Un estudi de 641 famílies de les cohorts de naixement del Projecte INMA ha mostrat que l’exposició als ftalats al ventre matern es relaciona amb pitjors resultats en proves de funció pulmonar a la infància.
En aquest projecte, realitzat a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), es va analitzar l’orina materna durant l’embaràs i la funció pulmonar dels fills i filles entre els 4 i els 11 anys. Es va observar que l’exposició a alguns tipus de ftalats es relacionava amb una menor capacitat per expirar aire a totes les edats, encara que els efectes es reduïen amb l’edat, cosa que indicaria que són reversibles.
Els ftalats són compostos químics que s’utilitzen de forma comuna com a plastificants (en joguines o envasos d’aliments, per exemple). També es poden trobar a laques i vernissos, a la roba, detergents o cosmètics, entre d’altres. Amb el temps, tots aquests productes alliberen els ftalats, de manera que aquests es troben sovint a l’aire, a la pols, o fins i tot al menjar. A més, aquests compostos, considerats disruptors endocrins, tenen la capacitat d’atravessar la placenta i penetrar a l’úter. Per això, el seu ús està restringit a la Unió Europea. Els resultats d’aquest estudi porten les autores a suggerir que la normativa s’ampliï per incloure més ftalats i que s’estengui a països que encara no apliquen aquestes restriccions.
D’altra banda, un segon estudi del mateix centre ha mostrat un efecte en el pes i la pressió arterial de preadolescents exposats a un altre disruptor endocrí, en aquest cas del grup dels fenols. Així han mostrat una associació entre l’exposició prenatal a la benzofenona-3 (BP3) – un ingredient habitual en cosmètics i protectors solars – i un índex més alt de massa corporal i una pressió diastòlica més elevada als 11 anys.
Efecte dels àcids grasos en el cervell adolescent
Al contrari que els disruptors endocrins, els àcids grassos insaturats de tipus omega-3 són saludables i beneficien el desenvolupament i el funcionament del cervell.
Un tercer estudi d’ISGlobal ha estudiat, en concret, l’efecte en la capacitat d’atenció durant l’adolescència –un període en què el cervell s’està desenvolupant per preparar-se per a l’edat adulta– de dos àcids grassos omega-3:
- el DHA, el més abundant al cervell i que s’adquireix amb el consum de peixos grassos
- l’ALA, d’origen vegetal
L’aportació dels àcids grassos es va mesurar en 332 adolescents de Barcelona mitjançant qüestionaris sobre hàbits dietètics i anàlisi de mostres de sang. Els resultats van mostrar que nivells més alts de DHA s’associen amb un millor temps de reacció en tests informàtics (major capacitat d’atenció i menor distracció), mentre que l’ALA es va associar amb una menor impulsivitat.
Magda Bosch de Basea, et al.. Gestational phthalate exposure and lung function during childhood: A prospective population-based study. Environmental Pollution, Volume 312, 2022, 119833, ISSN 0269-7491, https://doi.org/10.1016/j.envpol.2022.119833 .
Nuria Güil-Oumrait, et al.. Prenatal exposure to mixtures of phthalates and phenols and body mass index and blood pressure in Spanish preadolescents. Environment International, Volume 169, 2022, 107527, ISSN 0160-4120, https://doi.org/10.1016/j.envint.2022.107527 .
Pinar-Marti A, Fernández-Barrés S, Gignac F et al. Red blood cell omega-3 fatty acids and attention scores in healthy adolescents. Eur Child Adolesc Psychiatry. 2022 Aug 12. doi: 10.1007/s00787-022-02064-w.
