Aquesta foto del laboratori de la Cristina Pujades del Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF) ens il·lustra el seu darrer estudi, en què han observat, en el model de peix zebra, els mecanismes d’equilibri entre les cèl·lules mare del cervell i les neurones diferenciades durant el desenvolupament embrionari.
El grup de recerca ha estudiat les divisions cel·lulars que es donen a la frontera entre rombòmers. Aquests són cadascun dels 7 segments en què es divideix el romboencèfal o cervell posterior, una zona conservada al cervell de tots els vertebrats, durant el desenvolupament embrionari. D’aquesta manera, han aconseguit observar com les cèl·lules mare cerebrals segueixen un tipus de divisió asimètrica. És a dir, quan una cèl·lula progenitora es divideix formarà una neurona diferenciada, que ja no es podrà dividir, i una nova cèl·lula progenitora amb la capacitat de continuar dividint-se. Tal com s’observa a la foto, són les cèl·lules de la frontera entre rombòmers les que generen neurones (en verd) alhora que mantenen un reservori proliferatiu de cèl·lules mare progenitores (en magenta).
La Carolyn Engel-Pizcueta, autora de l’estudi, explica que “usant CRISPR hem aconseguit inserir un gen reporter i generar una línia transgènica de peix zebra on les cèl·lules que són del nostre interès expressen un marcador fluorescent de manera que les podem observar i seguir en el temps”.
Així, s’han pogut dilucidar els mecanismes d’equilibri que mantenen la proporció necessària de cèl·lules mare i neurones al cervell. Això és de gran importància ja que, com apunta Pujades, “durant la formació del cervell cal mantenir els processos de proliferació i diferenciació i regular-los de forma molt precisa. Sense aquesta coordinació poden sorgir problemes que ocasionin desordres neuronals”.
Hevia, CF, Engel-Pizcueta, C, Udina, F and Pujades C. The neurogenic fate of the hindbrain boundaries relies on Notch3-dependent asymmetric cell divisions. Cell Reports, 7 June 2022. DOI: https://doi.org/10.1016/j.celrep.2022.110915