El cervell és un dels òrgans més importants i delicats. Per aquest motiu, la naturalesa l’ha dotat d’un sistema defensiu especial, la barrera hematoencefàlica (BHE), una barrera semipermeable que separa el torrent sanguini que arriba al sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) del líquid cerebral extracel·lular.
La BHE està feta per cèl·lules endotelials. Aquestes es troben a la superfície interna de tots els vasos sanguinis del cos però, quan arriben al cervell, la seva distribució espacial es torna més densa: estan més a prop, formant una mena de xarxa estreta. D’aquesta manera restringeixen el pas de substàncies del torrent sanguini molt més que les cèl·lules endotelials a la resta dels capil·lars del cos.
A més d’aquesta primera barrera de “contenció”, envoltant la superfície exterior dels capil·lars hi ha els astròcits. D’una banda, aquestes cèl·lules proporcionen suport bioquímic a les cèl·lules endotelials i, d’altra banda, són el camí que uneix els vasos sanguinis i les neurones, ja que també s’entrellacen al voltant de la neurona. Són les cèl·lules responsables de permetre l’intercanvi d’alguns gasos, molècules liposolubles, glucosa i aminoàcids entre neurones i vasos sanguinis.
El principal avantatge de la BHE és que impedeix el pas al cervell de substàncies lipofíliques, com ara substàncies potencialment neurotòxiques, virus i bacteris. Així, podem dir que el cervell té una protecció molt efectiva que li permet treballar correctament. Però, quan hi ha problemes — malalties neurodegeneratives com el Parkinson o l’Alzheimer, o un accident cerebrovascular o un tumor cerebral— i el cervell necessita ajuda des de fora, els fàrmacs no hi poden arribar o ho fan de manera ineficient. Això és degut al fet que la BHE reconeix més del 97 % dels fàrmacs actuals com a substàncies potencialment tòxiques i en bloqueja pas.
Aquesta és una de les raons principals per les quals el tractament a llarg termini contra la malaltia de Parkinson o l’Alzheimer no funciona i explica per què el glioblastoma, el tumor més comú del cervell, és un dels càncers més mortals. Hi ha diverses línies de recerca en curs per tractar de desenvolupar nous fàrmacs que poden travessar la BHE, i tècniques que obren petites “finestres” a la BHE i permeten que els fàrmacs arribin a la regió cerebral on se’n necessiten. Però cap d’elles ha funcionat fins ara en humans; els únics resultats reeixits han estat a la fase preclínica en diferents animals. Encara necessitem molts anys i molta recerca per traduir-los en una realitat clínica.
