El tractament amb bifosfonats incrementa el risc de progressió de malaltia renal crònica

L’anàlisi de dades de prop de 21.000 persones usuàries i no usuàries de bifosfonats de Catalunya i el Regne Unit ha revelat aquesta associació.

Tres radiografies d'una mà.

Les fractures més comuns per osteoporosi són les de canell, columna vertebral i maluc. Crèdit: Pexels

Cada 20 d’octubre es celebra el dia mundial de l’osteoporosi, una malaltia metabòlica que comporta una disminució de la massa òssia i el deteriorament de l’arquitectura d’aquests òrgans. Aquesta condició, que afecta a un de cada cinc homes i una de cada tres dones majors de cinquanta anys, comporta un augment del risc de fractures.

De manera similar, els pacients amb una malaltia renal crònica (MRC), a més de tenir una disfunció al ronyó, pateixen una baixada de la massa òssia.

Des de fa anys, els bifosfonats s’han utilitzat per a revertir els efectes de l’osteoporosi i disminuir el risc de fractures. Fins al moment, però, es tenia poc coneixement dels efectes dels bifosfonats sobre el metabolisme.

Ara, un equip de recerca internacional amb participació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), ha estudiat les dades de 4.000 persones que prenen el fàrmac i 15.000 persones control, de Catalunya i el Regne Unit, i han demostrat que l’ús de bifosfonats en pacients amb MRC incrementa el risc de progressió d’aquesta malaltia.

Ara bé, malgrat que els bifosfonats s’han d’usar amb precaució en els malalts de MRC, el doctor Xavier Nogués, autor de l’estudi, clarifica que “no hi ha un risc excessiu de lesió renal aguda, esdeveniments gastrointestinals o hipocalcèmia amb l’ús de bifosfonats” en la resta de pacients.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *