El Pep Vidal, científic i artista, es troba realitzant un projecte amb els equips investigadors del Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF). El projecte s’anomena ‘Variacions biomèdiques sobre una pintura de Hopper’ i explora el fet artístic inherent a la recerca científica. Es desenvolupa en el marc de la segona residència artística que ofereixen el MELIS-UPF i la Fundació Privada Antoni Vila Casas. Aquesta és una de les múltiples col·laboracions entre artistes i centres de recerca que es donen al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
Vidal és matemàtic, doctor en física, artista i docent universitari. Es dedica a investigar els canvis infinitesimals que succeeixen en els sistemes complexos. Per fer-ho, navega entre la recerca artística i científica, que per a ell no són gaire diferents. “No veig gaire diferències entre elles. Treballes sobre un tema que t’interessa i tens els teus referents, els teus medis, terminis i un context”, ens explica. Reconeix que quan només havia fet recerca en ciència no veia aquesta relació i creu que una de les funcions de la residència és precisament aquesta: visibilitzar la relació entre aquests dos camps de coneixement.
Descobrir que l’art és inherent al procés científic
La història professional de Vidal ha estat dibuixada també gràcies a canvis aparentment petits. Ens explica que quan feia la tesi doctoral de física es va apuntar a un curs de fotografia en un centre cívic. Allà va descobrir els processos de recerca artística d’algunes fotògrafes com la Cindy Sherman o la Sophie Calle. Va quedar captivitat perquè es va adonar que els processos de creació artística tenen molts punts en comú amb la recerca científica. Alhora, li va semblar interessant que les recerques d’aquestes artistes les interpel·len personalment, perquè tracten temes de la seva pròpia vida.
Quan va presentar la tesi doctoral en física a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ho va fer en format de llibre d’artista. Així va guanyar el Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel Casablancas 2014 en la modalitat de Publicació. El volum, titulat ‘Desenvolupament d’algorismes numèrics per al càlcul de la topografia dels miralls per a un sincrotró’, va arribar més enllà del repositori de tesis doctorals de la UAB. Es pot trobar a diverses llibreries i també a museus com el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid) i a The Museum of Modern Art (Nova York).
Després de convertir la seva tesi en una obra d’art va continuar explorant la idea d’interpretar la recerca científica com a peces artístiques. Des de la seva visió els processos científics tenen un valor artístic en si mateixos, i alhora poden partir de contextos artístics. Durant els darrers deu anys ha rebut diversos premis i beques de l’àmbit artístic, i ha realitzat més d’una desena d’exposicions per tot el món. La seva obra s’ha exposat a espais com l’Abrons Arts Center de Nova York, la Galeria ADN de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el LMNO Gallery de Brussel·les o el Maczul de Maracaibo (Veneçuela), entre d’altres.
“No veig diferències entre la recerca científica i la recerca artística. Treballes sobre un tema que t’interessa i tens els teus referents, els teus medis, terminis i un context.”
Pep Vidal, artista en residència al MELIS-UPF
També s’ha dedicat a la docència universitària, tant en l’àmbit artístic, en el Grau d’Arts de la Universitat Oberta de Catalunya, com en el científic. Actualment, és professor del Grau en Física de la UAB. Allà incorpora l’art en les classes del laboratori d’òptica i en els Treballs de Fi de Grau que dirigeix. Ajuda els estudiants de física a establir diàlegs amb persones de l’àmbit artístic, que venen a les seves classes, o peces artístiques, com les de l’exposició “A=A, B=B” de la Fundació Antoni Tàpies que va comissariar. En els Treballs de Fi de Grau, el seu alumnat desenvolupa una recerca en física partint d’un fet artístic.
La hibridació entre l’art i el mètode científic
L’artista situa l’inici del projecte de la residència al MELIS-UPF en l’exposició “A=A, B=B” que va comissariar a la Fundació Tàpies. Presentava 13 peces de diversos artistes relacionades amb processos propis de la ciència i endreçades amb l’estructura d’un article científic. L’exposició explorava així la hibridació entre l’art i el mètode científic a partir de la figura de Tàpies i del llibre “La nueva visión del mundo”. Aquest llibre, escrit el 1954, recollia xerrades científiques i filosòfiques i va inspirar diverses obres de Tàpies.
Vidal va proposar a quatre alumnes del Grau en Física que estudiessin les peces de “A=A, B=B” des del punt de vista de la física, la matemàtica, la química o la filosofia. En l’exposició es podien trobar aquests estudis. També hi va incloure una bibliografia de les peces, en forma de biblioteca amb els llibres que van inspirar als artistes per a crear-les. D’aquesta manera va incorporar el tractament que es fa de les referències en l’àmbit científic a l’àmbit artístic, on no s’acostumen a fer explícites.
‘Variacions biomèdiques sobre una pintura de Hopper’
És la primera vegada que Vidal fa una residència artística en el context d’un centre de recerca. El projecte que desenvolupa amb els equips científics del MELIS-UPF parteix de la idea de sistema i de l’obra pictòrica ‘Carretera i arbres’ del pintor Edward Hopper. L’artista va escollir aquest quadre perquè aparentment no té molta informació, però creu que alhora en té molta.
“Demano a cadascun dels investigadors i investigadores principals (IPs) i els seus equips que a partir d’aquesta pintura, fent servir un paper vegetal transparent que hi col·loquem a sobre, afegeixin elements de la seva recerca. Poden partir d’algun element que hi hagi o que falti a la pintura, creant una segona capa d’informació a manera de bloc de notes”, explica. Per a ell, no es tracta d’un procés de divulgació ni de transformació de la recerca en alguna cosa nova i artística, sinó d’oferir un espai on expressar la recerca científica, que té un valor artístic en si mateix.
“Demano a cadascun dels IP i els seus equips que a partir d’aquesta pintura, fent servir un paper vegetal transparent que hi col·loquem a sobre, afegeixin elements de la seva recerca. Poden partir d’algun element que hi hagi o que falti a la pintura, creant una segona capa d’informació a manera de bloc de notes.”
Pep Vidal, artista en residència al MELIS-UPF
El resultat de la residència serà una exposició que explorarà el fet artístic present en la ciència a través de totes les peces creades pels grups de recerca del MELIS-UPF. Es presentarà al juny, però a Vidal li agradaria continuar treballant en aquesta línia. Creu que aquests tipus de projectes també poden ajudar els grups investigadors a veure la seva recerca des d’una altra perspectiva, però això és més difícil en una primera fase. “Per mi és important el fet que puguem visualitzar, potser amb una iteració del projecte, que la recerca científica pot tenir altres vies”, comenta. És aquesta comunicació bidireccional entre ciència i art el que explora en els seus projectes.
“Per mi és important visualitzar, potser amb una iteració del projecte, que la recerca científica pot tenir altres vies.”
Pep Vidal, artista en residència al MELIS-UPF
L’artista continua així amb una línia de recerca que treballa actualment en altres dos projectes i que consisteix a afegir informació a obres pictòriques ja conegudes. Un d’ells és el projecte ‘Pedernal’, que realitza en el marc de la Beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals Arts Plàstiques, on parteix de pintures de la Georgia O’Keeffe. L’altre parteix d’obres de Cézanne i s’inaugurarà al juny a la Galeria ADN de Barcelona. En ambdós projectes explora la idea d’iteració i acumulació, que els dos artistes van fer servir en retratar la seva muntanya preferida nombroses vegades.
