys al PRBB i què trobaràs a faltar?
L’aixecament de l’edifici, el naixement del PRBB i la seva consolidació com a referent de recerca del sud d’Europa han omplert plenament tota la meva carrera professional. Suposo que al principi trobaré a faltar estar connectat 24 hores a correu per si hi ha alguna “urgència” i també trobaré a faltar les sortides de sol des del vestíbul de la quarta planta a la primavera i tardor que em deixaven encisat.
Quin consell li donaries al teu/teva successor/a?
Molta paciència, i trobar el difícil equilibri entre ser un o una “friki” de la informàtica i quedar-se aturat en el passat.
Com ha canviat la informàtica en aquests 40 anys?
Ha canviat enormement!! Jo vaig començar amb targetes perforades, a l’IMIM vam comprar un dels primers MAC’s , vam passar de la màquina d’escriure al processador de text, dels ordinadors exclusivament de marca als compatibles… Pel jovent sona estrany això, però jo vaig veure néixer Internet, el correu electrònic, les pàgines web! En aquests anys la velocitat de la xarxa ha passat de menys de 64Kbps a més de 100Gbps, la telefonia sense fils ha passat pel 2G, 3G, 4G, 5G, … és un no parar! I cada vegada els canvis són més ràpids i més grans; quasi no hi ha temps per assentar-los.
Quin ha estat per a tu el desenvolupament més important?
Per a mi, més que una tecnologia concreta, el que crec que ens ha facilitat molt la vida als informàtics és el fet que pots buscar a Internet (Google) quasi qualsevol problema que detectis i pots trobar solucions o aproximacions per resoldre qualsevol dubte informàtic que sorgeixi.
Quines particularitats té un lloc com el PRBB, amb centres dedicat a la recerca biomèdica, pel que fa als requeriments informàtics?
El principal requeriment és la molt alta exigència de prestacions. Els centres estan treballant al límit de la tecnologia, i nosaltres els hi hem de poder donar suport.
Per exemple, amb la ingent quantitat de dades generades actualment, els centres estan al límit de les capacitats d’emmagatzematge de dades. Però també és cert que la tecnologia en el camp de l’emmagatzematge està creixent molt ràpidament i, a curt termini, s’espera que les noves tècniques multipliquin aquesta capacitat disponible.
“Els centres del PRBB treballen al límit de la tecnologia, i nosaltres els hi hem de poder donar suport”
Francesc Manaut – cap del departament d’informàtica, PRBB
Explica’ns alguna anècdota dels principis de la informàtica quan vas començar a treballar aquí…
Al començament de l’Internet a Espanya el registre de dominis .es era molt restrictiu; només era permès per les universitats, i vam suar molt per incloure l’IMIM com a centre de recerca no universitat. Al 2005 va passar el mateix amb el PRBB com a parc científic; van haver de fer un apartat especial per a nosaltres!
Quina és la teva visió de futur per a la informàtica?
Tinc les esperances posades en els ordinadors quàntics i la intel·ligència artificial per tal de que puguin millorar la salut de les persones, la vida quotidiana i faciliti la resolució de les incidències informàtiques actuals.
A què et dedicaràs ara?
Estic posat en el món de la sardana i de la cultura popular, però realment no sé que faré, no he tingut temps per pensar-ho! Ara sí que tindré temps i ja ho veurem.
Gràcies Francesc pel teu temps, i per tots aquests anys dedicats al PRBB, i que gaudeixis d’aquesta nova etapa!
