Dora Romaguera (ISGlobal): “Un dels principals problemes dels ultraprocessats és que desplacen el consum d’aliments saludables”

Un equip científic de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha realitzat un estudi on ha analitzat la relació entre el consum d’aliments ultraprocessats i el càncer colorectal.

L’estudi, basat en les dades del seguiment alimentari de 7.843 persones durant un any mitjançant qüestionaris validats, és el primer realitzat a Espanya amb aquestes característiques, i ha conclòs que un 10% més d’ingesta d’aliments ultraprocessats i begudes ensucrades augmenta un 11% el risc de desenvolupar càncer colorectal.

Hem parlat amb la Dora Romaguera, primera autora de l’estudi, perquè ens expliqui quin és el present i el futur dels aliments ultraprocessats a les nostres vides.

A què us referiu quan parleu d’aliments ultraprocessats?

Els aliments ultraprocessats tenen molt poc a veure amb l’aliment fresc al que es volen semblar. S’hi inclouen la rebosteria industrial (incloent galetes), begudes ensucrades, aliments pre-cuinats, “fast foods”, snacks, llaminadures, algunes carns processades, alguns làctics com batuts, begudes alcohòliques d’alta graduació, etc. Els aliments ultraprocessats comparteixen les següents característiques:

• Són formulacions industrials (es produeixen a fàbriques), amb més de cinc ingredients, dels quals molts són substàncies o additius que no trobem mai a una cuina: emulsionants, colorants, conservants, etc.
• Tenen molt sucre, sal o greix afegit.
• Tenen embolcalls també d’origen industrial, són normalment barats, perdurables en el temps (dates de caducitat llunyanes) i molt palatables, quasi addictius.
• Són molt profitosos per la indústria alimentària, però normalment poc saludables.  

Per què cal evitar consumir aquest tipus d’aliments? Es pot contrarestar el seu consum amb el d’aliments més sans?

El problema d’aquests aliments és que desplacen el consum d’aliments sans com les fruites i verdures. Hem vist que part de l’efecte nociu dels ultraprocessats es deu precisament a que es consumeixen menys aliments sans i es té una dieta de pitjor qualitat nutricional. Però això no explica tot l’efecte; el processament per se també pot ser nociu per la salut.

Per tant, són dues dimensions que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar una dieta sana: dieta saludable plena d’aliments naturals com fruites, verdures, fruits secs, llegums, i a l’hora pobre en aliments ultraprocessats.

Veient els resultats de l’estudi, quines accions haurien d’implementar les autoritats per reduir el consum d’aquest tipus d’aliments?

Actualment hi ha en marxa algunes mesures, com posar un impost sobre les begudes ensucrades, un exemple d’aliment ultraprocessat. Aquesta és una mesura que pot funcionar i s’ha vist que pot conduir a reduir el consum d’aquests tipus d’ultraprocessats. Però a la vegada els aliments sans, frescs i menys processats s’haurien de promocionar més i haurien de ser més accessibles per la població.

“S’ha vist que una dieta sana plena d’aliments frescos és en general més cara que una dieta plena d’ultraprocessats.”

Per això estaria bé que l’impost sobre les begudes ensucrades fos finalista i els diners recaptats es destinessin a abaratir el cost d’aliments saludables, com les fruites i verdures.

En altres països, com França o Xile, els etiquetatges incorporen classificacions dels aliments… Es preveu una acció similar a Espanya? Quina és la validesa del Nutriscore que han incorporat alguns supermercats?

El Nutriscore és un sistema d’etiquetatge frontal d’aliments que s’ha aplicat ja a alguns països europeus com per exemple França i es preveu aplicar a Espanya de forma obligatòria. És un semàfor alimentari que inclou lletres de colors per indicar si un aliment és més sa (color verd, lletra A) o menys sa (color vermell, lletra E). O millor dir, menys insà (A) o més insà (E).

Té en compte el contingut dels aliments en sal, sucre, greix saturat, calories, proteïnes, fibra, així com oli vegetal (oliva), fruita, verdura o llegums. És un sistema que ha estat desenvolupat i validat per investigadors seriosos en estudis epidemiològics molt importants i sense conflicte d’interès per part de la industria. Dit això, el problema principal del Nutriscore és que només es pot aplicar a productes industrials, que són majoritàriament ultraprocessats, ja que per definició només es pot calcular el nutriscore a partir de la informació nutricional que apareix als embolcalls.

Per tant, els aliments frescos que són els que hauríem de consumir més (fruita, verdura, peix) mai duran Nutriscore. D’altra banda classifica no massa bé alguns aliments que són saludables, cóm l’oli d’oliva (se li atorga una lletra C) i per això s’ha decidit excloure aquest aliment de dur aquest etiquetatge frontal a Espanya.

“Els aliments frescos, que són els que hauríem de consumir més (fruita, verdura, peix) mai duran Nutriscore”

Per tant s’ha de deixar clar a la població que els aliments preferents són aquells que no duen Nutriscore. Però si han de consumir un aliment processat, per exemple un iogurt, el nutriscore et permet comparar aliments dins d’una mateixa categoria per triar el menys insà.

A l’estudi també es parla de tabaquisme… Existeix relació entre aquest hàbit i el consum d’aliments ultraprocessats?

En general els estils de vida poc saludables tendeixen a agrupar-se a les mateixes persones. Per tant és possible que la gent que menja més ultraprocessats, faci menys exercici físic o fumi tabac.

Al nostre estudi hem vist que hi ha una interacció significativa entre el tabaquisme i el consum d’aquest tipus d’aliments i el risc de càncer de mama. S’ha vist en algun estudi que aquests dos estils de vida poden tenir efectes sinergètics perjudicials per la salut. Però els nostres resultats són molt exploratoris, hi ha molt poca evidència i caldria que es repliquin aquestes troballes. 

I parlant de tabac, creus que en algun moment arribarem a tenir mesures tan restrictives contra els ultraprocessats (campanyes, etiquetatge, venda restringida, etc)?

Fa anys es va decidir que les mesures per intentar millorar la dieta de la població havien d’involucrar a la industria alimentària, al contrari del que s’havia fet amb la industria del tabac.

Així es va pensar que es podria treballar conjuntament amb la industria reformulant aliments, limitant la seva publicitat a certs grups poblacionals, etc. Però a la llarga s’ha vist que aquesta estratègia no funciona, ja que els aliments no han millorat gaire i els problemes de nutrició a nivell poblacional continuen existint.

“Fa anys es va decidir involucrar a la indústria alimentària per treballar conjuntament, però a la llarga s’ha vist que aquesta estratègia no funciona”

Per tant ara l’estratègia és diferent, tot i que encara no és tan restrictiva com el tabac. Tot i així ja s’han imposat alguns imposts (begudes ensucrades), i l’etiquetatge frontal per indicar si són més o menys sans els aliments.