Els microplàstics a l’aigua que bevem

Els micro i nano plàstics (MNPs) són partícules de plàstic molt petites, de menys de 5 mm. Aquests poden haver estat fabricats expressament d’aquesta mida (com les microperles utilitzades en productes de higiene), o bé poden ser el resultat de la degradació de productes plàstics més grans. Tant uns com altres, poden persistir en l’ambient durant dècades o fins i tot segles. 

Aquests MNPs es troben arreu – fins i tot dins nostre, on ens arriben principalment, però no només, a través del menjar i la beguda. Tot i així, encara no sabem molt sobre les possibles conseqüències de l’acumulació d’aquests microplàstics al nostre cos, ni sobre les quantitats que podem estar acumulant. 

Un recent estudi liderat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC i on ha participat Cristina Villanueva, investigadora de l’ISGlobal, ha descrit una nova metodologia d’alta resolució que permet quantificar els micro i nanoplàstics en l’aigua. I l’han aplicat per analitzar 280 mostres de 20 marques comercials d’aigua embotellada. Basat en aquestes anàlisis, i en l’assumpció que bevem uns 2l d’aigua al dia, les autores han estimat una ingesta anual de 262 micrograms de partícules plàstiques per persona adulta. 

L’estudi estima una ingesta anual de 262 micrograms de partícules plàstiques per persona adulta. 

En parlem amb la Cristina Villanueva. 

—————-  

Quina és la novetat d’aquesta nova metodologia per detectar micro i nanoplàstics?  

Aquesta metodologia – la cromatografía de líquids acoplada a espectrometria de masses d’alta resolució – permet analitzar microplàstics fins a 0,7 micròmetres de diàmetre, que és el més petit que s’ha anat fins ara, i a més està optimitzada per analitzar un volum reduït de mostra i diversos polímers a la vegada. Fins ara les anàlisis eren molt feixugues perquè s’havia de filtrar un volum molt gran d’aigua.  

En aquest estudi heu analitzat aigua embotellada. Heu trobat diferències entre diferents marques d’aigua?  

Les diferències són aleatòries, no en destaca una sobre les altres. Més aviat interpretem que totes les marques són equivalents en aquest sentit. 

Prèviament havíeu fet una anàlisi dels plàstics en l’aigua de l’aixeta. Quines diferències hi heu trobat amb l’embotellada? 

El que hem vist amb els nostres dos estudis és que les concentracions observades en aigua d’aixeta i embotellada són similars, i són en general molt baixes. El que difereix entre els dos tipus d’aigua és el tipus de polímer. En el cas de l’aigua embotellada es troben polímers que provenen de l’envàs i el tap, que no es troben en aigua de l’aixeta. No podem dir que uns són més perillosos que els altres, perquè no sabem. La recerca sobre els efectes en salut és molt incipient i encara no se sap com poden afectar la salut. 

Però a l’aigua embotellada també hi heu trobat 28 additius plàstics…  

Si, tot i que aquests no els vam analitzar a l’estudi de l’aigua d’aixeta, així que no podem afirmar categòricament que no hi siguin allà també. En tot cas, l’anàlisi d’additius en aigua d’ampolla és qualitatiu. És a dir, detectem si hi son o no, però no n’hem quantificat la concentració. Es detecten alguns (com la família dels ftalats) que són disruptors endocrins, però al no tenir informació de la concentració no podem fer una interpretació quantitativa ni sobre la toxicitat. 

És fàcil imaginar que el plàstic de l’envàs o el tap pugui acabar a l’aigua d’una ampolla, però d’on surten els microplàstics de l’aigua de l’aixeta? 

Estudis previs han trobat microplàstics en diversos tipus d’aliments, a l’atmòsfera, en aigua de consum, etc. Allà on es busquen els microplàstics, es troben. Els de les aixetes poden provenir del propi material de construcció de les canonades o per exemple, dels tubs flexibles de goma d’algunes aixetes. 

Els microplàstics estan al medi ambient, arreu; no és sorprenent que els trobem a la nostra aigua de consum.
Cristina Villanueva (ISGlobal) 

Hem estrenat el 2024 amb la notícia dels ‘pellets’ de plàstic abocats a les platges de Galícia. Quina relació tenen amb els microplàstics que trobem a l’aigua de consum? 

Els pellets de Galícia són la matèria prima per fabricar productes de plàstic. Aquests pellets i qualsevol producte de plàstic a l’ambient (residus plàstics com ampolles, etc.) es pot degradar i trencar en peces més petites i esdevenir microplàstics com a resultat de l’abrasió, la radiació solar, etc.  

Què es podria fer per reduir la presència de microplàstics a l’aigua en general?  

La producció de productes plàstics ha tingut un creixement exponencial des del final de la segona guerra mundial i canviar aquesta tendència no serà ràpid. Els plàstics formen part de la nostra vida diària, així que hem d’acceptar que és inevitable tenir un cert grau d’exposicio a microplàstics. A nivell quotidià, reduir els envasos plàstics en els aliments contribuirà a minimitzar la nostra exposició a través de la ingesta a microplàstics i additius. Minimitzar els envasos de plàstic a la nostra vida en general contribuirà a reduir residus plàstics a l’ambient, i en conseqüència, a reduir la generació de microplàstics.  

Quin és el següent pas en la vostra recerca?  

Estem analitzant microplàstics en mostres biològiques (femtes) i additius plàstics en orina, per veure quina és la càrrega d’exposicio en la població. Hem dissenyat un estudi per intentar esbrinar si l’aigua de consum pot tenir una influència sobre les concentracions internes de microplàstics i quins factors poden determinar aquestes concentracions. Estem analitzant les dades, encara és aviat per avançar conclusions. 

I de moment… millor beure aigua de l’aixeta o embotellada? 

Els resultats no mostren que l’aigua embotellada sigui més convenient que la de l’aixeta. En canvi, consumir aigua embotellada contribueix al problema, tot generant residu plàstic que pot acabar convertit en microplàstic.