Els bacteris poden ajudar-se entre ells a resistir millor als antibiòtics

És ampliament conegut que els bacteris tenen la capacitat de desenvolupar mecanismes de resistència als antibiòtics. Es tracta d’un fenomen natural que, degut al mal ús que es fa d’aquests medicaments, s’està veient accelerat.

Els mecanismes de resistència bacteriana reverteixen el procés pel qual l’antibiòtic altera la seva estructura o funcionalitat. Segons els mecanismes que hagi desenvolupat cada bacteri, oposaran més o menys resistència a determinats antibiòtics. No obstant, poden aquests microorganismes canviar la seva tolerància als antibiòtics segons si conviuen o no amb una altra soca bacteriana? Un nou estudi realitzat per Leticia Galera-Laporta i Jordi Garcia-Ojalvo, personal investigador al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), ho confirma.

En aquest treball s’ha plantejat com les comunitats amb múltiples espècies de bacteris — a infeccions i la microbiota, per exemple — responen conjuntament als antibiòtics.

Amb aquest estudi es demostra la importància dels mecanismes no genètics a l’hora de desenvolupar resistència als antibiòtics.

Per tal de respondre aquesta pregunta, es va estudiar com els bacteris Bacillus subtilis i Escherichia coli responen a l’antibiòtic ampicil·lina; en solitari, E. coli és sensible a l’antibiòtic, mentre que B. subtilis és resistent. En canvi, quan ambdues soques bacterianes conviuen, la seva resposta a l’ampicil·lina s’inverteix. Gràcies a un model matemàtic el personal científic va poder veure que el que realment canvia és la resposta col·lectiva; quan ambdós bacteris conviuen, la disponibilitat del medicament al medi canvia i, conseqüentment, també ho fa la tolerància d’E. coli i B. subtilis a l’antibiòtic.

“És important considerar el context microbià en el que es troben els bacteris per així poder millorar la informació que permeti escollir la dosi adequada d’antibiòtic en cada cas“, conclou Garcia-Ojalvo.