El passat novembre de 2017, quinze joves científics dels centres del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) van tenir l’oportunitat de dinar amb el premi Nobel Jules Hoffmann. Va ser una ocasió per conèixer les seves experiències personals i consultar-li dubtes sobre la carrera professional abans que el científic es presentés en un acte públic a l’auditori del PRBB com a part de la Nobel Prize Inspiration Initiative. L’El·lipse ha preguntat a alguns dels participants en el dinar sobre aquesta experiència.
Jules Hoffmann és el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 2011 per la seva recerca sobre immunitat innata en insectes. Després del dinar, va compartir la seva visió sobre “Com tenir una carrera científica inspiradora” amb un públic més gran a l’Auditori del PRBB (vegeu el resum del vídeo a continuació).
“El dinar amb Jules Hoffmann va ser una oportunitat única per seure a taula amb un premi Nobel i parlar amb ell en un ambient informal i amigable. Amb l’investigador al capdavant de la taula, el dinar va començar amb una sessió de preguntes i respostes que més tard es va convertir en un debat inspirador. Entre els temes tractats, cal destacar que el professor Hoffmann creu que els avenços més importants i sorprenents per a la salut humana poden sorgir de la recerca bàsica en diferents organismes model. Precisament és el que va fer ell, ja que la seva recerca es va centrar en els insectes.”
“El professor Hoffmann va debatre molts temes amb nosaltres, compartint algunes idees sobre la seva carrera i la seva vida. Va subratllar la importància de l’adaptabilitat en la recerca, d’estar preparats per canviar de direcció cap a les vies més prometedores de la nostra recerca i sacrificar altres camins, i com de valuós això havia estat per a la seva carrera. Curiosament, el professor Hoffmann va dir que mai no s’havia desesperat durant els seus estudis de doctorat, cosa que ens va xocar, tenint en compte la muntanya russa d’emocions que estem patint aquests anys. Així, potser té sentit que el consell que recordo més és el referent a les qualitats que considerem tan valuoses en l’evolució: l’adaptabilitat i la capacitat de recuperació.”
“Va ser una gran experiència conèixer el professor Hoffmann; va ser extremadament atent amb nosaltres, fins al punt que es va quedar quasi sense temps per menjar bé. Els principals missatges per a mi van ser, d’una banda, que l’èxit i el reconeixement en una carrera científica només arriben després de tota una vida de feina, i de l’altra, que la vida personal és també important en la vida i cal aconseguir un equilibri adequat entre feina i família. També em va fer adonar-me de la importància de la ciència bàsica; en el seu cas, els descobriments en petits artròpodes van canviar la nostra manera de pensar sobre la immunologia humana!”
“Trobar el “nínxol científic” que s’adapti millor a cadascun de nosaltres és l’únic que podem controlar a les nostres carreres com a investigadors. Això, i posar-hi el treball i el compromís, és el que donarà forma al nostre futur èxit. Però l’èxit no significa res si no es pot compartir, oi? Em va sorprendre gratament veure que el professor Hoffmann era un home familiar, ja que va fer diversos comentaris sobre el paper inestimable de la seva dona i els seus fills. En resum, vaig marxar de la taula rodona amb un renovat sentit de confiança en allò que estic fent en el meu entorn quotidià, fins i tot en aquestes primeres etapes.”
Aquí podeu veure un resum del tour “Com tenir una carrera científica inspiradora” organitzat per la Nobel Prize Inspiration Initiative Spain 2017.
