Carles Lalueza-Fox dirigeix el laboratori de paleogenòmica de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) des del 2008. L’objectiu del grup és recuperar i analitzar genomes del passat per tal d’entendre processos evolutius. La seva definició de “passat” és molt laxa: des de poques dècades fins a desenes de milers d’anys. “Ara mateix estem estudiant un exemplar de neandertal d’uns 170.000 anys”, explica.
L’objectiu del laboratori de paleogenòmica dirigit per Carles Lalueza-Fox és analitzar genomes del passat per tal d’entendre processos evolutius.
Estudiar ADN antic presenta certes dificultats, com ara la seva degradació. El percentatge de seqüències d’ADN que realment pertanyen a la mostra respecte del total de seqüències recuperades (anomenat “eficiència” de la mostra) és molt baix al sud d’Europa, en part a causa de les condicions tèrmiques desfavorables. “En la majoria de mostres de neandertals, neolítics o de mamuts trobats a la península Ibèrica, les seqüències d’ADN endogen es troben per sota de l’1%. La resta pertanyen a bactèries”, explica Lalueza-Fox. Això fa que sigui complex i car recuperar ADN, perquè cal seqüenciar-ne molt. “Sempre dic que he nascut al lloc incorrecte. Sibèria hauria estat millor”, bromeja el científic.
Per sobreposar-se a aquesta dificultat, el grup intenta estudiar mostres amb la major eficiència possible. “Fa poc vam aconseguir recuperar una dent del primer caçador-recol·lector europeu que tenia un 50% d’eficiència. Això ens va facilitar l’anàlisi i vam mostrar que, sorprenentment, tenia la pell fosca i els ulls blaus”, diu el cap del grup. Quan malgrat tot l’eficiència és baixa, utilitzen tècniques “de captura” que faciliten identificar aquest 1% endogen.
La prehistòria més propera
Les noves tecnologies de seqüenciació massiva faciliten el control de la contaminació i han permès recuperar genomes de la nostra prehistòria més propera. “Els meus interessos estan canviant cap al mesolític, l’arribada de l’agricultura, l’edat del bronze... Curiosament estan menys explorats que els neandertals, tot i que són més recents”, explica el cap del grup.
Les noves tecnologies de seqüenciació massiva faciliten el control de la contaminació i han permès recuperar genomes de la nostra prehistòria més propera.
Hi ha moltes cultures definides arqueològicament que no s’han estudiat genèticament. Fer-ho pot donar pistes sobre com han sorgit. Per exemple, la cultura del vas campaniforme —feien ceràmica en forma de campana— es troba des d’Alemanya fins a Portugal. El grup està analitzant mostres d’individus enterrats a diferents llocs d’Europa on hi ha aquesta ceràmica. Si troben que s’assemblen més entre ells que a les poblacions actuals d’aquestes zones, això indicaria que l’aparició d’aquesta cultura per tot Europa va ser deguda a moviments migratoris, i no a una expansió d’idees.
Diversitat de projectes
Recentment el laboratori ha desmentit amb les seves anàlisis que una taca de sang de 200 anys pertanyés a Lluís XVI. Ara estan analitzant ossos d’un cementiri del Quebec que podrien ser part de la petita població de fundadors que hi van arribar al segle XVII. L’anàlisi d’aquest genoma és interessant des del punt de vista biomèdic, perquè hi ha malalties mendelianes greus presents al Quebec que són molt poc freqüents en altres llocs del món.
Segons aquest investigador, només la imaginació és el límit del que es pot estudiar. “Fa unes setmanes vaig anar a la cova d’El Castillo per seqüenciar una pintura rupestre de fa 45.000 anys. Es va fer bufant el pigment des de la boca i vaig pensar que, si hi quedava saliva, podria trobar ADN i podríem saber qui va fer-la. Hi ha gent que creu que l’haurien fet els neandertals, i no els humans. És una bogeria, però tinc curiositat!”, confessa.
El grup és un dels quatre laboratoris al món que han seqüenciat genomes antics sencers.
El grup de l’IBE és un dels quatre laboratoris al món que han seqüenciat genomes antics sencers. Lalueza-Fox, a més, ha escrit diversos llibres de divulgació. A l’investigador li apassiona la seva feina i per això hi escriu, però té altres raons: “Crec que hi ha un cert deure moral per part dels científics que treballem en diversitat i evolució humana de parlar d’aquests temes, per la quantitat i fortalesa dels estereotips i prejudicis que hi ha”.
Podeu escoltar Lalueza-Fox parlant de la seva recerca en aquest video (en anglès):
