Cada edició anual de l’Informe Quiral és una nova oportunitat per reflexionar sobre com es comunica a la societat una determinada temàtica de salut. Enguany, l’Informe Quiral 2018 “Mujer, salud y comunicación” s’ha fet ressò del clam social, cada vegada més visible, que reivindica assolir la plena igualtat de gènere.
El Projecte Quiral
Amb l’objectiu de millorar la informació que rep la societat en matèria de salut i medicina, la Fundació Vila Casas i la Universitat Pompeu Fabra van establir un conveni de col·laboració el 1996 per crear instruments formatius i de reflexió sobre les bones pràctiques en la comunicació de salut, tant per a periodistes com per professionals de la salut, de la investigació, representants de la indústria i de l’administració. L’instrument central d’aquest projecte és el seu informe anual, que investiga sobre la comunicació pública d’un tema monogràfic relacionat amb la salut.
L’informe, realitzat pel Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), s’ha marcat com a objectiu analitzar si els mitjans de comunicació incorporen la visió de gènere quan informen; és a dir, si inclouen dades, imatges o informacions que ajudin a comprendre de quina manera les malalties afecten de manera diferent a homes i dones, i quins aspectes es poden tenir en compte per a millorar-ne la prevenció, el diagnòstic i el tractament, atenent aquests trets diferencials. Els resultats obtinguts de l’anàlisi de les notícies de l’any 2018 s’han comparat amb els d’un estudidut a terme entre 1997 i 2001.
En concret, l’informe ha estudiat:
- Inclusió de la perspectiva de gènere en els articles de salut
- Biaixos de gènere en l’ús del llenguatge i les imatges
- Presència de dones expertes com a fonts d’informació
- Anàlisi de casos
- Cerques de Google
1. Perspectiva de gènere en articles de salut
S’han analitzat 239 peces periodístiques sobre temes de salut publicades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2018 als 5 diaris espanyols amb major difusió: El País, ABC, El Mundo, La Vanguardia i El Periódico – els mateixos mitjans que es van incloure en l’estudi de finals dels 90.
Els resultats mostren que només el 20% de les notícies analitzades informen amb perspectiva de gènere. Segons la temàtica, les categories que aporten més visió de gènere han estat: addiccions, sexualitat i reproducció, sistema sanitari, càncer i salut mental.
Tot i que els resultats de 2018 mostren una millora respecte als de fa dues dècades, on el percentatge era del 7,7%, encara queda recorregut de millora.
2. Biaixos en l’ús del llenguatge i les imatges
Pel que fa a l’ús del llenguatge, escrit i gràfic, persisteixen dos biaixos de gènere.
1- La discriminació més recurrent en llenguatge escrit, és la d’emprar la veu masculina en referència al conjunt de la població, homes i dones. A les notícies hi llegim, de manera sistemàtica: “els pacients”, “els investigadors” o “els hipertensos”. Aquesta és la tendència imperant, no només en les informacions de salut. Alguns textos sí que mostren un tarannà més inclusiu i intercalen la veu masculina amb el recurs del desdoblament de gènere (per exemple, parlar “del metge i la metgessa”, o “els i les pacients”). Aquesta és una fórmula lingüística no sexista, que dona visibilitat a les dones. Tot i que no es pot emprar de manera habitual en la redacció dels textos, per no fer-los massa feixucs, l´ús sistemàtic de la veu en masculí tampoc hauria de ser l’únic recurs; perpetua la invisibilitat de les dones com a subjectes susceptibles de patir malalties o com a fonts expertes d’informació en salut. Una opció és optar per una terminologia més neutra o inclusiva, que requereix un cert esforç de creativitat al principi, fins que es converteixi en hàbit narratiu.
L’ús sistemàtic de la veu en masculí perpetua la invisibilitat de les dones com a subjectes susceptibles de patir malalties o com a fonts expertes d’informació en salut.
2- L’altre biaix és el llenguatge explícitament sexista –que inclouria paraules o expressions ofensives cap al col·lectiu femení. Aquest pot tenir un rang de matisos ampli: des de ser agressiu a tenir un caire més subtil, de manera que passi desapercebut i vagi perpetuant una imatge negativa o d’inferioritat en relació a les dones. En la mostra estudiada s’han detectat algunes expressions i imatges pejoratives respecte les dones, les seves necessitats, el seu patiment o aparença. Malgrat no ser extremes o insultants, caldria prendre’n consciència i eradicar-les.
3. Dones expertes com a fonts d’informació
Les 239 peces periodístiques estudiades incloïen 295 fonts d’informació. D’aquestes, 190 son homes (64.4%) i 105 dones (35.6%). Dels 190 homes citats, el 91% són veus expertes o d’autoritat en la matèria. Pel que fa a les dones, les veus expertes són el 81%. Entre les fonts d’informació consultades pels mitjans, actualment es citen més dones que fa 20 anys (35.6% ara respecte al 17.8% de principis de segle). Com passa amb la visió de gènere, la tendència és positiva, malgrat que queda encara molt camí per recórrer si tenim en compte el gran percentatge de dones dins el col·lectiu sanitari.
4. Anàlisi de casos
L’informe ha posat la lupa sobre tres temes molt concrets: dolor, malalties cardiovasculars i salut sexual-reproductiva. Per aquest estudi de casos, s’han tingut en compte els mateixos diaris en premsa escrita i els continguts de la web de RTVE. La principal conclusió d’aquesta part de l’informe és que les qüestions de gènere, en aquestes temàtiques, encara tenen poca cobertura periodística – malgrat ser determinants en el diagnòstic, tractament i pronòstic dels problemes de salut relacionats. L’ús d’imatges i el llenguatge sobre aquests temes segueix incloent força estereotips.
5. Cerques a Google
Finalment, s’han comparat els resultats provinents dels mitjans de comunicació amb les necessitats informatives reals de la ciutadania, tot estudiant el comportament de cerca d’informació a Google des d’ordinadors de tot el territori espanyol. La conclusió és que la l’interès per les qüestions de salut, en relació al gènere, no sempre es correspon amb el que s’informa des dels mitjans. Per exemple, els temes de fertilitat-infertilitat sovint són coberts als mitjans de comunicació quan afecten als homes – problemes d’impotència, de mobilitat i qualitat dels espermatozoides, etc. Però, en les cerques d’informació reals a través de Google, hi abunden més els termes associats a la fertilitat femenina que a la masculina.
Conclusions
En resum l’informe conclou que:
- Els mitjans de comunicació han tingut, el 2018, una major perspectiva de gènere a l’hora de tractar els temes de salut que fa 20 anys.
- Encara trobem dèficits en la comunicació que fomenten la desigualtat, i males pràctiques difícils de justificar en l’actualitat.
- Malgrat que no s’han detectat casos individuals extrems de sexisme o discriminació als mitjans, sí que s’observen massa oblits –de dades i temàtiques o dones com a fonts expertes-, usos poc recomanables dels llenguatge i imatges que fomenten estereotips. Els discursos són millorables, la comunicació segueix sent androcèntrica i esbiaixada.
És important tenir present el potencial d’influència dels mitjans de comunicació en la formació d’opinions i actituds –entre la ciutadania, els propis professionals sanitaris, la investigació i les polítiques sanitàries- i corregir aquestes inèrcies.
Els mitjans de comunicació tenen un gran potencial d’influència en la formació d’opinions i actituds – per això, cal corregir els biaixos i estereotips que poden perpetuar una visió androcèntrica de la ciència.
Recomanacions
A la llum d’aquests resultats, l’Informe Quiral proposa una sèrie de recomanacions, tant per als professionals del periodisme com de la comunitat mèdica i sanitària:
- Donar més visibilitat als problemes de salut de les dones, que siguin tan presents a l’agenda mediàtica com els dels homes –també a l’agenda social, política i sanitària. Cada vegada que es parli d’una malaltia o problema de salut, qui ho comunica hauria de preguntar-se: són diferents les dades sobre aquesta malaltia o el seu tractament en homes i dones? Si les diferències són remarcables, convé explicar-les públicament. No només per a fer-les visibles, també per a fomentar el coneixement ciutadà.
- Garantir que les veus expertes i de referència en les investigacions, l’àmbit assistencial i la política sanitària transmetin la realitat d’unes professions cada cop més feminitzades. No és una tasca senzilla, perquè sovint les posicions directives encara les ocupen els homes. D’altra banda, és freqüent que qui sap més d’un tema no és el cap d’un departament, sinó la persona que ha portat la investigació o ha coordinat el projecte o iniciativa que s’està explicant. En aquestes posicions hi trobem moltes dones, que haurien d’ésser consultades com a fonts expertes.
- Fer un esforç perquè el llenguatge i l’ús d’imatges abandonin progressivament els estereotips de gènere que relacionen la dona amb uns determinats rols socials. Tot i que s’han de respectar els principis bàsics pel que fa a la llegibilitat dels textos i la comprensió de la informació, es recomana introduir terminologia i recursos propis d’un llenguatge més inclusiu –sobretot, abandonar l’ús exclusiu del masculí. L’acompanyament de la informació amb imatges també ha de tenir una millor correspondència amb la diversitat de persones, les situacions i els problemes que s’expliquen, fugint dels tòpics i ajudant a comprendre millor la informació adaptada al context.
Lluny de ser un estudi exhaustiu, l’informe posa sobre la taula aquestes conclusions i recomanacions bàsiques per tal d’encoratjar la comunicació de temes de salut amb més sensibilitat cap a les qüestions de gènere, per respondre a les necessitats reals en un context actual més divers i inclusiu.
